La Bess Richards era la cosina vídua de la
Cindy Florez. La seva viudetat la va fer més o menys rica per culpa d´una grua mal anclada que , deixada anar, va
rebentar per dintre al pobre Arnie.
Al dia següent de la tragèdia, els estibadors del port li van guardar cinc
minuts de dol. Quan van acabar, tots els
vaixells van fer sonar alhora les seves botzines. Era molt maco, molt sentit, molt inútil tot
plegat.
Tom Frost sempre havia odiat
profundament el teatre que no era honest i no portava el nom de teatre, de ficció, de cultura. Totes les altres demostracions de les tragèdies, les manifestacions,
les cadenes humanes, les banderes a mig isar, els minuts de silenci i demés
pantomimes variades les trobava un insult.
Les mostres de suport t´obliguen a donar les gràcies, unes gràcies que només donaries si et deixessin en pau d´una
puta vegada .- El dol sempre és íntim i
les ajudes que valen només són les
personalitzades.
A l´institut li van supendre una
redacció per posar la següent frase: La única manera de compartir el dol és , en la mesura
que es pugui, ajudar-te en la seva venjança.
Tom Frost no coneixia gaire a la
Bess. La Bess però, sabia que Tom Frost no havia anat ni a donar-li el pèsam
ni a l´enterrament , preciós i multitudinari,
de l´Arnie. Estava a la
llista negra, parcialment indultat només
per la seva fama de raret.
En tots aquells pensaments
s´havia passat de llarg la parada
del Bus. Ho va saber quan va veure pel
vidre de la finestra el cementiri jueu on , a més del gran Table Tap Joe, feia
sis mesos que estava enterrat l´Arnie.
Va baixar del bus amb la cama dreta
enrampada . Allò si que era teatre: un americanet carraca simulant caminar com un robot japonès de
primera generació.
Quan es va tornar a sentir la cama
va decidir que tornaria enrere caminant. Les bosses del supermercat li donarien
l´equilibri precís perque no se li notés la coixera.
Tom Frost va pensar en la Cindy. Sabia
que la presència de la Kate
Branson a la Ciutat segur que li havia
provocat una morena al cul amb ramificacions internes, una gran mongeta grillada i rabiosa de pus que donava un mèrit
adicional al posat prefabricat, neutral, amorf
i inexpresiu que duia sempre.
També va pensar en la Bess Richards. Quan es va morir l´Arnie, la Cindy va donar-li el
número de mòbil de la pobra vídua tot
pregant-li que fes una excepció i que hi
anés a donar-li el condol, prec que el Tom Frost es va passar pel folre dels
seus capricis. La Cindy no s´enfadava mai…
Al cap d´un mes , i sota la
discreció feta jurar d´un secret de confessió , Tom Frost va donar el número de telèfon de la Bess al seu amic i
recentment embanyat Eric.
Tot i que el Tom va saber des de la primera setmana que l´Eric s´enllitava amb la viciosa de la Bess ( ohh aquesta poc respectuosa genètica bocamolla masculina…)
, va apostar-se amb si mateix quan tardarien
en fer-ho oficial.
Una altra vegada dempeus davant del
cementiri jueu Tom Frost va musitar: Arnie.. Tu a la teva company que aquí som
els mateixos falsos i mentiders de sempre que intentem sobreviure com podem.
Avisa al Table Tap Joe i que et
canti la Polka del Cementiri. És una manera , diferent, d´agafar-se les coses.
T´ho passaràs bé nano.
La Polka del Cementiri
L´oncle Vernon, l´ oncle Vernon, independent com un porc sobre el gel.,
És un peix gros a l´escorxador i li
toca l´acordió al Sr Weiss
L´oncle Biltmore i l´oncle William
van fer un milió a la Segona Guerra mundial
Però tots
dos són uns miserables i uns
tacanyos i no et donaran mai un ral.
La tieta Mame s´ha tornat boja i viu a les portes d´un vell hotel,
Té tot dia posada una
ràdio en la que toquen només que òpera
I tot el que ella diu és : Ves-te´n
a l´ infern
L´oncle Violet volava com un pilot i
va dir que a França no hi han noies guapes
Ara porta un petit local d´apostes , diuen que mai els deixa dins dels seus
pantalons
L´oncle Bill mai deixarà testament tot i que el seu tumor és més gran que
un ou.
Té una AMA que és portorriquenya i he escoltat que té una cama de fusta.
L´oncle Phil no pot viure sense les seves pastilles.
Té un enfisema i gairebé està cec.
Hem de descobrir un amaga els diners
i
Hem de fer-ho abans de que perdi el
cap
L´oncle Vernon, l´ oncle Vernon, independent com un porc sobre el gel.,
És un peix gros a l´escorxador i li
toca l´acordió al Sr Weiss