GREEN GRASS

Tom Frost sempre dormia despullat. Amb el seu cos desgarbat i desgavellat pels anys , aquest fet no es podia considerar cap insinuació ni cap invitació a res.

Les coses sempre tenen un rerafons molt més primitiu i bàsic del que pretenem explicar. El desprestigi de les coses senzilles és el principi dels nostres desastres. De vegades omplim per obviar.

Tom Frost era el gran cromagnon. Dormia en pilotes perque sentia un plaer immens i immediat cada vegada que la seva pell prenia contacte amb la fredor dels llençols . Li encantava desencarcarar els seus muscles en aquell prat gelat que havia escollit per abandonar-se a la possibilitat de qui sap què. Ningú pot dominar ni una malson ni un somni.

Després d´un dia intens Tom Frost tenia un petit moment per tothom. Una complicitat macarra per la Claire i el Zach, un “mira que és burro” pel David Deer, una menció fugaç i intrascendent per la Cindy Florez i la Bess Richards i un “ Déu meu que ningú li faci mai mal” per la Ginger.

Però aquella nit, com moltes altres nits solitàries i anònimes, l´últim moment va ser per la Kate Branson.

Tom Frost no havia conegut mai ningú amb una capacitat tan insultantment brutal per estimar fins i tot als capullos més capullos .  
El Víctor era la  constatació del  fet de  que t´estimin és la millor loteria que et pot tocar, encara que no te la mereixis.

A la Kate l´havien ferit masses vegades i tot i així encara li passava les seves mans ungides de vida per la cara del Tom Frost cada cop que el veia. 

La bondat que sap vèncer l´orgull i la por és l´única arma realment invencible.

Tom Frost es  va quedar  dormit  indignat amb la seva inutilitat.

Per més que l´estimés, mai havia fet falta protegir-la.  

Herba verda.

( Green Grass- Tom Waits)

Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.

Apropa´t. No em siguis tímida.
Queda´t dempeus  sota aquest  cel plujós.
La lluna  està sobre aquell turó.
Pensa en mi com un tren que ha de partir,
Aparta les espines i els matolls
Xiula el “ Didn´t he  ramble?”
Ara alguna bombolla de les que  veus
està feta de mi  i flota per tu.

Queda´t en aquesta ombra que et faig,
Les coses ara estan fetes de mi.
La veleta dirà: Ummm avui fa olor a pluja.

Déu va agafar les estrelles i les va remenar.
No puc distingir els ocells de les flors.
No te´n lliuraràs mai de mi.
Ell farà un arbre de mi.
No em diguis Adéu
Descriu aquest cel per mi.
I si el propi cel es cau,
Escolta´m bé:
Anirem a atrapar russinyols.

Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda

I recorda quan m´estimaves.

TELL ME

Quan Tom Frost va arribar al seu replà va fer un càlcul mental de quantes hores li farien falta per recuperar tots els excessos del sopar, de la timba més alcohòlica que un es pot imaginar i de la magnífica predisposició que sempre tenia la Gínger per fer-lo feliç.

En aquella llum rara, impersonal, moribunda i buïda que tenen tots els replàs, es va aturar un moment a buscar les claus de casa, perdudes en algun dels abismes del seu abric.

Abans de sentir el seu monòton cascavell , Tom Frost va imaginar-se què hauria passat una mica més enllà de la porta de l´apartament de la Claire i el Zach.

Estarien els dos ben adormits ( òbviament de cul) i amb les deixalles de la fritanga de croquetes, algun pet dissimulat i la suor pròpia del sobrepès fent de boira sobre el seu llit.

Tom Frost sempre va creure que la gran putada que ens havia fet Déu era desprogramar-nos per sistema, i a una velocitat cruel, la memòria dels moments feliços.

El tio cabró va ser molt subtil en la seva trama. Sembla que disfruti provocant-nos el desequilibri. Però tampoc li tindrem massa en compte. De fet tothom, fins i tot Déu, necessita que el necessitin

Per fi va sentir el tintinar de les claus a la butxaca interior que més se li apropava al cor. Sempre les deixava allà quan sabia que al tornar no hi hauria ningú a qui poder demanar que li obrís la porta .- La pèrdua i la solitut són de les poques coses que et donen perspectiva i et fan ser més caut.

En posar-les al pany , Tom Frost es va quedar un moment clavat, absort en el seu món , pensant en la Claire i el Zach.

Potser el sexe havia estat conegut i rutinari. Potser en aquell moment l´única cosa que importava era que ens ferís un comentari desafortunat sobre la feina.

Potser el detall que no li preguntés com es trobava d´aquell mal de panxa que li havia comentat just a l´hora d´esmorzar va fer que aquella nit no li xupés.

Tom Frost va pensar en centenars de “potser” que ens poder esgarrar els moments que hauríem de regalar-nos els uns als altres. Déu hauria de resetejar totes les condicions que ens posem per ser i fer feliços

Quan va obrir la porta ningú l´esperava per passar-li la ma , instintivament cuidadosa, dintre les quatre reixes de la samarreta . Tampoc en tenia cap dels Ramones.

Però Tom Frost no s´havia compadit mai. L´única direcció que coneixia anava sempre endavant.

Per una  banda la il.lusió de trobar noves pàgines on escriure un "t´estimo" i per altra, l´esforç, constància, respecte  i devoció en no oblidar mai tots els que ja  havia escrit

Digue´m

Per què plantar una llavor a la terra?

Per què? Per què? Per què?

Per què posar una pedra sobre la tomba d´una ciutat?

Per què? Per què? Per què?

Digue´m, digue´m , digue´m

digue´m perque és així.

digue-m´ho perque així ho pugui saber

Per què un anell de casament té la pedra més dura?

Per què? Per què? Per què?

Per què els gossets enterren els seus ossos?

Per què? Per què? Per què?

Perque així el riu no l´afogarà

Perque així l´autopista no se l´emportarà

i la pols no els cobrirà

i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Per què tancar a un ocell que canta en una gàbia?

Per què? Per què? Per què?

Per què escriure un “T´ESTIMO” a cada pàgina

Per què? Per què? Per què?

Digue´m, digue´m , digue´m

digue´m perque és així.

digue-m´ho perque així ho pugui saber.

Per què un ocell fa el seu niu tan alt?

Per què? Per què? Per què?

Per què abraçar a un nen petit quan plora?

Per què? Per què? Per què?

Perque així el riu no l´afogarà

Perque així l´autopista no se l´emportarà

i la pols no els cobrirà

i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Perque així el riu no l´afogarà

Perque així l´autopista no se l´emportarà

i la pols no els cobrirà

i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Jersey Girl

Les llums de fira que s´albiraven en els confins del Passeig del Port van fer que Tom Frost pensés en el David Deer.

En una d´aquelles maleïdes atraccions pro-vomitera, inventades per empreses farmacèutiques amb molta mala llet , va demanar-li a la Cindy Florez que es casés amb ell.

Després de tants anys, tenia ben present l´escena: la música tal.ladradora, ambdós baixant d´aquella olla de l´infern, el David Deer amb el somriure d´idiota soberbi que no

l´abandonaria en la vida aixecant-li el polze al Tom Frost, i la pobra Cindy  recolzada en els braços de la Kate Branson, amb el cap ajupit i les cames fent-li figa , plorant i vomitant alhora, i ensenyant com bonament podia l´anell de promesa .

Tom Frost entristia per moments les seves passes. Ell no es va arribar a casar mai amb la Kate.

Preguntar-se com podrien haver anat les coses posant un “ i si...?” qualsevol és igual

d´inevitable que cruel. No ens podem sentenciar tristesa per una possibilitat.

Alhora que les llums de fira s´apropaven , Tom Frost havia de redefinir el concepte d´allò que sentia. Ella es mereixia molt més que un record.

Aquella nit la Kate portava una samarreta de tirants que posava : “ Sóc una noia de Jersey. Si em mires les tetes et pelo”.

Tom Frost es va passar tota l´estona en la que aquelles punyeteres olles donaven voltes dient-li que ell no estava obligat a fer-li cas perque:

- Vostè, Srta Branson, és de Coney Island

- I vostè Sr Frost és un psicòpata sortit

Les seves dues mans, gairebé congelades, van abraçar les galtes enceses del Tom Frost fent que les seves mirades es fixessin l´una davant de l´altra. En els seus ulls saltaven juganeres totes les il.lusions que volien estimar-se.

- Toca-les Tom, ara que encara estan dretes- Algun dia es pansiran com les de ma mare.

En sentir els crits cavernaris del David Deer, la Kate va fer parada i petó en el coll del Tom Frost , va treure-li les mans dels pits i va dir-li:

• Amor. Ja has sintonitzat l´emisora que volies?

Moltíssims anys després , mentre s´apropaven les llums de fira, Tom Frost va canviar la tristesa per una pícara i riallera ressignació

Amb el temps havia après moltes coses sobre la comprensió i sobre la bondat. Però mai se li va donar molt bé això de la ràdio.

LA NOIA DE JERSEY ( Jersey Girl-Tom Waits)

No tinc temps pels nois de la cantonada, en el carrer, fent tota aquella remor. No vull més putes a la Vuitena Avinguda, perque aquesta nit vull estar amb tu. Perque aquesta nit agafaré el cotxe i creuaré el riu pel costat de Jersey.

Portaré a la meva nena de carnaval i pujaràs amb mi a totes les atraccions. Perque al costat del riu tot està bé, tu i la teva nena un dissabte a la nit. No te n´adones que tots els meus somnis s´han fet realitat quan passejo amb tu?

Saps que ella m´emociona amb tot el seu encant quan estic atrapat en els braços del meu amor. El meu petit àngel m´ho dona tot. Algun dia portarà el meu anell.

Així que no m´avorreixis tio, que no tinc temps, que vaig a trobar-me amb la meva nena, Perque res importa en tot aquest maleït món quan estàs enamorat d´una noia de Jersey.

T´he vist pel carrer i semblaves molt cansada. Aquesta feina que tens et deixa destrossada. Quan torni a casa et portaré a sopar. Estàs estirada al llit, tota vestida, aviat et quedaràs dormida.-

Així que ves al bany i posa´t guapa. Et treuré el marrec dels teus braços i li donarem perque el cuidi ta mare. Sé un lloc on ballar és gratis,Vols venir amb mi?

Flower´s grave

Mentre Tom Frost s´abotonava la camisa, la Ginger  es va quedar mig crucificada  en aquell garbuix de llençols que havíen quedat derrotats, tendríssimament anàrquics, en el seu llit.

Una llum de terra, semblant a un crepuscle ventós d´hivern,  il.luminava  l´habitació . La Ginger  va  tombar el seu cap en el coixí  per emmordassar la riallada.  El seu fill no podia despertar-se  per culpa seva.

Quan es va poder re-incorporar  ja només somreia. Irònicament punyent li va  dir  al  Tom que estava  molt guapo amb  els mitjons  blaumarins, els  boxers grisos  i la camisa de  fil blanca, ja definitivament cordada.

Tom Frost es sentia ridicul però còmode.  Amb molt poca gent a la seva  vida  havia  estat capaç de que es desactivessin els camps de mines  que es posen entre ells, les pretensions, els  objectius, les defenses, els orgulls, les pors i tot allò que ens distorsiona el paisatge.

Els paisatges més bells són els més humils, aquells que no se´ns mostren, se´ns ofereixen... aquells que només saben desprendre i regalar-nos la seva imperfecta llibertat.

Tom Frost recordava perfectament quin dia va ser aquell dia amb la Gínger.  Feia més de mitja hora que uns “ nachos”  s´havien aliat diabòlicament  amb la salsa calenta de formatge. Com un volcà de merda,  va començar a desprendre uns gasos terribles. La Gínger va entrar al lavabo  . No es podia aguantar la pixera. Es va sentar al costat del Tom i, entre rius , trons i bidets, li va demanar un petó.

Aquella situació de  recíproca debilitat podria  haver estat obviada per  la  vergonya però hi  va néixer la complicitat, la necessària i única percepció correcta de l´amor, la certesa absoluta de que voluntàriament, ni voldrien, ni podríen, ni sabrien com fer-se mal l´un a l´altre .

Quan sortia , Tom Frost va  veure que en el  rebedor  on   havia deixat els  calers hi havia un gerro amb quatre  gerberes que començaven a  tombar el coll, mig moribundes. 

Ningú podria evitar que  en un  termini màxim de dos dies  acabessin  a la brossa.

Quan va tancar la porta de  l´apartament de la Gínger pensava en fer algun poema sobre la tomba de les  flors. Era un tema romànticament atractiu però aviat va  desistir-hi.

Tom Frost sempre  havia estat contrari a posar un lloc i un nom a les coses bones. Per no oblidar-les només hi havia una manera: portar-les sempre a sobre.

La tomba de les flors

(Flower´s grave-Tom Waits)

Algun dia, la lluna platejada i jo

Anirem a la terra dels somnis

Tancaré els meus ulls

I em despertaré allà a la terra dels somnis.

Però diga´m qui posarà flors

a la tomba de les  flors?

Qui els hi reserà una pregària?

Trobaré una rosa xinesa a la terra dels somnis?

Està l´amor dessagnant-se a la terra dels somnis?

Han marxat aquests  dies per sempre més?

Si tu i jo hem de morir aquesta nit,

Ens il.luminarà la llum de la lluna?

Si tu i jo hem de morir aquesta nit

Una altra rosa florirà.

Per una rosa desapareguda,

Seré jo l´únic a qui salvis?

M´agrada quan plou,

Però ningú posa  flors

A la tomba de les  flors

Quan una rosa floreix una altra  morirà.

Sempre ha estat d´aquesta manera.

Recordo  les pluges.

Però ningú posa  flors

A la tomba de les  flors

GOD´S AWAY ON BUSINESS

La Ginger no era una puta a l´ús. Si més no, no era més puta que totes les que amb el seu cos intenten guanyar alguna cosa més del que donen, que som gairebé tots i totes.

Tom Frost la va trobar un dia en un anunci de premsa local que el va impactar i que deia: “ Com que sé que no em donareu res de franc us ofereixo l´experiència de la meva dolça figa tota una nit, vosaltres us estalvieu el sopar i les copes, i em doneu dos-cents dòlars que em fan més falta a mi que al “puto pato xino” del xamfrà. Interessats trucar al....”

Aquella nit era la seva setena trobada en mig any. Ho sabia perque havia hagut de comprar una nova caixa de condons.

Podria escriure per ell de que es tractava d´una manera d´afrontar l´ escassa confiança en les seves dots pel flirteig, encara que fos de pagament. Però la veritat era que Tom Frost era un garrepa orgullós que mai va pensar que en necessitaria més d´una caixa de sis per superar la crisi, les carències afectives, la sequera sexual i la mare que ho va parir a tot plegat.

Admirava a aquell coi de dona que només exigia que les visites fossin a partir de les onze, quan estava segura que cap so possible podria despertar al seu fill.

El rebia a la seva habitació completament despullada , amb una peli porno de quaranta-sis polzades a tot drap, entre fluïds que barrejaven amb monstruosa humanitat l´excés de calefacció, un perfum mediocre i aquell bassal engafitat en unes mans que havien anat per feina.

La tàctica de la Ginger era perfecta. Anava tan calenta que s´ho hagués passat bé amb qualsevol home . Sort que el tracte sempre quedava tancat abans, a sobre de la tauleta del seu rebedor.

Com a qualsevol home, el que impresionava a Tom Frost era l´entrega folla, l´egoisme gairebé dictatorial d´una dona deslligada, l´hedonisme brut i visceral, percebre que

l´intercanvi no és tendenciós.

La Ginger sempre deia: Passar-s´ho bé no és intentar amb totes les teves forces que l´altre s´ho passi bé , si no que l´altre s´ho passi bé només veient lo bé que t´ho passes tu mateixa”

Tom Frost no passava mai dels deu minuts. La Ginger no passava dels set. Tot el que venia després era un repàs mutu i sense flagels de totes les injustícies d´un Déu massa enfeinat en els seus negocis.

Tots dos havien esdevingut uns savis en conèixer els seus propis límits i a no jutjar, ni jutjar-se amb massa severitat .

Les nits de la Ginger i el Tom sempre acabaven suggerint al propi Déu que potser si follés més no estaria tan permanentment cabrejat,  sobretot amb els pobres.

TOM WAITS

GOD´S AWAY ON BUSINESS

(Déu ha marxat fora, de  negocis)

Ei tio, vendria el teu cor a un ferroveller,

Per un centau, per un centau.

Si busques algú que et tregui

D´aquest  forat,

Noi , estàs de mala  sort, estàs de mala  sort

Perque el vaixell s´està esfonsant,

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,

Els pobres, els coixos, els cecs.

Qui són els que mantenen l´ordre?

Els assassins, els lladres i els advocats.

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

Desenterrar els morts a pic i pala

Només és un treball, només és un treball

La lluna sagnant està creixent ,

Amb una plaga,  amb una inundació

Uneix-te a la multitud, uneix-te  a la gentada

Això és tot. Això s´ha acabat.

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,

Els pobres, els coixos, els cecs.

Qui són els que mantenen l´ordre?

Els assassins, els lladres i els advocats.

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

Joder, sempre hi ha una gran temptació

Per ser bons, per ser bons

Sempre hi ha formatge gratis a les rateres

És una ganga, Es una  ganga!

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

Estrenyo els meus ulls com si fossin la ranura d´una moneda

Deixa que soni, deixa que soni

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

LIE TO ME

Tom Frost no podia assegurar que cada nit que hi havia timba de cartes la Claire i el Zach follessin però li molava pensar que si el pobre Zach tenia alguna possibilitat de tocar teta era per culpa d´ell.

I no perque la Claire utilitzés el cos del seu pobre espòs com un criptograma visionari dels seus anhels més bruts respecte l´anfitrió. Hauria pogut passar , perque la penya té gustos molt exòtics , però no era el cas.

Una de les conclusions que per vell havia arribat Tom Frost és que les nostres accions responen a premises molt bàsiques i molt senzilles. I de tant que ho són ens neguem a acceptar-les . Aleshores ens liem i ens dediquem a creure´ns teories absurdes acompanyades d´ algun tipu de força, superioritat o de despreci per imposar-les.

Aquella nit, el Zach i la Claire follarien com dos campions però no seria per culpa de que tots dos en tinguessin masses ganes.

Per la Claire seria una manera de marcar territori, de donar-li al Zach la llaminadura que més li agradava per tenir-lo content i relaxat, sense que donés gaires problemes. Pel Zach seria una manera de no dir-li de que allò ja li anava bé, de que acceptava i preferia no sentir-se desitjat a sentir-se sol i desvalgut sense ella.

Les discusions , encara que siguin banals, obren les escletxes de la por, que el nostre orgull se´n ocupa de deixar-les convenient i profundament silenciades.

De vegades confonem silenci amb inexistència . I no són el mateix.

Però tampoc és recomanable posar-se sempre tan tràgic. Hi havia un tercer motiu pel qual aquella nit hi hauria sexe en aquell bloc . I és que el whisky que posava Tom Frost a la taula era la barbie guarra dels licors , la viciosa més irressistible de les perdicions.

Ni el propi Frost se´n podia deslliurar . A la seva bragueta li faltava el bull que l´hauria fet obedient i enviar-lo a dormir. En canvi era exigent, protestona, impertinent, tossuda i sobretot impacient. I això tenia un temps:ara. I un nom: Ginger. I un preu: dos-cents dòlars.

• Bona nit vell macarra!. Has deixat la pasta sobre la tauleta del rebedor?
• Si amor. Gràcies per estalviar-me el sopar, les copes i haver de despullar-te.
• Tenia ganes de que em vinguessis a veure Tom.
• Aixx nena! Tu també hauries de mentir-te

Menteix-me nena

(Tom Waits)

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena- continua

Jo sé que tu tens un altre joquei  a casa

però deixa que  sigui jo qui et manegui

fins que el  teu home de veritat arribi

Fustiga´m nena.

Menteix com a una gossa

Realment no m´importa si ho fas.-

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena- continua

Sé que  per tu mateixa tens un home vell i prim

deixa´m que jo sigui el teu nen,

Se que puc fer-ho

Pega´m nena,

Dona´m tota la teva pena

No estic acostumat a la veritat

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena

Tu has de  mentir-me nena- continua

Jo sé que tu tens un altre joquei  a casa

però deixa que  sigui jo qui et manegui

fins que el  teu home de veritat arribi

Fustiga´m nena.

Menteix com a una gossa

No paris de dir-me mentides

TAKE IT WITH ME

Aquella nit havia una timba de cartes a casa seva. A prop de les vuit del vespre van anar venint tots els convidats, però cap d´ells es podia considerar un clàssic a la vida del Tom Frost.

Però clàssic no exclou que sigui important. El tema , entre farol i farol, havia estat molt debatut les últimes setmanes i la culpa la va tenir una samarreta.

La Claire va iniciar una diatriba moral contra la vella samarreta blanca dels Ramones que sempre portava el Zach. Deia que els fils de cotó que anaven morint a cada rentada li havien embussat el desguàs , que algun dia explotaria el tambor i que la reparació aniria a compte de tots els regals futurs d´aniversari del Zach. També insistia en demostrar que allò no es podia considerar una samarreta si no una cortina enreixada feta passar amb molta mala pata pel ratllador de formatge.

El Zach li va demanar una mica de respecte pel seu tresor. No hi havien samarretes blanques dels Ramones. Totes les clàssiques eren , històricament, de color negre.

Tom Frost no intentava moderar la discusió perque en el fons era un cabronet que disfrutava com un canijo veient discutir als seus nous, flamants i molt divertits veïns.

Pensava que les discusions instrascedents però defensades amb coherència i intensitat són el camp d´entrenament ideal per una relació. El conflicte és la base del progrés .

L´únic límit es saber enviar a cada púgil al seu recó una vegada les hòsties comencen ja a fer pupa.

Tom Frost es decantava per la posició del Zach. Creia que , com el Whisky, el bon cotó no és que millori amb el temps si no que s´adapta als temps. El cotó no és ningú sense una pell a la que abrigar. I això ho haurien de saber tots els poetes

Quan es van acabar la nit i l´última partida, Tom Frost va acompanyar al Zach i a la Claire a la porta. Ja no se´n recordaven de què havien discutit. Ella li passava la mà per dintre de les quatre reixes de la samarreta . Instintivament cuidadosa, mirava de no fer-hi més forats mentre felicitava al Tom per les delicioses croquetes que havien sopat

Tom Frost va despedir-los sentint-se afortunat. Després de molts anys i algunes baixes pel camí, havia conseguit sumar persones , no històries ni projectes.

No volia posar ni títols, ni mapes , ni retrovisors al seus viatges. En aquesta vida només pretenia la saviesa i la lucidesa de saber escollir el seu equipatge, el que voldria emportar-se quan hagués de marxar.

Take it with me ( M´ho emportaré)

He despenjat el  telèfon, ningú sap on som.

Fa molt temps que vaig deixar de beure  .

L´oceà és blau, tan blau com els teus ulls.

Me´ls emportaré amb mi quan me´n vagi.

Ens hem fet grans des de que vam marxar,

ara tornem a  com vivíem a Coney Island.

No totes les coses bones  moren sempre.

Me les emportaré quan me´n vagi.

En la distància  sona el xiulet d´un tren.

Allà on vagis, allà on hagis estat

dius Adéu a algú quan s´acaba el dia.

Estàs amunt, estàs avall, estàs molt lluny.

Sempre per tu i per  sempre teu.

Em sento com en els vells temps en els que

ens adormíem  en el porxo de  casa.

Això m´ho emportaré quan me´n vagi.

Tot està trencat  al costat del camí.

Mai vaig estar més viu i més sol.

He desgastat les cares de totes les  cartes.

Me les emportaré quan me´n vagi.

Els nens  estan jugant al final del  dia,

hi han estrangers que  estan cantant a la nostra gespa.

Hem de ser alguna cosa més que carn i ossos.

Tot el que  has  estimat és l´única cosa que realment et pertany

i m´ho emportaré quan me´n vagi.

En un país hi ha una  ciutat.

En una ciutat hi ha una casa.

En aquesta casa hi ha  una dona

En aquesta dona hi ha un cor que t´estimo

i que me l´emportaré quan me´n vagi.