A la Kate li
havien diagnosticat cinc minuts de fred
abans no arribessin al restaurant. Tots
dos estaven disposats a disfrutar-los com es
gaudeixen les coses de veritat,
sense dir-les. Sense dir-les perque no es poden explicar i no es
pot perdre el temps en intentar-ho.
L´abraçada del Tom Frost era el triomf d´un bell vençut. Tenir-la fins allà, fins on la Kate volia, sense
pretendre res més, sense demanar ni respostes ni contraprestacions a aquella
immensa brutalitat a la que algú va posar.li un nom. No em feu dir quin era….
L´aixopluc de la Kate
també tenia la dignitat escrita en el seu somriure sorrut , infantil i inofensivament capritxós.
No tenir el que volia tenir, per no patir i no fer patir
en no tindre´l també tenia el seu mèrit.
A tots dos els havia costat horrors
arribar a aquest punt. Qui cregui
que les coses són tan fàcils de dir com de
fer és que és un imbècil integral, una arma perillosa a la que no es pot deixar que vagi sola pel
carrer, adoctrinant i posicionant
les coses , les seves al cantó del bé i totes les que fan els altres al cantó de
les coses que es critiquen i no s´entenen.
Però allà estaven, a gust amb el que
tenien i sobretot preparats perque tot pogués continuar igual quan qualsevol dels dos necessités
saltar-se els límits que s´havien auto-establert.
Preparats i entrenats sempre per no decebre´s l´un a l´altre.
Els cinc minuts van passar com si no
haguessin passat. Quan Tom Frost va obrir l´abric a la Kate Branson se li va obrir el
teló d´un escenari que no coneixia. Un
quiosc de verd menta, l´enrenou i el garbuix d´un dia de feina, les presses,
l´anonimat més multitudinari.
-On som Tom?
- A Union Square nena, a Union Square ….
Bé, el temps sempre és diner
Pels nois de Union Square
Pots trencar-te
el cul
Fins el dia del judici final
Però mai
t´oblidis de resar.
Algú té un feix de
bitllets en el carreró:
Diu: el papa va conseguir una goma nova,
Però la teva nena està emmanillada
Al seient del davant i et diuen:
Nen, senta´t aquí i relaxa´t.
Tots cap avall,
Anem tots
cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall.
Surten tots de cop del cinema 14
Cap aquell bar de mariques
En el bloc
que hi ha a sota,
El millor “show” en viu que s´ha vist fins ara
En tota la costa Oest.
Portes la pasta enrotllada al mitjó
Ella es queda just davant teu perque disfrutis,
És mig de Puerto Rico i mig de Xina.
Tindràs que buscar algú a la teva
nena
Perque ella pugui comparar,
Pillaré alguna d´aquestes nena!.
Vinga nena: sents el que estic fent ara?
Tots cap avall,
Anem tots
cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall.
Són les quatre del matí del diumenge,
El Sacco beu whisky a l´Església
Mitja pinta de
Brandy “Festival”
Aquest tio està a punt de caure
rodó.
El tio del jersei guai està fet caldo,
Just davant de l´hotel de l´Assistència Social
Aquell tio del vestido és un autèntica bellesa.
Tira cap
avall!
Et juro que mai
ho podràs explicar!!!
Vinga nena, posa´t les mitges
Tots cap avall,
Anem tots
cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall
Places on tot és possible. Aquest circ que és la humanitat...
ResponElimina