divendres, 1 de febrer de 2013

If I have to go-


Si he de  marxar


Feia dies que en Tom volia fer neteja. L´apartament del carrer Lincoln no es mereixia estar on estava. El President, amb aquella barbeta de hippy mosca,  l´hauria apuntat directament amb el dit acusant-lo de porc i , com que no tenia cap fusell,  de poc patriota.

En un meravellós anarquisme,  pols i papers  tenien el seu propi paradís a casa seva. Entremaliats i joganers  es desordenaven els  uns als altres sense donar-se massa importància. De fet, ningú és tan bo com per creure´s imprescindible ni per ell mateix. En Tom Frost era ben conscient que tots els mites ho són per casualitat.

De la finestra es podien veure les grues del moll  i es preguntava si d´algun d´aquells contenidors que les esperaven , quan arribés la nit, sortirien un parell de  dotzenes de xinesos en estampida a muntar algun negoci.

L´opció del  restaurant quedava descartada per típica i poc original. Era molt més graciós imaginar-se els seus veïns garrepes sortir  de la botiga amb aquella cara de  cateto satisfet amb un parell de sabates de  deu dòlars i seguir-los el dia següent  passejant pel port, i observar-los com es quedaven quiets, ensumant l´aire com un castor refredat intentant esbrinar d´on collons venia aquella pudor que els perseguia. Serà el petroli oliós dels vaixells o les escombraries del McDonalds?. No capullos! Són els vostres peus!

Després de riure´s una mica de si mateix per haver estat temptat de comprar-se també unes sabates   va posar-se a fer feina. Va començar pels espectadors, la caçadora que tapava el globus terraqui i els mitjons que  feien d´orelles a la làmpara del menjador. La primera va anar a parar a l´armari encara mig marejada i els dos petits van entrar a  la rentadora , que els va acollir amb la tendresa d´una mestra de  guarderia.

Mentre feia pilons amb les  fulles disperses, distingint les blanques de les quadriculades, li va cridar l´atenció una de rosa pintada amb boli gruixut i negre. No li va fer falta llegir-la. Sense treure-la del sobre sabia com acabava: “Tu i jo sabem que un t´estimo de veritat ho és per sempre”.

En Tom sabia perfectament de qui  era . Va somriure amb la bella fragilitat que només tenen els sentiments que són eterns. Es va seure en el sofà però de seguida va sentir que li faltava alguna cosa. Va anar cap a l´armari  i va agafar la  caçadora. Se la va posar per sobre , just cobrint-li les espatlles. Va engegar la tele i sense cap abisme de tristesa va musitar: per sempre, nena, per sempre….

   




  


IF I HAVE TO GO (Si he de marxar)
TOM WAITS

Si algun dia he de marxar, te´n recordaràs de mi?
Trobaràs algú altre mentre jo sigui fora?
No hi ha res per mi en aquest món ple d´estranys.
Tot és la idea d´algú altre.
Aquest no és el meu lloc i tu no pots venir amb mi,
Només  faries que alentir-me.

Fins que no et vingui a  buscar no portis el cabell així.
Si no em pots ser fidel ho entendré.
Digues a tots els altres als que abraçaràs
Que jo et vaig dir que et vindria a  buscar.
Deixaré la meva jaqueta aquí perque no passis fred.
És tot el que jo puc fer….

Si algun dia he de marxar, te´n recordaràs de mi?
Trobaràs algú altre mentre jo sigui fora?

2 comentaris:

  1. Se respira un gran talento en este blog.
    Inspirador Tom Watts, se me eriza la piel cuando le escucho( yo también me pongo en sus manos a menudo para escribir pero los musos han pasado de mi qué decía Serrat)

    ResponElimina
  2. És probable que trobi algú altre. Però cal conservar el desig del que hem deixat enrere, com si l'escalfor metafòrica es pogués reencarnar en totes les mantes polsoses del camí...
    Genial, aquest home. Vull dir aquest Frost, reencarnat enn Bagué ;)

    :***

    ResponElimina