La
Ginger no era una puta a l´ús. Si més no, no era més puta que
totes les que amb el seu cos intenten guanyar alguna cosa més del
que donen, que som gairebé tots i totes.
Tom
Frost la va trobar un dia en un anunci de premsa local que el va
impactar i que deia: “ Com que sé que no em donareu res de franc
us ofereixo l´experiència de la meva dolça figa tota una nit,
vosaltres us estalvieu el sopar i les copes, i em doneu dos-cents
dòlars que em fan més falta a mi que al “puto pato xino” del
xamfrà. Interessats trucar al....”
Aquella
nit era la seva setena trobada en mig any. Ho sabia perque havia
hagut de comprar una nova caixa de condons.
Podria
escriure per ell de que es tractava d´una manera d´afrontar l´
escassa confiança en les seves dots pel flirteig, encara que fos
de pagament. Però la veritat era que Tom Frost era un garrepa
orgullós que mai va pensar que en necessitaria més d´una caixa de
sis per superar la crisi, les carències afectives, la sequera sexual
i la mare que ho va parir a tot plegat.
Admirava
a aquell coi de dona que només exigia que les visites fossin a
partir de les onze, quan estava segura que cap so possible podria
despertar al seu fill.
El
rebia a la seva habitació completament despullada , amb una peli
porno de quaranta-sis polzades a tot drap, entre fluïds que
barrejaven amb monstruosa humanitat l´excés de calefacció, un
perfum mediocre i aquell bassal engafitat en unes mans que havien
anat per feina.
La
tàctica de la Ginger era perfecta. Anava tan calenta que s´ho
hagués passat bé amb qualsevol home . Sort que el tracte sempre
quedava tancat abans, a sobre de la tauleta del seu rebedor.
Com
a qualsevol home, el que impresionava a Tom Frost era l´entrega
folla, l´egoisme gairebé dictatorial d´una dona deslligada,
l´hedonisme brut i visceral, percebre que
l´intercanvi
no és tendenciós.
La
Ginger sempre deia: Passar-s´ho bé no és intentar amb totes les
teves forces que l´altre s´ho passi bé , si no que l´altre
s´ho passi bé només veient lo bé que t´ho passes tu mateixa”
Tom
Frost no passava mai dels deu minuts. La Ginger no passava dels set.
Tot el que venia després era un repàs mutu i sense flagels de
totes les injustícies d´un Déu massa enfeinat en els seus
negocis.
Tots
dos havien esdevingut uns savis en conèixer els seus propis límits
i a no jutjar, ni jutjar-se amb massa severitat .
Les
nits de la Ginger i el Tom sempre acabaven suggerint al propi Déu
que potser si follés més no estaria tan permanentment cabrejat, sobretot amb
els pobres.
TOM
WAITS
GOD´S
AWAY ON BUSINESS
(Déu
ha marxat fora, de negocis)
Ei
tio, vendria el teu cor a un ferroveller,
Per
un centau, per un centau.
Si
busques algú que et tregui
D´aquest forat,
Noi
, estàs de mala sort, estàs de mala sort
Perque
el vaixell s´està esfonsant,
Hi
ha una fuita, hi ha una fuita a la sala de calderes,
Els
pobres, els coixos, els cecs.
Qui
són els que mantenen l´ordre?
Els
assassins, els lladres i els advocats.
Déu
ha marxat fora, de negocis
Déu
ha marxat fora, de negocis
Desenterrar
els morts a pic i pala
Només
és un treball, només és un treball
La
lluna sagnant està creixent ,
Amb
una plaga, amb una inundació
Uneix-te
a la multitud, uneix-te a la gentada
Això
és tot. Això s´ha acabat.
Hi
ha una fuita, hi ha una fuita a la sala de calderes,
Els
pobres, els coixos, els cecs.
Qui
són els que mantenen l´ordre?
Els
assassins, els lladres i els advocats.
Déu
ha marxat fora, de negocis
Déu
ha marxat fora, de negocis
Joder,
sempre hi ha una gran temptació
Per
ser bons, per ser bons
Sempre
hi ha formatge gratis a les rateres
És
una ganga, Es una ganga!
Déu
ha marxat fora, de negocis
Déu
ha marxat fora, de negocis
Estrenyo
els meus ulls com si fossin la ranura d´una moneda
Deixa
que soni, deixa que soni
Déu
ha marxat fora, de negocis
Déu
ha marxat fora, de negocis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada