dissabte, 7 de setembre del 2013

Cementery Polka

La Bess Richards era la cosina vídua de la  Cindy Florez. La seva viudetat la va fer més o menys  rica per culpa d´una  grua mal anclada que , deixada anar, va rebentar  per dintre al pobre Arnie.

Al dia següent de la tragèdia, els estibadors del port li van guardar cinc minuts de dol. Quan van  acabar, tots els vaixells  van  fer sonar alhora les seves botzines.  Era molt maco, molt sentit, molt inútil tot plegat.

Tom Frost sempre  havia odiat profundament el teatre que no era honest i no portava el  nom de teatre, de ficció, de  cultura. Totes les  altres demostracions de les tragèdies, les manifestacions, les cadenes humanes, les banderes a mig isar, els minuts de silenci i demés pantomimes variades les trobava un insult.  

Les mostres de suport t´obliguen a donar les gràcies, unes gràcies que  només donaries si et deixessin en pau d´una puta vegada .- El dol sempre és íntim  i les ajudes  que valen només són les personalitzades.

A l´institut  li van supendre una redacció  per posar  la següent frase: La única  manera de compartir el dol és , en la mesura que es pugui, ajudar-te en la seva venjança.

Tom Frost no coneixia  gaire a la Bess. La Bess  però, sabia que  Tom Frost no havia anat ni a donar-li el pèsam ni a l´enterrament , preciós i multitudinari,  de l´Arnie.  Estava a la llista  negra, parcialment indultat només per la seva fama de raret.

En tots aquells pensaments   s´havia  passat de llarg la parada del Bus. Ho va saber quan  va veure pel vidre de la finestra el cementiri jueu on , a més del gran Table Tap Joe, feia sis mesos que estava enterrat l´Arnie.

Va baixar del bus  amb la cama dreta enrampada  . Allò si que era  teatre: un americanet carraca  simulant caminar com un robot japonès de primera  generació.

Quan es va tornar a  sentir la cama va decidir que tornaria enrere caminant. Les bosses del supermercat li donarien l´equilibri precís perque no se li notés la coixera.

Tom Frost va pensar en la Cindy. Sabia  que  la presència de la Kate Branson  a la Ciutat segur que li havia provocat una morena al cul amb ramificacions internes,  una gran mongeta  grillada i rabiosa de pus que donava un mèrit adicional al posat prefabricat, neutral, amorf  i  inexpresiu que duia sempre.

També va pensar en la Bess Richards. Quan es  va morir l´Arnie, la Cindy va donar-li el número de mòbil de  la pobra vídua tot pregant-li que fes una excepció i que  hi anés a donar-li el condol, prec que el Tom Frost es va passar pel folre dels seus capricis. La Cindy no s´enfadava mai…

Al cap d´un mes , i sota la  discreció feta jurar d´un secret de confessió , Tom Frost  va donar el número de  telèfon de la Bess al seu amic i recentment  embanyat Eric.

Tot i que el Tom va saber des de la primera setmana  que l´Eric s´enllitava  amb la viciosa de la  Bess ( ohh aquesta  poc respectuosa genètica bocamolla masculina…) , va apostar-se amb si mateix quan tardarien  en  fer-ho  oficial.

Una altra  vegada dempeus davant del cementiri jueu Tom Frost va musitar: Arnie.. Tu a la teva company que aquí som els mateixos falsos i mentiders  de sempre que intentem sobreviure  com podem.

Avisa al Table Tap Joe  i que et canti la Polka del Cementiri. És una manera , diferent, d´agafar-se les coses. T´ho passaràs bé nano.





La Polka del Cementiri


L´oncle Vernon, l´ oncle Vernon, independent com un porc sobre el gel.,
És un peix gros  a l´escorxador i li toca l´acordió  al Sr Weiss

L´oncle Biltmore  i l´oncle William van fer un milió a la Segona Guerra mundial
 Però  tots  dos són uns miserables i uns  tacanyos i no et donaran mai un ral.

La tieta Mame  s´ha tornat boja  i viu a les portes d´un vell  hotel,
Té  tot dia  posada una  ràdio en la que toquen només que òpera
I tot el que ella  diu és : Ves-te´n a  l´ infern

L´oncle Violet volava com un pilot i  va dir que a França no hi han noies guapes
Ara porta un petit local d´apostes   , diuen que mai els deixa dins dels seus pantalons

L´oncle Bill mai deixarà testament tot i que el seu tumor és més gran que un ou.
Té una AMA que és portorriquenya i he escoltat que té una cama de fusta.

L´oncle Phil no pot viure sense les seves  pastilles.
Té un  enfisema  i gairebé està cec.
Hem de  descobrir un amaga els diners i
Hem de  fer-ho abans de que perdi el cap

L´oncle Vernon, l´ oncle Vernon, independent com un porc sobre el gel.,
És un peix gros  a l´escorxador i li toca l´acordió  al Sr Weiss


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada