Els petons no van dir res. La
complicitat era massa poderosa com per
deixar-se subornar per un equívoc.
Sabien massa bé que s´havien estimat
molt i que encara ho
continuaven fent. En converses d´enginy
els savis i erudits haurien decidit que s´estimaven
d´una altra manera, ni millor ni pitjor. Diferent dirien….
Tom Frost va prendre les mans de la
Kate abans de dir-li que
estava guapissima.
Era una antiga i subtil maniobra de distracció . Mentre la Sra Branson intentava dissimular la seva agraïda vergonya
amb un somriure d´aquells que diuen: “ Gràcies
nen,després de tres hores de tren, amb la calefacció desproporcionada i amb el cul quadrat enganxat a la polipell ,
menteixes molt bé”, Tom Frost comprovava
que les seves mans estaven tranquiles, fresques
i confiades, que estaven
contentes de veure´l.
El canvi sobtat de temperatura
la va fer tremolar per un instant. Ell va obrir el seu abric com un ocell pretendent a protector i la va acollir en el seu esguard.
Vinga , marxem a dinar que fem tard. No
sé si encara ens tindran la taula guardada.
-
Em sap molt
greu com ha acabat lo teu amb el Víctor.
-
Són coses que
passen Tom .
-
Si. Ja. Ara m´ho
expliques.
La cabrona ho va fer expressament i
el Tom li ho va recordar amb un
expresiu: La mare que et va parir!
Quantes vegades la Kate li havia sentit la lletania sobre el bondadós, noble i desinteressat amic amb qui tothom es confessa.
Va ser ella qui li va ensenyar que no hi ha res més inútil que auto-compadir-se, que és la forma d´egoisme més patètica .
Que és molt més senzill compartir què sents, qui ets i què tens que perdre´t en intentar amagar què vols.
Ella li havia dit, feia molts anys, que l´amor no és diferent a l´amor,
te´l follis o no.
És difícil trobar un bon home
És difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.
Sempre jugo a la
ruleta russa amb el meu cap,
És 17 al negre, 29 al vermell
Estic massa lluny del rierol,
Estic massa lluny de l´Església.
Sempre recordaré oblidar-me de tu.
Perque és difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.
Un soldat mort fa temps em mira
des de la foto del
prestatge.
Ningú recorda la seva guerra,
Ningú recorda el seu nom.
Surt , ves-te´n al camp
i espanta a tots els corbs
Aquí només fa
que ploure
I res més pot créixer.
És difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.
I told myself in the mirror to stop whining. (Vaig dir-me al mirall que ja n'hi havia prou de ganyolar). Then the mirror cracked and I was released...
ResponElimina