Les
estacions de tren havien perdut amb els
anys l´encant de l´abandó , aquella subtil deixadesa envellida, inalterable i digna, que
continuava fent la seva feina sense
que ningú es preocupés per ella.
Ara
les havien aprimat, reduïdes a una aparença funcional i vistosa, amb les llums
exagerades, els espais oberts i buits.
Amb molta imaginació podria haver dibuixat l´andana com un immens
cel on perdre´s. Però no era així. Ara tot estava dissenyat simplement
perque no et trobessin.
Tom
Frost no tenia un sentit massa agut de l´enyor. Era només la seva particular
lucidesa la que a voltes l´entristia,
però només cap endins. A les
afores només hi havia un home
disposat, afable i educat , que
només fugia amb el silenci quan la claredat se li feia insuportable,
intentant sempre no fer mal a ningú.
Hauria
agafat aquell home distret amb el ditxós “ Apalabrados” i
no li hauria parlat del mar, ni del
vent, ni de la nit, ni de cap tòpic de
romanticisme nyonya i irreal. Només li diría: Quina manera de competir més absurda. Guanyar per guanyar sense cap recompensa, cap premi, ni tan sols el de
tenir el gust de veure-li la cara al vençut.
A quin nivell més baix han caigut els límits de la satisfacció…
Hauria
abordat aquell jove amb la camiseta imperi que havia
convertit la seva esquena i les
seves espatlles en els set turons de Roma i que
ara lluïa orgullós ser el centre
de les set mirades i li hagués dit: Noi, està molt bé que et
cuidis però vigila i no t´obsessionis. És veritat que el menjar entra pels ulls
però el que realment
necessites és que el seu gust
mati la gana. I si no tens gana noi,
tens un problema. Al final sempre la necessites per viure.
I
potser també hauria explicat a qualsevol
home o a qualsevol dona dels que carretejaven per allà la seva
insidiosa rutina, conformats i encara contents de tenir alguna cosa a
fer , que : no és normal que
creguis que el que tens és el millor que pots tenir . Que no hi ha res millor i
que si
hi és a tu no et pertany. Que tot està bé ja com està.
Tom
Frost va baixar els ulls i tot ell es va
convertir en una pregària. Déu Meu, fes que no se´ls oblidi l´emoció!
El
tren que esperava Tom Frost també arribava
tard però aquest no era el motiu de la seva fúria. Tenia molt clar que ningú escoltava ningú ,
que ningú fa cas a ningú, però tenia la intuició, intensament dolorosa, que havien
oblidat escoltar-se a si mateixos
Es
va encendre una cigarreta i amb l´encenedor encara en flama hauria calat foc a aquella funcional, vistosa i buida estació.
Mr
Siegal, vostè mateix….
Mr Siegal
Vaig gastar
tots els meus diners en una casa de putes mexicana,
a l´altra banda del carrer d´una església católica,
vaig netejar la meva pistola
i vaig cordar-me els botons de la meva camisa de Borgonya.
Vaig disparar al matí per l´esquena
amb les
meves ales vermelles posades.
Li vaig dir al sol que millor no baixés.
Si puc trobar una capsa de llumins
Pendré
foc a aquell Hotel.
Digue´m valent capità!
Per que els dolents són tan forts?
Com és que els Àngels se´n van a dormir
Quan
el dimoni deixa encesa la llum del porxo?
Vaig vendre el meu cul al carrer Freemont.
EL batería em va dir que hi havia un santuari
En una de les
habitacions del “Bagdad”
Vinga!. Una per les peles. Dues pel xou,
Tres per estar preparats.
Vingia tia
tio, vinga!
Vaig dir-li: Ei Mr Siegal
Com collons puc sortir d´aquí?
Bé, en Willard anava ben pet
amb una
botella plena de calor
conduint pels
revolts massa perillosos
d´ uns llençols bruts.
Va
dir: Ei tio, l´has de veure
quan els seus pares han marxat.
Ei tio ,l´ has d´escoltar
com engega la
sirena!!!!
Digue´m valent capità!
Per que els dolents són tan forts?
Com és que els Àngels se´n van a dormir
Quan
el dimoni deixa encesa la llum del porxo.
Saps que no hi ha cap botella trencada
que hagi recollit amb els meus fars
a l´altre costat de la frontera amb Nevada?
Allà la gent tés dura i moren joves
I tenen un cadáver amb bona pinta a cada
moment.
Bé , el vigilant del Casino em va dir
que havia de seguir movent-me.
Aquest és el lloc on vas quan et mors.
Així que vaig disparar a una bellesa negra
I li vaig donar un petó entre els dos ulls
amb una
botella plena de calor
conduint pels
revolts massa perillosos
d´ uns llençols bruts.
Va dir:
Ei tio, l´has de veure
quan els seus pares han marxat.
Ei tio ,l´ has d´escoltar
com engega la
sirena!!!!
Digue´m valent capità!
Per que els dolents són tan forts?
Com és que els Àngels se´n van a dormir
Quan
el dimoni deixa encesa la llum del porxo.