LONG WAY HOME

EL LLARG CAMI CAP A CASA

Cada matí Tom Frost enfil.lava l´Avinguda del Moll. Fins i tot la rutina s´havia tornat gris, d´un fred blau, metal.litzat i quiet. Mentre  caminava, sense més  rumb  que el temps en el que havia d´estar de tornado, va veure comun home , que deuria rondar la quarantena, venia en la seva mateixa  direcció sense mirar-lo.

Tenia  el mòbil a l´orella i la mirada en el precipici de  si mateix, com  si el seu voltant no existís, seguint una línea recta i indestructible, sense  cap mena de  consideració pels que podia haver embestit,

Frost, aparta´t que  ve el tren!!!

Els seus pensaments  ho ironitzaven  gairebé tot. De fet, per això passejava cada matí, per defugir de la tragèdia, per arribar a concloure que només som  temps en mans del  temps i que no paga la pena fer un gra massa d´absolutament  res.

Es va apartar a un costat de la vorera, d´esquenes al mar del moll. Aquell home el  va sobrepassar com un cotxe de Fòrmula 1, ell a la seva i tots els quiets al seu rebuf.

Tom Frost va pensar que els grans conqueridors no són hostils. Són embaucadors, subtils  farsants que et convencen de  que no pots ser diferent.

Amb un allau de percepcions va recomposar la conversa que va  escoltar-li pel mòbil. Els breus fragments  que la seva imaginació va poder unir deien:

- I jo que sé què farem de  sopar!. Sí, ja he fet  la reserva. Recorda que tinc paddle  i que hauràs d´anar tu a buscar el nen a Tae-kwondo.  Que si.... , que vale.... Et deixo que tinc una trucada. Déu, déu, déu, déu, déu...

Tom Frost va aturar-se un moment. El fred continuava  blau, gris i metal.lic. Va pensar en que continuava tenint fòbia a les gavines i també en aquell home, en un nen adormit  i en una parella felicitant-se  per lo bé que s´ho havien passat follant , abans de posar-se de cul , girar pàgina i pensar en l´agenda de demà. 

El seu silenci no criticava, ni tan sols comentava, només sabia    que hi havia alguna cosa millor.

Feia tard  i algú l´esperava a l´estació. Les presses feien que tot semblés molt lluny.

Intimament  però no s´havia mogut mai d´enlloc . Sense voler s´havia passat la vida demanant disculpes per escollir sempre el cami més llarg  

 

 

El llarg camí cap a casa( Long way home-Tom Waits)

 

Ensopego en la foscor, estic perdut i molt sol

Encara que vaig dir que hi aniria abans que nosaltres

i et mostraria el camí de tornada a casa,

hi ha una llum allà dalt i no puc agafar-me del teu braç

perdona´m preciosa però sempre agafo el camí més llarg per tornar a casa.

 

Els diners simplement són quelcom que llences desde la cua del tren,

Tinc un cap ple d´imaginació i un barret ple de pluja.

Ja sé que vaig dir que no ho tornaria a fer més

Jo t´estimo preciosa però sempre agafo el camí més llarg per tornar a casa.

 

Poso el menjar a sobre la taula i un sostre damunt dels nostres caps

Però demà mateix ho canviaria tot per una bona autopista.

Guarda´t les esquenes si t´ ho he dir

L´amor és l´única cosa que sempre he conegut.

Hi ha una cosa segura; jo sempre agafo el camí més llarg per tornar a casa. 

Saps que t´estimo amor, més que al món sencer.

Tu ets la meva dona. Jo se que tu ets la meva perla.

Marxem més enllà de les llums de festa

on finalment poguem estar sols,

Vine amb mi i junts podrem agafar el camí més llarg per tornar a casa.