Abans de dormir-se va agafar
la seva llibreta de la butxaca de l´abric. El boli picotejava tremolós sobre el primer full blanc que l´atzar va trobar-li.
Tom Frost no es va plantejar mai si
allò que escrivia era bo o dolent. Tampoc sabia on collons estava la frontera
de la mediocritat .
Un ionqui no es pot permetre el luxe
d´escollir. Es fot el que es pot per satisfer l´ànsia i després s´oblida, sense cap sentit de la perspectiva , ni de l´agraïment
, ni de la pròpia satisfacció . I ell era un ionqui en el sentit més ampli i
rotund del terme.
En el seu cap mai va existir la
frase “ vull escriure sobre” o un “ ara faré…” . No.
Hi havia alguna cosa que li
ordenava: Tio, agafa el boli! I a partir d´aquí es generava la gran anarquia.
De vegades no sortia absolutament
res. Aleshores pensava que potser
els bolis també necessiten carinyo i sentir com només els abracen sense demanar-los que es buidin
constantment.
D´altres vegades sortia el que sortia i allà es quedava. Es
revisava poc i s´ordenava encara menys. Tom Frost creia que la manca de previsió
i el propi atzar era el que li quedava de la seva llibertat. L´originalitat hauria de
ser sempre casual.
Volia dormir-se d´una puta vegada però els dimonis li reclamaven el seu peatge. Maleïa
la frase d´un escriptor polac que deia
només són felices les persones que són
capaces d´enganyar-se molt a si mateixes.
Només veia que estava sol i que podia
no haver-ho estat , que el pecat més gran que es pot cometre es desaprofitar l´amor
que tens i l´amor que et donen.
La seva cançó per anar a dormir va quedar escrita en un bressol de quatre tintes .
No puc desfer i no puc desdir.
Em queda el que em queda de tenir-te
Cap dels dos va voler un per mi
que robés a l´altre voler viure-
Cançó de bressol
El sol està vermell, la lluna està trencada. El pare no tornarà mai més-
No hi ha res que puguis dir que és
teu per sempre,
Així que tanca els ulls i ves
a dormir.
Si em moro abans que tu et despertis…No cridis. No ploris.
Mai és res el que sembla
Així que salta l´escala i ves
cap els teus somnis.
Si em moro abans que tu et despertis…No cridis. No ploris.
No hi ha res que puguis dir que és
teu per sempre,
Així que tanca els ulls i ves
a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada