Tom Frost es va llevar com el dia, descomunalment conquerit per una llum que entrava precisa i
clara per la finestra. El seu primer monòleg
va ser per ella: Digues que si, ara que estàs ben neta, aprofita´t!
El sofà se li havia enganxat com una amant tarada suplicant-li que no el
deixés. Però ni l´agilitat ni la pena
eren els seus forts. Si que ho era la mandra.
Abans d´aixecar-se va quedar-se deu minuts encarcarat en la placidesa de saber que no tenia res especial a fer aquell matí. Es resistia a
moure´s . Sabia que les conseqüències físiques eren detestables però les morals
eren pitjors. Va defugir del tòpic de que l´edat no perdona per inventar-se´n
un de més original. No us queixeu muscles que ho faig pel vostre bé. No veieu
que és boja?
Va desplegar-se com el prospecte d´un medicament caducat i va anar al bany.
No era coix , però en el matrimoni amb
el seu propi cos, de vegades, les cames li posaven les banyes. Era un cornut
temporal.
Després de refrescar-se la cara ,
els seus ulls li van donar el “bon dia”. Va aturar-se en una de les fotografies que hi havia en el moble del
menjador on cada dia desava les ulleres. No era un viatge al passat. Era
simplement la foto d´un viatge.
Era injust i inapropiat pensar que els desastres provenen sempre de l´egoisme.
La majoria provenen de l´impericia , de la por i de la punyetera mania que tenia
ella en encriptar els missatges. Era tan bona que ni ella mateixa podia desxifrar el seu password.
Massa màgia fa perdre la màgia, va pensar. Potser em vaig cansar de fer de
Houdini i tu te´n vas fartar de que no n´encertés ni una. El fracàs ens
va dur als retrets, els retrets al desgast i el desgast a l´instint
de supervivència.
Tom Frost no creia en els miracles però si en l´esforç que porta a
conseguir-los. Sense tenir-la va tornar a saber-la estimar
Va acaronar el vidre dient: Joder nena, ho
podríem haver fet millor!!! Espero que estiguis bé
Una petita gota de verí
M´agrada la meva ciutat amb la seva
petita gota de verí,
Ningú sap que tots estan fent cua per tornar-se bojos.
Estic completament sol, m´he fumat els meus
amics fins el filtre,
Però em sento molt més net després d´haver plogut.
Ella va fotre el camp a la tardor.
Aquella és la seva foto a la paret.
Ella sempre va tenir una petita gota de
verí.
Va fer el diable el món mentre Déu estava dormint?
Algú va dir que mai podries obtenir
un desig d´un os.
Un altre adéu equivocat i un centenar de mariners.
Veieu? Aquest cel de blau profund és casa meva.
Ella va fotre el camp a la tardor.
Aquella és la seva foto a la paret.
Ella sempre va tenir una petita gota de
verí.
Una rata sempre sap quan està entre mosteles(comadrejas)
Aquí sempre perds una mica més cada
dia.
Recordo els temps en els que un milió era un milió.
Ells sempre troben la manera de fer-t´ho pagar
d´una manera o d´ una altra
Ella va fotre el camp a la tardor.
Aquella és la seva foto a la paret.
Ella sempre va tenir una petita gota de
verí.
Aquesta cançó és una de les meves preferides del Tom! Mai no m'havia parat a entendre-la, ho faig aquí acompanyada d'aquest relat. "Sense tenir-la va tornar a saber-la estimar" és heavy però molt humà. M'ha agradat molt!
ResponEliminaHomeopatia amorosa, Sinyó Frost. I, escolti, no li caldria partenaire per ballar aquest vals poc verinós?
ResponEliminaYour words, like streams of ink...