Si he de marxar
Feia dies que en Tom volia fer neteja. L´apartament del carrer Lincoln no
es mereixia estar on estava. El President, amb aquella barbeta de hippy mosca, l´hauria apuntat directament amb el dit
acusant-lo de porc i , com que no tenia cap fusell, de poc patriota.
En un meravellós anarquisme, pols i
papers tenien el seu propi paradís a
casa seva. Entremaliats i joganers es
desordenaven els uns als altres sense
donar-se massa importància. De fet, ningú és tan bo com per creure´s
imprescindible ni per ell mateix. En Tom Frost era ben conscient que tots els
mites ho són per casualitat.
De la finestra es podien veure les grues del moll i es preguntava si d´algun d´aquells
contenidors que les esperaven , quan arribés la nit, sortirien un parell
de dotzenes de xinesos en estampida a
muntar algun negoci.
L´opció del restaurant quedava
descartada per típica i poc original. Era molt més graciós imaginar-se els seus
veïns garrepes sortir de la botiga amb
aquella cara de cateto satisfet amb un parell
de sabates de deu dòlars i seguir-los el
dia següent passejant pel port, i
observar-los com es quedaven quiets, ensumant l´aire com un castor refredat
intentant esbrinar d´on collons venia aquella pudor que els perseguia. Serà el
petroli oliós dels vaixells o les escombraries del McDonalds?. No capullos! Són
els vostres peus!
Després de riure´s una mica de si mateix per haver estat temptat de
comprar-se també unes sabates va posar-se a fer feina. Va començar pels
espectadors, la caçadora que tapava el globus terraqui i els mitjons que feien d´orelles a la làmpara del menjador. La
primera va anar a parar a l´armari encara mig marejada i els dos petits van
entrar a la rentadora , que els va
acollir amb la tendresa d´una mestra de
guarderia.
Mentre feia pilons amb les fulles
disperses, distingint les blanques de les quadriculades, li va cridar l´atenció
una de rosa pintada amb boli gruixut i negre. No li va fer falta llegir-la.
Sense treure-la del sobre sabia com acabava: “Tu i jo sabem que un t´estimo de
veritat ho és per sempre”.
En Tom sabia perfectament de qui era
. Va somriure amb la bella fragilitat que només tenen els sentiments que són
eterns. Es va seure en el sofà però de seguida va sentir que li faltava alguna
cosa. Va anar cap a l´armari i va agafar
la caçadora. Se la va posar per sobre ,
just cobrint-li les espatlles. Va engegar la tele i sense cap abisme de
tristesa va musitar: per sempre, nena, per sempre….
IF I HAVE TO GO (Si he de marxar)
TOM WAITS
Si algun dia he de marxar, te´n recordaràs de mi?
Trobaràs algú altre mentre jo sigui fora?
No hi ha res per mi en aquest món ple d´estranys.
Tot és la idea d´algú altre.
Aquest no és el meu lloc i tu no pots venir amb
mi,
Només
faries que alentir-me.
Fins que no et vingui a buscar no portis el cabell així.
Si no em pots ser fidel ho entendré.
Digues a tots els altres als que abraçaràs
Que jo et vaig dir que et vindria a buscar.
Deixaré la meva jaqueta aquí perque no passis
fred.
És tot el que jo puc fer….
Si algun dia he de marxar, te´n recordaràs de mi?
Trobaràs algú altre mentre jo sigui fora?
Se respira un gran talento en este blog.
ResponEliminaInspirador Tom Watts, se me eriza la piel cuando le escucho( yo también me pongo en sus manos a menudo para escribir pero los musos han pasado de mi qué decía Serrat)
És probable que trobi algú altre. Però cal conservar el desig del que hem deixat enrere, com si l'escalfor metafòrica es pogués reencarnar en totes les mantes polsoses del camí...
ResponEliminaGenial, aquest home. Vull dir aquest Frost, reencarnat enn Bagué ;)
:***