divendres, 1 de febrer de 2013

FISH & BIRD



L´ocell i la balena

En Tom Frost caminava lentament pel moll de la ciutat d´on mai va saber escapar. Només podia diferenciar-ne els colors. Massa tabac li havia  fet oblidar gairebé tots els  perfums, fins i tot el del mar. Tampoc era que li importés excessivament. Si ho fas  bé, és millor recordar records que desitjar en va tornar-los a  viure.

Era hivern al nord. Amb els  dits glaçats i amb la bufanda tapant-li l´alè, el fet d´encendre´s una cigarreta era incòmode . Al Tom li agradava el  ritual de primer rebre el vent del  gas i després el fum de la primera calada.  No va acabar de treure el paquet  i l´encenedor . Les seves mans continuaven a la cova del seu vell tres quarts i només  en va treure una per obrir la porta de l´únic pub on encara deixaven fumar.

Va deixar el barret sobre el tamboret. Li agradava prendre el cafè dret. Sentat,  el tres quarts li encarcarava l´esquena , el feia més  geperut, i empresonava les mànigues en el breu trajecte que portaria l´únic plaer del dia a la seva boca.

Rere seu  hi havia una  conversa. Va intentar posar-li rostres però  no va gosar girar-se. El pub era massa auster per  ser irlandès. No hi havien penjades samarretes de  rugby enfangades de verd i blanc, ni retrats d´antigues gestes d´algun equip local, ni vells i ràncids anuncis de cervesa. En Tom no tenia  absolutament res en què poder dissimular.

El mirall de la  barra tampoc el va ajudar  gaire. Del reflexe asfixiant que multiplicava l´alcohol en mil botelles només va  poder  distingir els caps entretallats d´una  parella. Però això el vell Frost  ja ho sabia.

Els glops de  cafè eren  cada vegada més curts. Quan  ja  només li quedava el sucre tacat va sentir un “ho sento” acompanyat del ròssec d´una cadira en retirada . Just després podria  haver esperat un cop de puny sec sobre la  taula però només  va sentir el so d´una bocina, la mateixa que  Tom Frost havia escoltat quan va obrir la porta del pub. Primer va pensar que l´amo havia estat original en intentar imitar el timbre llunyà d´un mercant anunciant la seva entrada a port . Ara ho trobava de  mal gust. A ningú se li anuncia un comiat amb una bocina.

Va deixar la tassa sobre el taulell  , fixant-se que moltes rondes de cervesa s´hi havien assecat a sobre,  deixant un pòsit on s´hi haurien pogut enganxar tots els despropòsits d´aquesta vida,  tots els errors , tots els malsentesos.

 El vell Tom  va posar-se el barret  i es va ajustar el tres quarts sense girar-se enrere. Ni a ell mateix ja li interessava la seva pròpia història. Només va pensar: Noi, són coses que passen. Per més que vulguis,  la vida no es pot preveure. No caiguis en l´error de la culpa ni t´entretinguis en l´enyorança. Conjuga el verb estimar en els seus tres temps i continua… Aquesta no serà la teva última bocina.







FISH & BIRD
( Tom Waits)

Li van pagar una ronda al mariner
i van  escoltar la seva  història,
la història d´un món  molt llunyà,
una cançó que no havien escoltat mai,
la cançó d´un petit ocell
que es va enamorar d´una  balena.

La balena li va dir: tu mai podràs viure a l´oceà.
L´ocell contestà: tu mai podràs viure en el cel
Però l´oceà està ple de llàgrimes
I el mar es  torna  com un mirall,
Si t´hi fixes es veu una  balena quan la lluna està clara
I un ocell a la marea….

Si et plau, no ploris.
Deixa´m que t´assequi les llàgrimes
i digue´m que m´esperaràs
abraça´m ben fort
Et prometo que mai ens separarem.
Encara que no pugui navegar enrere en el temps
sempre fingiré que ets meva
i encara que no poguem estar junts
sempre podràs viure aquí,
en el meu cor.

















1 comentari:

  1. Me recorda a Bernstein en "West Side story", amb el "Somewhere".

    Les botzines són eixordadores. Els records són durs d'orella, pel que sembla...

    Congrats, Mr. Frost. You've already stolen my heart.

    ResponElimina