dilluns, 25 de febrer de 2013

Little drop of poison


Tom Frost es va llevar com el dia, descomunalment  conquerit per una llum que entrava precisa i clara per la finestra.  El seu primer monòleg va ser per ella: Digues que si, ara que estàs ben neta, aprofita´t!

El sofà se li havia enganxat com una amant tarada suplicant-li que no el deixés. Però ni l´agilitat ni  la pena eren els seus forts. Si que ho era la mandra.

Abans d´aixecar-se va quedar-se deu minuts encarcarat en la placidesa  de saber que no tenia  res especial a fer aquell matí. Es resistia a moure´s . Sabia que les conseqüències físiques eren detestables però les morals eren pitjors. Va defugir del tòpic de que l´edat no perdona per inventar-se´n un de més original. No us queixeu muscles que ho faig pel vostre bé. No veieu que és boja?

Va desplegar-se com el prospecte d´un medicament caducat i va anar al bany. No era coix  , però en el matrimoni amb el seu propi cos, de vegades, les cames li posaven les banyes. Era un cornut temporal.

Després de  refrescar-se la cara , els seus ulls li van donar el “bon dia”.  Va aturar-se en una de les  fotografies que hi havia en el moble del menjador on cada dia desava les ulleres. No era un viatge al passat. Era simplement la foto d´un viatge.

Era injust i inapropiat pensar que els desastres provenen sempre de l´egoisme. La majoria provenen de l´impericia , de la por i de la punyetera mania que tenia ella en encriptar els missatges. Era tan bona que  ni ella mateixa podia desxifrar  el  seu password.

Massa màgia fa perdre la màgia, va pensar. Potser em vaig cansar de fer de Houdini i tu te´n vas fartar de que no n´encertés ni una.  El fracàs ens  va dur als retrets, els retrets al desgast i el desgast a l´instint de  supervivència.

Tom Frost no creia en els miracles però si en l´esforç que porta a conseguir-los.  Sense tenir-la   va tornar a saber-la estimar

Va acaronar el  vidre dient: Joder nena, ho podríem haver fet millor!!! Espero que estiguis bé








Una petita gota de  verí

M´agrada la meva  ciutat amb la seva petita gota de  verí,
Ningú sap que tots estan fent cua per tornar-se bojos.
Estic completament sol, m´he fumat els meus amics fins el filtre,
Però em sento molt més net després d´haver plogut.

Ella va  fotre el camp a la  tardor.
Aquella és la seva foto a la paret.
Ella sempre va tenir una petita gota de  verí.

Va fer el diable el món mentre Déu estava dormint?
Algú va  dir que mai podries obtenir un desig d´un os.
Un altre adéu equivocat i un centenar de mariners.
Veieu? Aquest cel de blau profund és casa meva.

Ella va  fotre el camp a la  tardor.
Aquella és la seva foto a la paret.
Ella sempre va tenir una petita gota de  verí.

Una rata sempre sap quan està entre mosteles(comadrejas)
Aquí sempre perds una mica més cada  dia.
Recordo els temps en els que un milió era un milió.
Ells sempre troben la manera de fer-t´ho pagar
d´una manera o d´ una altra

Ella va  fotre el camp a la  tardor.
Aquella és la seva foto a la paret.
Ella sempre va tenir una petita gota de  verí.

2 comentaris:

  1. Aquesta cançó és una de les meves preferides del Tom! Mai no m'havia parat a entendre-la, ho faig aquí acompanyada d'aquest relat. "Sense tenir-la va tornar a saber-la estimar" és heavy però molt humà. M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  2. Homeopatia amorosa, Sinyó Frost. I, escolti, no li caldria partenaire per ballar aquest vals poc verinós?

    Your words, like streams of ink...

    ResponElimina