Aquella
nit havia una timba de cartes a casa seva. A prop de les vuit del
vespre van anar venint tots els convidats, però cap d´ells es
podia considerar un clàssic a la vida del Tom Frost.
Però
clàssic no exclou que sigui important. El tema , entre farol i
farol, havia estat molt debatut les últimes setmanes i la culpa
la va tenir una samarreta.
La
Claire va iniciar una diatriba moral contra la vella samarreta
blanca dels Ramones que sempre portava el Zach. Deia que els fils
de cotó que anaven morint a cada rentada li havien embussat el
desguàs , que algun dia explotaria el tambor i que la reparació
aniria a compte de tots els regals futurs d´aniversari del Zach.
També insistia en demostrar que allò no es podia considerar una
samarreta si no una cortina enreixada feta passar amb molta mala
pata pel ratllador de formatge.
El
Zach li va demanar una mica de respecte pel seu tresor. No hi
havien samarretes blanques dels Ramones. Totes les clàssiques eren
, històricament, de color negre.
Tom
Frost no intentava moderar la discusió perque en el fons era un
cabronet que disfrutava com un canijo veient discutir als seus nous,
flamants i molt divertits veïns.
Pensava
que les discusions instrascedents però defensades amb coherència i
intensitat són el camp d´entrenament ideal per una relació.
El conflicte és la base del progrés .
L´únic
límit es saber enviar a cada púgil al seu recó una vegada les
hòsties comencen ja a fer pupa.
Tom
Frost es decantava per la posició del Zach. Creia que , com el
Whisky, el bon cotó no és que millori amb el temps si no que
s´adapta als temps. El cotó no és ningú sense una pell a la que
abrigar. I això ho haurien de saber tots els poetes
Quan
es van acabar la nit i l´última partida, Tom Frost va acompanyar
al Zach i a la Claire a la porta. Ja no se´n recordaven de què
havien discutit. Ella li passava la mà per dintre de les quatre
reixes de la samarreta . Instintivament cuidadosa, mirava de no
fer-hi més forats mentre felicitava al Tom per les delicioses
croquetes que havien sopat
Tom
Frost va despedir-los sentint-se afortunat. Després de molts anys
i algunes baixes pel camí, havia conseguit sumar persones , no
històries ni projectes.
No
volia posar ni títols, ni mapes , ni retrovisors al seus
viatges. En aquesta vida només pretenia la saviesa i la lucidesa
de saber escollir el seu equipatge, el que voldria emportar-se quan
hagués de marxar.
Take
it with me ( M´ho emportaré)
He
despenjat el telèfon, ningú sap on som.
Fa
molt temps que vaig deixar de beure .
L´oceà
és blau, tan blau com els teus ulls.
Me´ls
emportaré amb mi quan me´n vagi.
Ens
hem fet grans des de que vam marxar,
ara
tornem a com vivíem a Coney Island.
No
totes les coses bones moren sempre.
Me
les emportaré quan me´n vagi.
En la
distància sona el xiulet d´un tren.
Allà
on vagis, allà on hagis estat
dius
Adéu a algú quan s´acaba el dia.
Estàs
amunt, estàs avall, estàs molt lluny.
Sempre
per tu i per sempre teu.
Em
sento com en els vells temps en els que
ens
adormíem en el porxo de casa.
Això
m´ho emportaré quan me´n vagi.
Tot
està trencat al costat del camí.
Mai
vaig estar més viu i més sol.
He
desgastat les cares de totes les cartes.
Me
les emportaré quan me´n vagi.
Els
nens estan jugant al final del dia,
hi
han estrangers que estan cantant a la nostra gespa.
Hem
de ser alguna cosa més que carn i ossos.
Tot
el que has estimat és l´única cosa que realment et
pertany
i
m´ho emportaré quan me´n vagi.
En un
país hi ha una ciutat.
En
una ciutat hi ha una casa.
En
aquesta casa hi ha una dona
En
aquesta dona hi ha un cor que t´estimo
i que
me l´emportaré quan me´n vagi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada