A SIGHT FOR SORE EYES

Tom Frost badallava  com  si  per la boca  s´hagués d´empassar la lluna. La nit s´havia deixat caure mandrosa pel Passeig del Moll deixant que la  tarda s´acomiadés d´una manera digna dels seus  records.

Les llums de les  faroles perfectament  arrenglerades i l´hivern  eren la pista d´aterratge idònia per un  d´aquells silencis que, si no els controles, fan mal.-

Havia  estat més de  sis  mesos absent, ocupat fent allò que havia de fer, allò que gairebé  mai  tenia ni una mínima  aproximació als seus desitjos.

La vida pot ser molt dura quan  tens  sentit de la teva pròpia consciència.

No havia  visitat la  Ginger però sabia que  estava  bé.   Les seves  fonts d´informació el  tenien permanentment  alerta. No pots   fer  res  quan  un es creu que  pot  amb tot. Només s´ha d´estar allà per quan  falli  la  teoria.

La Claire i el Zach  continuaven feliços a la seva manera però es feien estimar en els seus desordres.  Com deia  un vell amic  canadenc del Tom: “ és necessari que hi hagin esquerdes per deixar-hi entrar  la llum”.

Tom Frost odiava les vides premeditades, les vides dibuixades, les  vides dirigides, les vides que es dissenyen com   una  fortalesa.

Després del  badall va venir  un sospir , i després del sospir  no va deixar venir la decepció.  

 La solitud no té res a  veure amb la  gent amb  la que estàs, té a  veure  amb la gent que pensa  en tu , encara que no  et tingui .

En aquell  principi de nit  tot semblava desfer-se com la cera, les llums del Port rendides a la  finestra, els ànims deposant les armes a l´hivern...

Però la Kate Branson s´hauria enfadat molt si el veiés decaigut i pastelós, i de  ben segur li hagués clavat una  bona clatellada. 

Gamerús! .- És una  falta de respecte! És indecent demanar més quan ho tens tot. Quan l´amor és de  veritat no exigeix mai presència.

Tom Frost  va  tancar els ulls, ara si satisfet ; i aleshores  el sospir es  va convertir en el record dels seus ulls,  dues llunes de mel divertint-se en una  nit de fira.

SIGHT FOR SORE EYES

( Quina alegria veure´t)

Ei , quina alegria veure´t!

Fa temps que no et veia!

Només he fet que treballar,

treballar com un cabró.

Ja em coneixes nen!

Cau aigua sota el pont.

Has vist el meu cotxe nou?

L´he pagat del tot i està aparcat a fora el bar.

Ei cambrer...

Què és el que et manté servint begudes a

aquesta colla de mediocres?

Saps el que penso?

Que hem de brindar pels vells temps

i també pel gran Dimaggio

i pel vell Drysdale, i el Mantle, pel Whitey Ford

i també per tu.

La vella banda ja no està per aquí.

Tothom ha fotut el camp de la Ciutat

excepte Thumm i Giardina

que poden estar de baixon

mig borratxos tot el temps.

Jo estic completament borratxo

la resta .

Ja ho sé que en Monk és encara el campió

però jo sóc el millor!!!.

Ei cambrer...

Què és el que et manté servint begudes a

aquesta colla de mediocres?

Saps el que penso?

Que hem de brindar pels vells temps

i també pel gran Dimaggio

i pel vell Drysdale, i el Mantle, pel Whitey Ford

i també per tu.

Bé, suposo que hauràs sentit que el Nash

es va mater en un accident de cotxe.

Dimonis!. Això deu fer ja un parell o tres d´anys.

Va donar vàries voltes de campana

i se la va fotre contra un pal de telèfon.

No. Ella ja està casada i té un nen.

Finalment es va separar del Sid.

Ell està al trullo amb una condemna

de cinc anys per atracament.

Ei... et faig una partida al pin ball!

Dimonis! No hi tens res a fer!

Bé, després anirem cap allà

i li demanarem a ella

si vol ballar.

Ei cambrer...

Què és el que et manté servint begudes a

aquesta colla de mediocres?

Saps el que penso?

Que hem de brindar pels vells temps

i també pel gran Dimaggio

i pel vell Drysdale, i el Mantle, pel Whitey Ford

i també per tu.

COLD WATER

Havien passat vàries setmanes sense res trascendent a la vida del Tom Frost , però s´acostava l´estiu i l´estiu el feia tornar un gamberro.

Els seus ulls eren com un nivellador de paleta en direcció a qualsevol escot que tingués unes mínimes ( i no massa exigents ) dosis de qualitat.

S´atabalava si en tenia més de dos alhora i per les víctimes que li venien de cara els havia de semblar més que un pollastre rescalfat, un guenyo amb un grau sever d´incontinència nerviosa ocular.

Perque els mira-tetes del Tom Frost portaven un segell de distinció, un treball acurat i científic que anava molt més enllà d´un rudimentari babeig.

Per passar la primera ronda els pits havien de saber somriure. D´entrada doncs descartava tots aquells pitrams fitxats a cop de talonari, que no són fills de la cantera,que no senten els colors, que són uns mercenaris que per la seva lluissor volen alguna cosa a canvi.

També quedaven esborrades de la llista les tetes-estrella, aquelles que tothom brama un ohhh! quan les veu.

L´adulació és la fàbrica més productiva de gilipolles que existeix. I no hi ha ningú més gilipolles que aquell que creu que no necessita de ningú i que es desprèn de tothom, fins i tot dels qui l´estimen

I què fan dues tetes soles?... Perdre´s sempre.

Pel Tom Frost un pit que somriu no era un mugró tallat per la meitat com una síndria .

Somriure és agradar-se un mateix, siguin tetes-càntir, tetes-pitorru o tetes-maraca.

Però a més, un bon parell de pits havien de superar la prova del temps, i això demanava un gran exercici de perspectiva.

Sabia que tots s´acabarien rendint a la llei de la gravetat i a la manca

d´irrigació , però Tom Frost no podia contradir-se quan ell sempre havia dit que era un error pensar que totes les coses bones , i entre elles la bellesa del cos, són efímeres.

Si totes les tetes acabarien caigudes i arrugades què les faria per sempre especials?

Tom Frost va parar d´escriure. Estava en un punt crucial d´aquella tarda desaprofitada embrutant papers que acabarien a la brossa.

Va pensar en tots el pits que  havia tingut i en tots els que  havia somiat, i de tots ells en  recordava el gust de  vida . 

Tocar-los  era obrir una porta a tot el que elles et volien donar , una porta sense edat on   amagar-se, orgullós de que sempre et protegiran

Era hora de  xapar i de donar-se una dutxa amb aigua  freda, ben freda

COLD WATER

( aigua freda)

Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda

Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda.

Amb l´aigua freda.

Hi han polis a la comisaria i no semblen que estiguin de bon rotllo.

Sembla que no estan de bon rotllo.

No estan de bon rotllo.

Hi han polis a la comisaria i no semblen que estiguin de bon rotllo.

Sembla que no estan de bon rotllo.

No estan de bon rotllo.

Cec o coix, llest o atontat

estic llegint la Bíblia al costat d´una bombeta de 40 vats

Quin preu té la llibertat?

La brutícia és el meu llençol.

Bé, dormo com un nen petit entre serps i altres bitxos.

Les botigues estan obertes però no tinc diners

no tinc diners, no tinc diners

Les botigues estan obertes però no tinc diners

no tinc diners, no tinc diners

Vaig trobar un gos vell i sembla que li agrado,

sembla que li agrado, sembla que li agrado

Vaig trobar un gos vell i sembla que li agrado,

sembla que li agrado, sembla que li agrado.

He vist a tota aquella penya amb els lletreros de cartró

intentant esgarrapar una mica de pasta per comprar una botella de vi,

dones prenyades i veterans del Vietnam

suplicant per tot el voral de l´Autopista.

Que això sigui més dur és impossible.

Vaig dormir en el cementiri . Estava fred i tranquil

fred i tranquil, fred i tranquil

Vaig dormir en el cementiri . Estava fred i tranquil

fred i tranquil, fred i tranquil

Vaig dormir tota la nit al Cedar Groove.

Vaig néixer per lluitar.

Vaig néixer per vagar.

Alguns homes busquen en Sant Grial

però no hi ha res més dolç

que resseguir les vies del tren.

Sembla que tingui 47 anys però en tinc 24.

La vegada anterior algú em va fotre fora d´aquí

es van donar la volta i van tancar la porta.

Ara estic veient la tele

en l´aparador d´ una botiga de mobles.

Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda

Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda.

Amb l´aigua freda.

GREEN GRASS

Tom Frost sempre dormia despullat. Amb el seu cos desgarbat i desgavellat pels anys , aquest fet no es podia considerar cap insinuació ni cap invitació a res.

Les coses sempre tenen un rerafons molt més primitiu i bàsic del que pretenem explicar. El desprestigi de les coses senzilles és el principi dels nostres desastres. De vegades omplim per obviar.

Tom Frost era el gran cromagnon. Dormia en pilotes perque sentia un plaer immens i immediat cada vegada que la seva pell prenia contacte amb la fredor dels llençols . Li encantava desencarcarar els seus muscles en aquell prat gelat que havia escollit per abandonar-se a la possibilitat de qui sap què. Ningú pot dominar ni una malson ni un somni.

Després d´un dia intens Tom Frost tenia un petit moment per tothom. Una complicitat macarra per la Claire i el Zach, un “mira que és burro” pel David Deer, una menció fugaç i intrascendent per la Cindy Florez i la Bess Richards i un “ Déu meu que ningú li faci mai mal” per la Ginger.

Però aquella nit, com moltes altres nits solitàries i anònimes, l´últim moment va ser per la Kate Branson.

Tom Frost no havia conegut mai ningú amb una capacitat tan insultantment brutal per estimar fins i tot als capullos més capullos .  
El Víctor era la  constatació del  fet de  que t´estimin és la millor loteria que et pot tocar, encara que no te la mereixis.

A la Kate l´havien ferit masses vegades i tot i així encara li passava les seves mans ungides de vida per la cara del Tom Frost cada cop que el veia. 

La bondat que sap vèncer l´orgull i la por és l´única arma realment invencible.

Tom Frost es  va quedar  dormit  indignat amb la seva inutilitat.

Per més que l´estimés, mai havia fet falta protegir-la.  

Herba verda.

( Green Grass- Tom Waits)

Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.

Apropa´t. No em siguis tímida.
Queda´t dempeus  sota aquest  cel plujós.
La lluna  està sobre aquell turó.
Pensa en mi com un tren que ha de partir,
Aparta les espines i els matolls
Xiula el “ Didn´t he  ramble?”
Ara alguna bombolla de les que  veus
està feta de mi  i flota per tu.

Queda´t en aquesta ombra que et faig,
Les coses ara estan fetes de mi.
La veleta dirà: Ummm avui fa olor a pluja.

Déu va agafar les estrelles i les va remenar.
No puc distingir els ocells de les flors.
No te´n lliuraràs mai de mi.
Ell farà un arbre de mi.
No em diguis Adéu
Descriu aquest cel per mi.
I si el propi cel es cau,
Escolta´m bé:
Anirem a atrapar russinyols.

Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda
I recorda quan m´estimaves.
Recolza el teu cap on acostumava a estar el meu cor.
Abraça aquesta terra que està sobre meu.
Estira´t sobre aquesta herba verda

I recorda quan m´estimaves.

TELL ME

Quan Tom Frost va arribar al seu replà va fer un càlcul mental de quantes hores li farien falta per recuperar tots els excessos del sopar, de la timba més alcohòlica que un es pot imaginar i de la magnífica predisposició que sempre tenia la Gínger per fer-lo feliç.

En aquella llum rara, impersonal, moribunda i buïda que tenen tots els replàs, es va aturar un moment a buscar les claus de casa, perdudes en algun dels abismes del seu abric.

Abans de sentir el seu monòton cascavell , Tom Frost va imaginar-se què hauria passat una mica més enllà de la porta de l´apartament de la Claire i el Zach.

Estarien els dos ben adormits ( òbviament de cul) i amb les deixalles de la fritanga de croquetes, algun pet dissimulat i la suor pròpia del sobrepès fent de boira sobre el seu llit.

Tom Frost sempre va creure que la gran putada que ens havia fet Déu era desprogramar-nos per sistema, i a una velocitat cruel, la memòria dels moments feliços.

El tio cabró va ser molt subtil en la seva trama. Sembla que disfruti provocant-nos el desequilibri. Però tampoc li tindrem massa en compte. De fet tothom, fins i tot Déu, necessita que el necessitin

Per fi va sentir el tintinar de les claus a la butxaca interior que més se li apropava al cor. Sempre les deixava allà quan sabia que al tornar no hi hauria ningú a qui poder demanar que li obrís la porta .- La pèrdua i la solitut són de les poques coses que et donen perspectiva i et fan ser més caut.

En posar-les al pany , Tom Frost es va quedar un moment clavat, absort en el seu món , pensant en la Claire i el Zach.

Potser el sexe havia estat conegut i rutinari. Potser en aquell moment l´única cosa que importava era que ens ferís un comentari desafortunat sobre la feina.

Potser el detall que no li preguntés com es trobava d´aquell mal de panxa que li havia comentat just a l´hora d´esmorzar va fer que aquella nit no li xupés.

Tom Frost va pensar en centenars de “potser” que ens poder esgarrar els moments que hauríem de regalar-nos els uns als altres. Déu hauria de resetejar totes les condicions que ens posem per ser i fer feliços

Quan va obrir la porta ningú l´esperava per passar-li la ma , instintivament cuidadosa, dintre les quatre reixes de la samarreta . Tampoc en tenia cap dels Ramones.

Però Tom Frost no s´havia compadit mai. L´única direcció que coneixia anava sempre endavant.

Per una  banda la il.lusió de trobar noves pàgines on escriure un "t´estimo" i per altra, l´esforç, constància, respecte  i devoció en no oblidar mai tots els que ja  havia escrit

Digue´m

Per què plantar una llavor a la terra?

Per què? Per què? Per què?

Per què posar una pedra sobre la tomba d´una ciutat?

Per què? Per què? Per què?

Digue´m, digue´m , digue´m

digue´m perque és així.

digue-m´ho perque així ho pugui saber

Per què un anell de casament té la pedra més dura?

Per què? Per què? Per què?

Per què els gossets enterren els seus ossos?

Per què? Per què? Per què?

Perque així el riu no l´afogarà

Perque així l´autopista no se l´emportarà

i la pols no els cobrirà

i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Per què tancar a un ocell que canta en una gàbia?

Per què? Per què? Per què?

Per què escriure un “T´ESTIMO” a cada pàgina

Per què? Per què? Per què?

Digue´m, digue´m , digue´m

digue´m perque és així.

digue-m´ho perque així ho pugui saber.

Per què un ocell fa el seu niu tan alt?

Per què? Per què? Per què?

Per què abraçar a un nen petit quan plora?

Per què? Per què? Per què?

Perque així el riu no l´afogarà

Perque així l´autopista no se l´emportarà

i la pols no els cobrirà

i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Perque així el riu no l´afogarà

Perque així l´autopista no se l´emportarà

i la pols no els cobrirà

i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Jersey Girl

Les llums de fira que s´albiraven en els confins del Passeig del Port van fer que Tom Frost pensés en el David Deer.

En una d´aquelles maleïdes atraccions pro-vomitera, inventades per empreses farmacèutiques amb molta mala llet , va demanar-li a la Cindy Florez que es casés amb ell.

Després de tants anys, tenia ben present l´escena: la música tal.ladradora, ambdós baixant d´aquella olla de l´infern, el David Deer amb el somriure d´idiota soberbi que no

l´abandonaria en la vida aixecant-li el polze al Tom Frost, i la pobra Cindy  recolzada en els braços de la Kate Branson, amb el cap ajupit i les cames fent-li figa , plorant i vomitant alhora, i ensenyant com bonament podia l´anell de promesa .

Tom Frost entristia per moments les seves passes. Ell no es va arribar a casar mai amb la Kate.

Preguntar-se com podrien haver anat les coses posant un “ i si...?” qualsevol és igual

d´inevitable que cruel. No ens podem sentenciar tristesa per una possibilitat.

Alhora que les llums de fira s´apropaven , Tom Frost havia de redefinir el concepte d´allò que sentia. Ella es mereixia molt més que un record.

Aquella nit la Kate portava una samarreta de tirants que posava : “ Sóc una noia de Jersey. Si em mires les tetes et pelo”.

Tom Frost es va passar tota l´estona en la que aquelles punyeteres olles donaven voltes dient-li que ell no estava obligat a fer-li cas perque:

- Vostè, Srta Branson, és de Coney Island

- I vostè Sr Frost és un psicòpata sortit

Les seves dues mans, gairebé congelades, van abraçar les galtes enceses del Tom Frost fent que les seves mirades es fixessin l´una davant de l´altra. En els seus ulls saltaven juganeres totes les il.lusions que volien estimar-se.

- Toca-les Tom, ara que encara estan dretes- Algun dia es pansiran com les de ma mare.

En sentir els crits cavernaris del David Deer, la Kate va fer parada i petó en el coll del Tom Frost , va treure-li les mans dels pits i va dir-li:

• Amor. Ja has sintonitzat l´emisora que volies?

Moltíssims anys després , mentre s´apropaven les llums de fira, Tom Frost va canviar la tristesa per una pícara i riallera ressignació

Amb el temps havia après moltes coses sobre la comprensió i sobre la bondat. Però mai se li va donar molt bé això de la ràdio.

LA NOIA DE JERSEY ( Jersey Girl-Tom Waits)

No tinc temps pels nois de la cantonada, en el carrer, fent tota aquella remor. No vull més putes a la Vuitena Avinguda, perque aquesta nit vull estar amb tu. Perque aquesta nit agafaré el cotxe i creuaré el riu pel costat de Jersey.

Portaré a la meva nena de carnaval i pujaràs amb mi a totes les atraccions. Perque al costat del riu tot està bé, tu i la teva nena un dissabte a la nit. No te n´adones que tots els meus somnis s´han fet realitat quan passejo amb tu?

Saps que ella m´emociona amb tot el seu encant quan estic atrapat en els braços del meu amor. El meu petit àngel m´ho dona tot. Algun dia portarà el meu anell.

Així que no m´avorreixis tio, que no tinc temps, que vaig a trobar-me amb la meva nena, Perque res importa en tot aquest maleït món quan estàs enamorat d´una noia de Jersey.

T´he vist pel carrer i semblaves molt cansada. Aquesta feina que tens et deixa destrossada. Quan torni a casa et portaré a sopar. Estàs estirada al llit, tota vestida, aviat et quedaràs dormida.-

Així que ves al bany i posa´t guapa. Et treuré el marrec dels teus braços i li donarem perque el cuidi ta mare. Sé un lloc on ballar és gratis,Vols venir amb mi?

Flower´s grave

Mentre Tom Frost s´abotonava la camisa, la Ginger  es va quedar mig crucificada  en aquell garbuix de llençols que havíen quedat derrotats, tendríssimament anàrquics, en el seu llit.

Una llum de terra, semblant a un crepuscle ventós d´hivern,  il.luminava  l´habitació . La Ginger  va  tombar el seu cap en el coixí  per emmordassar la riallada.  El seu fill no podia despertar-se  per culpa seva.

Quan es va poder re-incorporar  ja només somreia. Irònicament punyent li va  dir  al  Tom que estava  molt guapo amb  els mitjons  blaumarins, els  boxers grisos  i la camisa de  fil blanca, ja definitivament cordada.

Tom Frost es sentia ridicul però còmode.  Amb molt poca gent a la seva  vida  havia  estat capaç de que es desactivessin els camps de mines  que es posen entre ells, les pretensions, els  objectius, les defenses, els orgulls, les pors i tot allò que ens distorsiona el paisatge.

Els paisatges més bells són els més humils, aquells que no se´ns mostren, se´ns ofereixen... aquells que només saben desprendre i regalar-nos la seva imperfecta llibertat.

Tom Frost recordava perfectament quin dia va ser aquell dia amb la Gínger.  Feia més de mitja hora que uns “ nachos”  s´havien aliat diabòlicament  amb la salsa calenta de formatge. Com un volcà de merda,  va començar a desprendre uns gasos terribles. La Gínger va entrar al lavabo  . No es podia aguantar la pixera. Es va sentar al costat del Tom i, entre rius , trons i bidets, li va demanar un petó.

Aquella situació de  recíproca debilitat podria  haver estat obviada per  la  vergonya però hi  va néixer la complicitat, la necessària i única percepció correcta de l´amor, la certesa absoluta de que voluntàriament, ni voldrien, ni podríen, ni sabrien com fer-se mal l´un a l´altre .

Quan sortia , Tom Frost va  veure que en el  rebedor  on   havia deixat els  calers hi havia un gerro amb quatre  gerberes que començaven a  tombar el coll, mig moribundes. 

Ningú podria evitar que  en un  termini màxim de dos dies  acabessin  a la brossa.

Quan va tancar la porta de  l´apartament de la Gínger pensava en fer algun poema sobre la tomba de les  flors. Era un tema romànticament atractiu però aviat va  desistir-hi.

Tom Frost sempre  havia estat contrari a posar un lloc i un nom a les coses bones. Per no oblidar-les només hi havia una manera: portar-les sempre a sobre.

La tomba de les flors

(Flower´s grave-Tom Waits)

Algun dia, la lluna platejada i jo

Anirem a la terra dels somnis

Tancaré els meus ulls

I em despertaré allà a la terra dels somnis.

Però diga´m qui posarà flors

a la tomba de les  flors?

Qui els hi reserà una pregària?

Trobaré una rosa xinesa a la terra dels somnis?

Està l´amor dessagnant-se a la terra dels somnis?

Han marxat aquests  dies per sempre més?

Si tu i jo hem de morir aquesta nit,

Ens il.luminarà la llum de la lluna?

Si tu i jo hem de morir aquesta nit

Una altra rosa florirà.

Per una rosa desapareguda,

Seré jo l´únic a qui salvis?

M´agrada quan plou,

Però ningú posa  flors

A la tomba de les  flors

Quan una rosa floreix una altra  morirà.

Sempre ha estat d´aquesta manera.

Recordo  les pluges.

Però ningú posa  flors

A la tomba de les  flors

GOD´S AWAY ON BUSINESS

La Ginger no era una puta a l´ús. Si més no, no era més puta que totes les que amb el seu cos intenten guanyar alguna cosa més del que donen, que som gairebé tots i totes.

Tom Frost la va trobar un dia en un anunci de premsa local que el va impactar i que deia: “ Com que sé que no em donareu res de franc us ofereixo l´experiència de la meva dolça figa tota una nit, vosaltres us estalvieu el sopar i les copes, i em doneu dos-cents dòlars que em fan més falta a mi que al “puto pato xino” del xamfrà. Interessats trucar al....”

Aquella nit era la seva setena trobada en mig any. Ho sabia perque havia hagut de comprar una nova caixa de condons.

Podria escriure per ell de que es tractava d´una manera d´afrontar l´ escassa confiança en les seves dots pel flirteig, encara que fos de pagament. Però la veritat era que Tom Frost era un garrepa orgullós que mai va pensar que en necessitaria més d´una caixa de sis per superar la crisi, les carències afectives, la sequera sexual i la mare que ho va parir a tot plegat.

Admirava a aquell coi de dona que només exigia que les visites fossin a partir de les onze, quan estava segura que cap so possible podria despertar al seu fill.

El rebia a la seva habitació completament despullada , amb una peli porno de quaranta-sis polzades a tot drap, entre fluïds que barrejaven amb monstruosa humanitat l´excés de calefacció, un perfum mediocre i aquell bassal engafitat en unes mans que havien anat per feina.

La tàctica de la Ginger era perfecta. Anava tan calenta que s´ho hagués passat bé amb qualsevol home . Sort que el tracte sempre quedava tancat abans, a sobre de la tauleta del seu rebedor.

Com a qualsevol home, el que impresionava a Tom Frost era l´entrega folla, l´egoisme gairebé dictatorial d´una dona deslligada, l´hedonisme brut i visceral, percebre que

l´intercanvi no és tendenciós.

La Ginger sempre deia: Passar-s´ho bé no és intentar amb totes les teves forces que l´altre s´ho passi bé , si no que l´altre s´ho passi bé només veient lo bé que t´ho passes tu mateixa”

Tom Frost no passava mai dels deu minuts. La Ginger no passava dels set. Tot el que venia després era un repàs mutu i sense flagels de totes les injustícies d´un Déu massa enfeinat en els seus negocis.

Tots dos havien esdevingut uns savis en conèixer els seus propis límits i a no jutjar, ni jutjar-se amb massa severitat .

Les nits de la Ginger i el Tom sempre acabaven suggerint al propi Déu que potser si follés més no estaria tan permanentment cabrejat,  sobretot amb els pobres.

TOM WAITS

GOD´S AWAY ON BUSINESS

(Déu ha marxat fora, de  negocis)

Ei tio, vendria el teu cor a un ferroveller,

Per un centau, per un centau.

Si busques algú que et tregui

D´aquest  forat,

Noi , estàs de mala  sort, estàs de mala  sort

Perque el vaixell s´està esfonsant,

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,

Els pobres, els coixos, els cecs.

Qui són els que mantenen l´ordre?

Els assassins, els lladres i els advocats.

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

Desenterrar els morts a pic i pala

Només és un treball, només és un treball

La lluna sagnant està creixent ,

Amb una plaga,  amb una inundació

Uneix-te a la multitud, uneix-te  a la gentada

Això és tot. Això s´ha acabat.

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,

Els pobres, els coixos, els cecs.

Qui són els que mantenen l´ordre?

Els assassins, els lladres i els advocats.

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

Joder, sempre hi ha una gran temptació

Per ser bons, per ser bons

Sempre hi ha formatge gratis a les rateres

És una ganga, Es una  ganga!

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis

Estrenyo els meus ulls com si fossin la ranura d´una moneda

Deixa que soni, deixa que soni

Déu ha marxat fora, de  negocis

Déu ha marxat fora, de  negocis