diumenge, 5 de gener del 2014

GOD´S AWAY ON BUSINESS

La Ginger no era una puta a l´ús. Si més no, no era més puta que totes les que amb el seu cos intenten guanyar alguna cosa més del que donen, que som gairebé tots i totes.

Tom Frost la va trobar un dia en un anunci de premsa local que el va impactar i que deia: “ Com que sé que no em donareu res de franc us ofereixo l´experiència de la meva dolça figa tota una nit, vosaltres us estalvieu el sopar i les copes, i em doneu dos-cents dòlars que em fan més falta a mi que al “puto pato xino” del xamfrà. Interessats trucar al....”

Aquella nit era la seva setena trobada en mig any. Ho sabia perque havia hagut de comprar una nova caixa de condons.

Podria escriure per ell de que es tractava d´una manera d´afrontar l´ escassa confiança en les seves dots pel flirteig, encara que fos de pagament. Però la veritat era que Tom Frost era un garrepa orgullós que mai va pensar que en necessitaria més d´una caixa de sis per superar la crisi, les carències afectives, la sequera sexual i la mare que ho va parir a tot plegat.

Admirava a aquell coi de dona que només exigia que les visites fossin a partir de les onze, quan estava segura que cap so possible podria despertar al seu fill.

El rebia a la seva habitació completament despullada , amb una peli porno de quaranta-sis polzades a tot drap, entre fluïds que barrejaven amb monstruosa humanitat l´excés de calefacció, un perfum mediocre i aquell bassal engafitat en unes mans que havien anat per feina.

La tàctica de la Ginger era perfecta. Anava tan calenta que s´ho hagués passat bé amb qualsevol home . Sort que el tracte sempre quedava tancat abans, a sobre de la tauleta del seu rebedor.

Com a qualsevol home, el que impresionava a Tom Frost era l´entrega folla, l´egoisme gairebé dictatorial d´una dona deslligada, l´hedonisme brut i visceral, percebre que
l´intercanvi no és tendenciós.

La Ginger sempre deia: Passar-s´ho bé no és intentar amb totes les teves forces que l´altre s´ho passi bé , si no que l´altre s´ho passi bé només veient lo bé que t´ho passes tu mateixa”

Tom Frost no passava mai dels deu minuts. La Ginger no passava dels set. Tot el que venia després era un repàs mutu i sense flagels de totes les injustícies d´un Déu massa enfeinat en els seus negocis.

Tots dos havien esdevingut uns savis en conèixer els seus propis límits i a no jutjar, ni jutjar-se amb massa severitat .

Les nits de la Ginger i el Tom sempre acabaven suggerint al propi Déu que potser si follés més no estaria tan permanentment cabrejat,  sobretot amb els pobres.





TOM WAITS
GOD´S AWAY ON BUSINESS
(Déu ha marxat fora, de  negocis)

Ei tio, vendria el teu cor a un ferroveller,
Per un centau, per un centau.
Si busques algú que et tregui
D´aquest  forat,
Noi , estàs de mala  sort, estàs de mala  sort
Perque el vaixell s´està esfonsant,

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,
Els pobres, els coixos, els cecs.
Qui són els que mantenen l´ordre?
Els assassins, els lladres i els advocats.
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis

Desenterrar els morts a pic i pala
Només és un treball, només és un treball
La lluna sagnant està creixent ,
Amb una plaga,  amb una inundació
Uneix-te a la multitud, uneix-te  a la gentada
Això és tot. Això s´ha acabat.

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,
Els pobres, els coixos, els cecs.
Qui són els que mantenen l´ordre?
Els assassins, els lladres i els advocats.
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis

Joder, sempre hi ha una gran temptació
Per ser bons, per ser bons
Sempre hi ha formatge gratis a les rateres
És una ganga, Es una  ganga!
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis

Estrenyo els meus ulls com si fossin la ranura d´una moneda
Deixa que soni, deixa que soni
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis


dissabte, 4 de gener del 2014

LIE TO ME

Tom Frost no podia assegurar que cada nit que hi havia timba de cartes la Claire i el Zach follessin però li molava pensar que si el pobre Zach tenia alguna possibilitat de tocar teta era per culpa d´ell.

I no perque la Claire utilitzés el cos del seu pobre espòs com un criptograma visionari dels seus anhels més bruts respecte l´anfitrió. Hauria pogut passar , perque la penya té gustos molt exòtics , però no era el cas.

Una de les conclusions que per vell havia arribat Tom Frost és que les nostres accions responen a premises molt bàsiques i molt senzilles. I de tant que ho són ens neguem a acceptar-les . Aleshores ens liem i ens dediquem a creure´ns teories absurdes acompanyades d´ algun tipu de força, superioritat o de despreci per imposar-les.

Aquella nit, el Zach i la Claire follarien com dos campions però no seria per culpa de que tots dos en tinguessin masses ganes.

Per la Claire seria una manera de marcar territori, de donar-li al Zach la llaminadura que més li agradava per tenir-lo content i relaxat, sense que donés gaires problemes. Pel Zach seria una manera de no dir-li de que allò ja li anava bé, de que acceptava i preferia no sentir-se desitjat a sentir-se sol i desvalgut sense ella.

Les discusions , encara que siguin banals, obren les escletxes de la por, que el nostre orgull se´n ocupa de deixar-les convenient i profundament silenciades.

De vegades confonem silenci amb inexistència . I no són el mateix.

Però tampoc és recomanable posar-se sempre tan tràgic. Hi havia un tercer motiu pel qual aquella nit hi hauria sexe en aquell bloc . I és que el whisky que posava Tom Frost a la taula era la barbie guarra dels licors , la viciosa més irressistible de les perdicions.

Ni el propi Frost se´n podia deslliurar . A la seva bragueta li faltava el bull que l´hauria fet obedient i enviar-lo a dormir. En canvi era exigent, protestona, impertinent, tossuda i sobretot impacient. I això tenia un temps:ara. I un nom: Ginger. I un preu: dos-cents dòlars.

  • Bona nit vell macarra!. Has deixat la pasta sobre la tauleta del rebedor?
  • Si amor. Gràcies per estalviar-me el sopar, les copes i haver de despullar-te.
  • Tenia ganes de que em vinguessis a veure Tom.
  • Aixx nena! Tu també hauries de mentir-te






Menteix-me nena
(Tom Waits)

Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena- continua

Jo sé que tu tens un altre joquei  a casa
però deixa que  sigui jo qui et manegui
fins que el  teu home de veritat arribi
Fustiga´m nena.
Menteix com a una gossa
Realment no m´importa si ho fas.-

Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena- continua

Sé que  per tu mateixa tens un home vell i prim
deixa´m que jo sigui el teu nen,
Se que puc fer-ho
Pega´m nena,
Dona´m tota la teva pena
No estic acostumat a la veritat

Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena- continua

Jo sé que tu tens un altre joquei  a casa
però deixa que  sigui jo qui et manegui
fins que el  teu home de veritat arribi
Fustiga´m nena.
Menteix com a una gossa

No paris de dir-me mentides

dimecres, 1 de gener del 2014

TAKE IT WITH ME

Aquella nit havia una timba de cartes a casa seva. A prop de les vuit del vespre van anar venint tots els convidats, però cap d´ells es podia considerar un clàssic a la vida del Tom Frost.

Però clàssic no exclou que sigui important. El tema , entre farol i farol, havia estat molt debatut les últimes setmanes i la culpa la va tenir una samarreta.

La Claire va iniciar una diatriba moral contra la vella samarreta blanca dels Ramones que sempre portava el Zach. Deia que els fils de cotó que anaven morint a cada rentada li havien embussat el desguàs , que algun dia explotaria el tambor i que la reparació aniria a compte de tots els regals futurs d´aniversari del Zach. També insistia en demostrar que allò no es podia considerar una samarreta si no una cortina enreixada feta passar amb molta mala pata pel ratllador de formatge.

El Zach li va demanar una mica de respecte pel seu tresor. No hi havien samarretes blanques dels Ramones. Totes les clàssiques eren , històricament, de color negre.

Tom Frost no intentava moderar la discusió perque en el fons era un cabronet que disfrutava com un canijo veient discutir als seus nous, flamants i molt divertits veïns.

Pensava que les discusions instrascedents però defensades amb coherència i intensitat són el camp d´entrenament ideal per una relació. El conflicte és la base del progrés .
L´únic límit es saber enviar a cada púgil al seu recó una vegada les hòsties comencen ja a fer pupa.

Tom Frost es decantava per la posició del Zach. Creia que , com el Whisky, el bon cotó no és que millori amb el temps si no que s´adapta als temps. El cotó no és ningú sense una pell a la que abrigar. I això ho haurien de saber tots els poetes


Quan es van acabar la nit i l´última partida, Tom Frost va acompanyar al Zach i a la Claire a la porta. Ja no se´n recordaven de què havien discutit. Ella li passava la mà per dintre de les quatre reixes de la samarreta . Instintivament cuidadosa, mirava de no fer-hi més forats mentre felicitava al Tom per les delicioses croquetes que havien sopat

Tom Frost va despedir-los sentint-se afortunat. Després de molts anys i algunes baixes pel camí, havia conseguit sumar persones , no històries ni projectes.

No volia posar ni títols, ni mapes , ni retrovisors al seus viatges. En aquesta vida només pretenia la saviesa i la lucidesa de saber escollir el seu equipatge, el que voldria emportar-se quan hagués de marxar.



Take it with me ( M´ho emportaré)

He despenjat el  telèfon, ningú sap on som.
Fa molt temps que vaig deixar de beure  .
L´oceà és blau, tan blau com els teus ulls.
Me´ls emportaré amb mi quan me´n vagi.

Ens hem fet grans des de que vam marxar,
ara tornem a  com vivíem a Coney Island.
No totes les coses bones  moren sempre.
Me les emportaré quan me´n vagi.

En la distància  sona el xiulet d´un tren.
Allà on vagis, allà on hagis estat
dius Adéu a algú quan s´acaba el dia.
Estàs amunt, estàs avall, estàs molt lluny.

Sempre per tu i per  sempre teu.
Em sento com en els vells temps en els que
ens adormíem  en el porxo de  casa.
Això m´ho emportaré quan me´n vagi.

Tot està trencat  al costat del camí.
Mai vaig estar més viu i més sol.
He desgastat les cares de totes les  cartes.
Me les emportaré quan me´n vagi.

Els nens  estan jugant al final del  dia,
hi han estrangers que  estan cantant a la nostra gespa.
Hem de ser alguna cosa més que carn i ossos.
Tot el que  has  estimat és l´única cosa que realment et pertany
i m´ho emportaré quan me´n vagi.

En un país hi ha una  ciutat.
En una ciutat hi ha una casa.
En aquesta casa hi ha  una dona
En aquesta dona hi ha un cor que t´estimo
i que me l´emportaré quan me´n vagi.


dimecres, 25 de desembre del 2013

Tom Traubert´s Blues

Tom Traubert va ser la primera mort del vell Frost. Si més no, la que recordava amb més inquietud, la que li suggeria més preguntes que, en males èpoques, es convertien en remordiments.

En la seva conversa , la Kate li havia dit que aquells Nadals faria trenta anys que es va estavellar amb la seva moto en la primera cruïlla just sortint del Passeig del Port.

De vegades els tòpics es confonen amb les llegendes. I encara que fos veritat que el Tommy ( mai ningú li va dir Tom) era un descarriat passat de voltes , no va ser ell qui es va saltar l´ Stop.

Hi han tragèdies que mai sorprenen i que en el fons no saben greu. De cara la galeria podem inventar-nos un centenar d´epitafis i un acurat i filosòfic reguitzell de motius, però el cert és que hi han morts que ens venen bé, primer per eliminar perillosos adversaris sensitius i en segon lloc per re-afirmar-nos que es millor mentir-nos, viure en els clichés que els altres han fet per nosaltres, no exposar-nos mai al dolor encara que el preu sigui ser com un puto xampú de ph neutre, insípid, incolor, i gens gens interessant.

El Tommy era un tio al.lèrgic a les teories. Era el gall del nostre terrat, canviant, inestable i ingènuament apassionat. El seu únic error va ser la Cindy Florez.

De la colla de satèl.lits que rondaven el triangle que formaven la Kate Branson , el David Deer i Tom Frost , la Cindy i el Tommy eren els més interessants per l´espectacle.

La Cindy era la guapa despitada que no va entendre mai perque el David preferia a
l´esquifida de la Kate Branson. El Tommy només sabia que estava enamorat de la gran Florez.

Una nit, reunits tots al voltant d´unes copes, la Cindy va besar al Tommy amb l´infantil propòsit de provocar al David.- Al Tom Frost ja li anava bé que al David se li pugessin una mica els fums i que es presentés com un conqueridor pedant davant la Kate. Per això mai mai advertir a la Cindy que quan ets una persona guanyada sempre seràs invisible

No era la primera vegada que ho feia, però va ser l´única en la que el Tommy se´n va donar compte de que estava sent utilitzat. En la primera nit lúcida es va beure de cop tota la seva idiotesa . I la va vomitar allà mateix, en aquella cruïlla

Quan estàs dins de la piràmide només tenen sentit les estratègies, mai les conseqüències.

I quan has arribat al cim te n´adones que la competició és tan salvatge que arriba fins i tot als amics que més estimes, quan no vols admetre que , en el fons, el que més t´interessa es tenir la raó, aquell “ jo ja ho veia a venir”, aquell “ ja t´ho vaig dir”.

Tom Frost va mirar l´única fotografia que li quedava del Tommy Traubert. S´havia posat una gorra de cèrvol amb una bigoti de cervesa i s´el veia content.

Va pensar : Ningú sap del cert si podem ser determinants en el devenir de les coses. Només és veritat que el remordiment és la resposta més cruel i silenciosa a la nostra falta d´honestedat.








El Blues del Tom Traubert

Borratxo i ferit.
No va ser la lluna qui ho va fer.
Tinc tot allò pel que vaig pagar.
Potser et vegi aquest matí.
Escolta Frank!
Pots deixar-me un parell de dòlars?
He d´anar a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi .

Sóc una víctima innocent
en un carreró sense sortida.
Estic fins els ous de tots aquests soldats
que corren per aquí.
Cap d´ells parla anglès
i tot està tan trencat....
i els meus Stacys estan xops
per anar a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi

Els gossos estan bordant
i el taxi està aparcant
Tots ells poden fer moltes coses per mi.
Et vaig implorar que em clavessis una ganivetada
però només em vas fer un set a la meva camisa oberta,
i estic aquí aquesta nit de genolls
trontollant-me amb una botella de l´Old Bushmils.
Tu vas enterrar el ganivet
Allà va la teva silueta a la llum de la finestra.
On va?
a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi?

He perdut el meu Sant Cristòfor
ara que l´he besada
i la màquina escura-butxaques ho sap,
i també aquell xino dissident
i totes aquelles senyals de sang freda,
i les noies dels strip-tease van
a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi

No. No vull la vostra compassió
diuen tots els fugitius...
El carrer ja no està fet per somiar
Redades d´homicidis
i tots els fantasmes que venen records
Al cap i a la fi tots volen
estar enmig del merder
per ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi.

Pots preguntar-li a qualsevol mariner
i a les claus del carceller
i als vells de les cadires de rodes.
Tots ells saben
que Matilda és la que està acusada.
En va matar a prop d´un centenar
i et segueix allà on vagis per
ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi.

Hi ha una vella maleta feta pols
en un hotel que no està enlloc,
i una ferida que mai es curarà .
No hi ha cap primma donna,
el seu perfum està en una camisa
tacada de sang i de whisky.
Bona nit a tots els escombriaires
Bona nit als vigilants de nit,
als guardians de la flama.
Bona nit també per tu.
Matilda.


dimarts, 24 de desembre del 2013

LUCKY DAY

Havien passat tres mesos i ja érem a l´hivern. A prop del passeig del port la humitat i aquell coi de boirina sempre mullada s´havien instal.lat de forma malhumorada i perpètua en els ossos de Tom Frost.

La Kate Branson ja havia marxat de la Ciutat.

Aquest cop, la Kate i el Tom havien decidit rebel.lar-se contra la prudència, contra aquell instint innat que els impedia ni tan sols intentar-se fer mal .

Tot el que la distància havia convertit en aquella pseudo-tristesa cruel que no et deixa ensorrar-te del tot l´havien reconduït en aquella breu trobada en el restaurant d´Union Square.-

Tom Frost creia, absolutament convençut, que tots els problemes son una piràmide de multituds.

La gent no té temps per la gent i per tant , traidorament encoratjats, comencem a pujar la piràmide amb relativa solvència. Ningú ens qüestiona. Ningú es preocupa per ensenyar-nos . Cadascú és l´amo absolut de la seva raó. Els objectius sempre per sobre dels perquès.

I quan eres a dalt només estaves tu i la teva por a fotre´t la gran hòstia. Et creies massa bo com per dir-los que et feien por les altures. Eres massa orgullós per dir-los que no tenies ni puta idea del perquè s´havia d´anar tan amunt.

En els cims només hi ha lloc per un . Dels cims neixen totes les solituts.

La Kate Branson i el Tom Frost van decidir baixar de les respectives cúspides i barrejar-se en l´anònima rutina de necessitar-se l´un de l´altre.

Aquell dia a Union Square van prometre no abandonar-se. L´experiència sempre ens acaba dient que les bones intencions no són una droga suficient per sobreviure.

Tom Frost encara es sorprenia de com la Kate havia pogut arrencar-li el jurament de que la trucaria cada divendres. 

 Serà el nostre dia de la sort li va dir tossudament entremaliada.


I com cada divendres a l´entrar al capvespre Tom Frost deixava anar un “ la mare que la va parir...” mentre preparava el seu propi altar: la manta , el sofà, un bon escocès de vint anys i l´única frase per la que valia la pena tota la setmana:

Hola Kate.




Dia de sort

La noia més guapa de tot el món
està a una petita ciutat espanyola.
però la vaig deixar per un bombonet
i li vaig dir que ja ens veuríem
però aquell bombonet
i el seu cor de vidre
no podria ni aguantar una espelma
per anar donant voltes
sense fer res.

Així que no ploris per mi
perque jo ja me´n vaig
i tornaré
algun dia de sort

Digue-li a la penya
que ho estic fent bé
que vaig deixar enrere
els meus problemes
i les meves afliccions.

Així que canteu per mi
perque jo no puc tornar a casa.
Encara em queda
molt camí per recórrer

Perque la Sra Kelsey,
la que ensenyava ball a l´escola
i al vell Johnny O´Toole
encara els guanyaria al billar
Així que no ploris per mi
perque jo ja me´n vaig
i tornaré
algun dia de sort

Quan només era un noi
el meu pare em va sentar als seus genolls
i em va dir...
bé em va dir moltes coses.
Em va dir: fill meu,
Hi hauran moltes coses en aquest món
a les que no trobaràs cap sentit,
però quan estiguis trist
i hagis perdut tots els teus somnis
veuràs que no hi ha res
com un foc de camp
i una llauna de mongetes.

Així que no ploris per mi
perque jo ja me´n vaig
i tornaré

algun dia de sort 

dissabte, 7 de setembre del 2013

Cementery Polka

La Bess Richards era la cosina vídua de la  Cindy Florez. La seva viudetat la va fer més o menys  rica per culpa d´una  grua mal anclada que , deixada anar, va rebentar  per dintre al pobre Arnie.

Al dia següent de la tragèdia, els estibadors del port li van guardar cinc minuts de dol. Quan van  acabar, tots els vaixells  van  fer sonar alhora les seves botzines.  Era molt maco, molt sentit, molt inútil tot plegat.

Tom Frost sempre  havia odiat profundament el teatre que no era honest i no portava el  nom de teatre, de ficció, de  cultura. Totes les  altres demostracions de les tragèdies, les manifestacions, les cadenes humanes, les banderes a mig isar, els minuts de silenci i demés pantomimes variades les trobava un insult.  

Les mostres de suport t´obliguen a donar les gràcies, unes gràcies que  només donaries si et deixessin en pau d´una puta vegada .- El dol sempre és íntim  i les ajudes  que valen només són les personalitzades.

A l´institut  li van supendre una redacció  per posar  la següent frase: La única  manera de compartir el dol és , en la mesura que es pugui, ajudar-te en la seva venjança.

Tom Frost no coneixia  gaire a la Bess. La Bess  però, sabia que  Tom Frost no havia anat ni a donar-li el pèsam ni a l´enterrament , preciós i multitudinari,  de l´Arnie.  Estava a la llista  negra, parcialment indultat només per la seva fama de raret.

En tots aquells pensaments   s´havia  passat de llarg la parada del Bus. Ho va saber quan  va veure pel vidre de la finestra el cementiri jueu on , a més del gran Table Tap Joe, feia sis mesos que estava enterrat l´Arnie.

Va baixar del bus  amb la cama dreta enrampada  . Allò si que era  teatre: un americanet carraca  simulant caminar com un robot japonès de primera  generació.

Quan es va tornar a  sentir la cama va decidir que tornaria enrere caminant. Les bosses del supermercat li donarien l´equilibri precís perque no se li notés la coixera.

Tom Frost va pensar en la Cindy. Sabia  que  la presència de la Kate Branson  a la Ciutat segur que li havia provocat una morena al cul amb ramificacions internes,  una gran mongeta  grillada i rabiosa de pus que donava un mèrit adicional al posat prefabricat, neutral, amorf  i  inexpresiu que duia sempre.

També va pensar en la Bess Richards. Quan es  va morir l´Arnie, la Cindy va donar-li el número de mòbil de  la pobra vídua tot pregant-li que fes una excepció i que  hi anés a donar-li el condol, prec que el Tom Frost es va passar pel folre dels seus capricis. La Cindy no s´enfadava mai…

Al cap d´un mes , i sota la  discreció feta jurar d´un secret de confessió , Tom Frost  va donar el número de  telèfon de la Bess al seu amic i recentment  embanyat Eric.

Tot i que el Tom va saber des de la primera setmana  que l´Eric s´enllitava  amb la viciosa de la  Bess ( ohh aquesta  poc respectuosa genètica bocamolla masculina…) , va apostar-se amb si mateix quan tardarien  en  fer-ho  oficial.

Una altra  vegada dempeus davant del cementiri jueu Tom Frost va musitar: Arnie.. Tu a la teva company que aquí som els mateixos falsos i mentiders  de sempre que intentem sobreviure  com podem.

Avisa al Table Tap Joe  i que et canti la Polka del Cementiri. És una manera , diferent, d´agafar-se les coses. T´ho passaràs bé nano.





La Polka del Cementiri


L´oncle Vernon, l´ oncle Vernon, independent com un porc sobre el gel.,
És un peix gros  a l´escorxador i li toca l´acordió  al Sr Weiss

L´oncle Biltmore  i l´oncle William van fer un milió a la Segona Guerra mundial
 Però  tots  dos són uns miserables i uns  tacanyos i no et donaran mai un ral.

La tieta Mame  s´ha tornat boja  i viu a les portes d´un vell  hotel,
Té  tot dia  posada una  ràdio en la que toquen només que òpera
I tot el que ella  diu és : Ves-te´n a  l´ infern

L´oncle Violet volava com un pilot i  va dir que a França no hi han noies guapes
Ara porta un petit local d´apostes   , diuen que mai els deixa dins dels seus pantalons

L´oncle Bill mai deixarà testament tot i que el seu tumor és més gran que un ou.
Té una AMA que és portorriquenya i he escoltat que té una cama de fusta.

L´oncle Phil no pot viure sense les seves  pastilles.
Té un  enfisema  i gairebé està cec.
Hem de  descobrir un amaga els diners i
Hem de  fer-ho abans de que perdi el cap

L´oncle Vernon, l´ oncle Vernon, independent com un porc sobre el gel.,
És un peix gros  a l´escorxador i li toca l´acordió  al Sr Weiss


dijous, 5 de setembre del 2013

Jockey full of bourbon

Tom Frost havia estat  i era un  addicte a moltes coses. Lluny de  ser un exemple de res i per ningú  només  sabia una cosa: s´havia fet vell  i reconeixent-se hiper sensible  havia sobreviscut al suïcidi.

Bé, potser exagerava, l´auto flagel.lació, l´auto compassió, el continuu i perpetu enfrontament amb un món que només és injust  amb un mateix on s´enveja tot el que tenen els altres  , és molt més habitual .

El suïcidi és però massa freqüents en determinades professions;  la  típica, tòpica i  massa idealitzada  d´artista i la del pobre executiu que està just per sota del Director General. No les entenia però les  respectava . Per fotre´s sota la via del  tren s´havien de tenir un parell d´ous.

En la seva dilatada  carrera de voyeur social Tom Frost  havia  reconegut dos  tipus d´especímens dignes d´estudis separats i  just  se,ls trobava  ara de  front, sortint del supermercat i  a punt d´agafar el bus  que el portaria al bell mig de la  Harbour Avenue .

Un “ - Ei hola Tom ….”  el va garratibar per complet: Coneixia  aquell atemptat de  veu. Era la Cindy Florez , flamant i estupenda esposa del David Deer. La Cindy anava acompanyada de la seva cosina Bess …

 La  Cindy era d´aquell tipus de dona  en la que es creava  una àurea de misteri impenetrable  fins  i  tot pel gran Tom: Hauria sigut  igual de sossa, avorrida i previsible  si li hagués  tocat en sort un altre home que el tontet del David o bé era un producte que venia esgarrat de  fàbrica?

De fet si hagués estat idiota hauria sigut  més fàcil. No era  ni enginyer ni fisica nuclear  però de les noies que havien coincidit amb  el Tom a  la High School  va ser la primera, i gairebé l´única en treure´s una llicenciatura  universitària .

La Cindy era el clar exemple d´una nova raça: la raça dels  CONTINGUTS.

 Tom Frost  va  tornar-li un “- ei Hola guapa” però  aquell guapa  li va dir  baixant el  cap , deixant la bossa  a terra i   intentant  tapar  amb les  tovalloles de paper les  dues  botelles  de  whisky que s´havia acabat de comprar per culpa de la seva  tonta rebel.lió amb les cerveses per no estar  en el seu lloc.

La remor del vidre amb l´asfalt el  va delatar,  però amb la  Cindy no hi havia mai cap problema. Li hauria  contestat aquell “- Quèeeee tal quant de  temps ? “ en qualsevol estat, situació i circumstància,  per més rara, obscena i ofensiva que fos.

Així són els continguts. Individuus  incapaços de donar una opinió ni  original  ni sentida de les coses i que no es mullen per res ni per ningú ni que els matin. Aixx, quant canguel.lo miedica s´amaga sobre la paraula   “respecte….”

Els continguts corren, caminen o  juguen a pàdel, llegeixen qualsevol llibre que  vagi a partir de la 15ª edició , miren les mateixes sèries , follen sempre quan toca i tots, absolutament tots van a manifestacions i  creuen en el reciclatge .

La Cindy Florez era perfecte per oblidar-s´hi una  nit. Sabia que el seu marit , com qualsevol mortal , tenia  debilitat pels seus  fracassos, i el  fracàs del David havia estat la Kate Branson.

La seva evasió, només que l´haguessin punxat una mica,  hauria estat justificada  i amb el cos que tenia la Senyora  no li haurien faltat pretendents.

Tom Frost va sentir a la Cindy en tota la seva dimensió i va preferir no entrar-hi.  L´egocentrisme cateto del David i la repressió emocional de la Cindy  eren patologies. L´empatia  i l´addicció als sentits eren  Tom Frost .

En pujar al bus  va mirar  al conductor  i  va pensar:  haurien de  capar  també al que va dissenyar el teu  uniforme. Cadascú té les seves raons per no ser perfecte  i posar-se fins el cul de bourbon








Un conductor  fins el cul de Bourbon
( Jockey full of bourbon)

L´Edna Million  porta un vestit que fa girar d´esquena
La puta alemana en un tren de rodalies
Una pistola una dos dòlars però l´arma no dispararà.
Estic en una  cantonada sota la pluja.
Setze homes en el pit d´un home mort.
He  estat bevent d´una copa trencada.
Un parell de  pantalons i un vestit de mohair.
Estic  fins el cul de bourbon, no m´aguanto dempeus.

Ei ocellet, vola cap a  casa!
Casa teva s´està incendiant
i els  teus fills estan sols
Ei ocellet, vola cap a  casa!
Casa teva s´està incendiant
i els  teus fills estan sols

L´ Schiffer  va trencar una botella en el cap del Morgan
I jo he estat  trepitjant-li la cua al propi dimoni
a través de les  ratlles  del cap  d´una lluna plena
a través dels  barrots d´una presó cubana,
els dits plens de  sang en un ganivet de porpra,
un flamenc que  beu  en una copa de còctel.
Estic tirat a la  gespa amb la dona d´algú altre.
Vine i admira la vista des de el  cim de l´arbre.

Ei ocellet, vola cap a  casa!
Casa teva s´està incendiant
i els  teus fills estan sols
Ei ocellet, vola cap a  casa!
Casa teva s´està incendiant
i els  teus fills estan sols

Llençols  grocs en un llit de Hon Kong.
Un organ Stazybo i un sol de Slingerland.
Anem al carnaval, va ser tot el que ella va dir!
Cent dòlars poden  enfosquir-ho tot…

L´Edna Million  porta un vestit que fa girar d´esquena
La puta alemana en un tren de rodalies
Una pistola una dos dòlars però l´arma no dispararà.
Estic en una  cantonada sota la pluja.

Ei ocellet, vola cap a  casa!

Casa teva s´està incendiant
i els  teus fills estan sols
Ei ocellet, vola cap a  casa!
Casa teva s´està incendiant

i els  teus fills estan sols