Chocolate Jesus

Feia quinze  dies  que Tom Frost s´havia oblidat del sexe . Hi va pensar  per casualitat quan va veure una foto d´una haitiana ensenyant les tites  en  un d´aquells prospectes independents que acompanyava el diari.

Quan el  va agafar de la tauleta per llegir-lo i que  li entrés la son entre tanta bona  notícia , l´haitiana  havia caigut a  terra i el mirava fixament oferint-se a comprar-li tot l´or  que  tingués.

Va  pensar:  Si que s´han modernitzat els pirates!

No és que Tom Frost fos un d´aquells  àcrates desencantats i un pèl bordes  que  despotricaven de  tot i de tothom. Tampoc era cap activista addicte a les manifestacions  festives del remat, degudament dirigides , senyalitzades i absolutament inútils.

Tom Frost era molt més pragmàtic i simple. Els lladres  i els  que s´aprofiten de la debilitat  i de la  carestia dels  altres  han existit des de que  hi ha vida així que no es posaria ara a  teoritzar.

Les lleis naturals  marquen l´equilibri des de l´inici dels temps . Els xoriços són xoriços mentre poden  i quan els axoriçats poden se´ls follen per poder ser ells els nous xoriços. I si han masses  xoriços s´exteminen entre ells  perque no poden haver-hi mai més lleones que gacel.les  I així in secula seculorum amen .

Tom Frost continuava  mirant a l´haitiana. Tenia  els  mugrons  negres, nutritius i punxaguts i assenyalava  algun destí perillós i  desconegut  amb aquell somriure perfectament  blanc.

Tot allò era massa  fàcil de conseguir. Només calia tenir una mica  d´or però últimament s´havia posat de moda que era injust pagar un preu i poder escollir alhora. Fins i tot follar s´havia abonat a la loteria…

Tom Frost  havia aconseguit passar de  tot això  i ara només  tenia  dos  vicis i un somni. Els vicis eren la xocolata abans d´anar a  dormir  i els  regals  sorpresa. 

I el somni que la Zerelda Lee li regalés  tota la xocalata de la seva botiga de llaminadures  sense  haver-hi cap  Déu pel mig.

Jesús de  xocolata

No vaig a l´Església els diumenges

No m´agenollo per resar.

No memoritzo els llibres de la Biblia.

Tinc la meva pròpia manera de  fer les coses.

Però jo sé que  Jesús m´estima,

Fins i tot potser una mica més.

Jo m´agenollo  cada diumenge

A la botiga de caramels que té la Zerelda Lee.

Ha d´haver-hi algun Jesús de  xocolata

Que em fa sentir  bé per dintre.

Ha d´haver-hi algun Jesús de xocolata

Que em  deixa  del tot satisfet.

No vull ser ni Abba Zabba ni l´Almond Joy

No hi ha  res  que faci sentir  millor a aquest noi.

És l´única cosa que pot recarregar-me,

Millor que una  copa d´or.

Mira tio! Només un  Jesús de  Xocolata

Pot satisfer la meva ànima

Quan els  temps es posen  durs i planeja l´ombra del whisky

És millor  que al  teu salvador l´empaperis am cel.lofà,

Flueix com  el Mississipi  però , ei, està bé.

Si el vesses  sobre alguna cosa  gelada  et sortirà un bon postre

Ha d´haver-hi algun Jesús de  xocolata

Que sigui prou bo per mi

Ha d´haver-hi algun Jesús de xocolata

Que sigui prou bo per mi

Ha d´haver-hi algun Jesús de  xocolata

Que em fa sentir  bé per dintre.

Ha d´haver-hi algun Jesús de xocolata

Que em  deixa  del tot satisfet.