dilluns, 20 de maig del 2013

A good man is hard to find


Els petons no van dir  res. La complicitat era  massa poderosa com per deixar-se subornar per un equívoc.

Sabien massa bé que s´havien estimat  molt i que encara  ho continuaven  fent. En converses d´enginy els savis  i erudits haurien decidit que s´estimaven d´una altra manera, ni millor ni pitjor. Diferent dirien….

Tom Frost  va prendre les mans  de la Kate abans de  dir-li que estava guapissima.

Era una  antiga i subtil maniobra de  distracció .  Mentre la Sra Branson  intentava dissimular la seva agraïda vergonya  amb un somriure d´aquells que diuen: “ Gràcies nen,després de tres hores de tren, amb la calefacció desproporcionada  i amb el cul quadrat enganxat a la polipell , menteixes molt bé”, Tom Frost  comprovava que les seves  mans  estaven tranquiles,  fresques  i  confiades, que estaven contentes de  veure´l.

El canvi sobtat de  temperatura la  va fer tremolar per un instant. Ell  va obrir el seu abric com un ocell pretendent  a protector i la va acollir en el seu esguard. Vinga , marxem a dinar que fem tard.  No sé si encara ens tindran la  taula  guardada.

-         Em sap molt greu com  ha acabat lo teu amb el Víctor.
-         Són coses que passen Tom .
-         Si. Ja. Ara m´ho expliques.

La Kate  va fer-los aturar un moment, va  aixecar  la mirada des de l´aixella del Tom Frost  i tot petant-se el cul de  riure li va atzibar un “ Aixx  Tom… ja no existeixen els bons homes com tu”…

La cabrona ho va  fer expressament i el Tom li ho va  recordar amb un expresiu: La mare que et va parir!

Quantes  vegades la Kate li havia sentit la lletania  sobre el bondadós, noble  i desinteressat amic amb  qui tothom es confessa. 

Va ser ella qui li va ensenyar que no hi ha res més inútil que auto-compadir-se, que és la forma d´egoisme més patètica .

Que és molt més senzill compartir  què sents, qui ets  i què tens que perdre´t en intentar amagar què vols. 
  
Ella li havia dit, feia molts anys, que l´amor no és diferent a l´amor, te´l follis o no.









És difícil trobar un  bon home



És difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.

Sempre jugo a la  ruleta russa amb el meu  cap,
És 17 al negre, 29 al  vermell
Estic massa lluny del  rierol,
Estic massa lluny de l´Església.
Sempre recordaré oblidar-me de  tu.

Perque és difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.

Un soldat mort fa temps em mira
des de la foto del  prestatge.
Ningú recorda la seva  guerra,
Ningú recorda el seu nom.
Surt , ves-te´n al camp
i espanta a tots els  corbs
Aquí només fa  que ploure
I res més pot créixer.

És difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.

1 comentari:

  1. I told myself in the mirror to stop whining. (Vaig dir-me al mirall que ja n'hi havia prou de ganyolar). Then the mirror cracked and I was released...

    ResponElimina