Tom
Frost sempre dormia despullat. Amb el seu cos desgarbat i
desgavellat pels anys , aquest fet no es podia considerar cap
insinuació ni cap invitació a res.
Les
coses sempre tenen un rerafons molt més primitiu i bàsic del que
pretenem explicar. El desprestigi de les coses senzilles és el
principi dels nostres desastres. De vegades omplim per obviar.
Tom
Frost era el gran cromagnon. Dormia en pilotes perque sentia un
plaer immens i immediat cada vegada que la seva pell prenia
contacte amb la fredor dels llençols . Li encantava desencarcarar
els seus muscles en aquell prat gelat que havia escollit per
abandonar-se a la possibilitat de qui sap què. Ningú pot dominar
ni una malson ni un somni.
Després
d´un dia intens Tom Frost tenia un petit moment per tothom. Una
complicitat macarra per la Claire i el Zach, un “mira que és
burro” pel David Deer, una menció fugaç i intrascendent per la
Cindy Florez i la Bess Richards i un “ Déu meu que ningú li faci
mai mal” per la Ginger.
Però
aquella nit, com moltes altres nits solitàries i anònimes, l´últim
moment va ser per la Kate Branson.
Tom
Frost no havia conegut mai ningú amb una capacitat tan insultantment
brutal per estimar fins i tot als capullos més capullos .
El Víctor era la constatació del fet de que t´estimin és la millor loteria que et pot tocar, encara que no te la mereixis.
El Víctor era la constatació del fet de que t´estimin és la millor loteria que et pot tocar, encara que no te la mereixis.
A la
Kate l´havien ferit masses vegades i tot i així encara li passava
les seves mans ungides de vida per la cara del Tom Frost cada
cop que el veia.
La
bondat que sap vèncer l´orgull i la por és l´única arma
realment invencible.
Tom Frost es va quedar dormit indignat amb la seva inutilitat.
Per més que l´estimés, mai havia fet falta protegir-la.
Herba
verda.
(
Green Grass- Tom Waits)
Recolza
el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Apropa´t. No em siguis tímida.
Queda´t dempeus sota aquest cel plujós.
La lluna està sobre aquell turó.
Pensa en mi com un tren que ha de partir,
Aparta les espines i els matolls
Xiula el “ Didn´t he ramble?”
Ara alguna bombolla de les que veus
està feta de mi i flota per tu.
Queda´t en aquesta ombra que et faig,
Les coses ara estan fetes de mi.
La veleta dirà: Ummm avui fa olor a pluja.
Déu va agafar les estrelles i les va remenar.
No puc distingir els ocells de les flors.
No te´n lliuraràs mai de mi.
Ell farà un arbre de mi.
No em diguis Adéu
Descriu aquest cel per mi.
I si el propi cel es cau,
Escolta´m bé:
Anirem a atrapar russinyols.
Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Apropa´t. No em siguis tímida.
Queda´t dempeus sota aquest cel plujós.
La lluna està sobre aquell turó.
Pensa en mi com un tren que ha de partir,
Aparta les espines i els matolls
Xiula el “ Didn´t he ramble?”
Ara alguna bombolla de les que veus
està feta de mi i flota per tu.
Queda´t en aquesta ombra que et faig,
Les coses ara estan fetes de mi.
La veleta dirà: Ummm avui fa olor a pluja.
Déu va agafar les estrelles i les va remenar.
No puc distingir els ocells de les flors.
No te´n lliuraràs mai de mi.
Ell farà un arbre de mi.
No em diguis Adéu
Descriu aquest cel per mi.
I si el propi cel es cau,
Escolta´m bé:
Anirem a atrapar russinyols.
Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada