dimecres, 20 de febrer de 2013

The part you throw away


Va arribar a casa entre alleujat i trist. Parlar amb la Martha no l´ havia tornat enlloc. El passat és passat per més que la nostàlgia intenti enredar-nos amb la seva malèvola insistència.

Sabia que estava  bé, que havia sigut moderadament feliç sense ell.  No era un visionari pero estava convençut que l´enemic més ferotge de la felicitat era el coneixement. Cada pregunta que es feia era un putada , sabés o no sabés quina era la resposta. Els moments inútils son els putos amos  de la vida.

La cafetera s´ havia  encallat un altre cop . Va treure la càpsula, va buidar l´ aigua, es vacremar per cotilla i va tornar-ho a intentar. La remor no era la mateixa però el cafè baixava gota a gota, com si li digués: ja vinc pesat, ja vinc...

Una de  les poques avantatges de la sobrevalorada solitut és que pots parlar sol. Mentre el cafè plovisquejava gandul  sobre  aquella magnifica tassa,Tom Frost va aixecar el cap. No hi havia cap cel, només un incaut sostre d´ al.lumini que li va fer d´ Olimp quan va dir: Ens tens entretinguts eh cabró?

Li agradava més el cafè que la son, però dos plaers alhora sembla que estiguin prohibits per llei.   Passaven deu minuts de l´ una de la matinada  i  sabia que  fins les quatre no es dormiria.

Va recordar que entre jugar a xaxes i infermeres, sense  cap resultat interessant com sempre, aquell dia no havia llegit el diari.

El va agafar sense  gaire esma. Podia predir gairebé plana per plana. Li agradava però mirar les composicions visuals . Una restitllera de cadavers sirians i a sota un esplèndid anunci de l´últim mòbil Samsung.  Tot era una mateixa pàgina de la vida, una vida que no tenia importància però que havia d´ estar ben comunicada.

Va anar directament als anuncis de putes. Preferia veure alguna teta encara que  fos en blanc i negre.  Tothom ven el seu cos , nomes varien els preus i la forma en què cobrar i pagar-los.

Va recordar una vella cançó . Es deia  “Aquesta és la part on la  cagues” i res podia resumir-lo millor.  Mig burleta  pensava que  no havia sigut gaire bon amant. 

Va adormir-se  en les fulles d´economia del diari. En qüestió de preus, l´emoció estava massa devaluada-.


La part on la cagues.

Balles molt lentament,
ho destrosses,
t´allunyes
i aleshores et gires.
Què va dir aquella vella rossa?
Ei nen, aquesta és la part on la cagues

Jo vull aquests ulls de captaire,
un cavall guanyador,
un ordenat divorci a la mexicana,
les pregàries a Santa Maria,
les mans de Houdini,
i un cambrer que sempre
ho entengui tot.

Deixaries anar les  flors
que estan sempre en el gerro?
T´assecaràs totes les llàgrimes
que tens a la cara?
No puc evitar pensar,
mentre tanco la porta,
que ja he fet això mateix
molts cops abans.

Els ossos han de marxar
però el desig pot quedar-se.
Un petó mai sap del tot
el que diran els llavis.
Oblida que et vaig fer mal.
Posa pedres en el nostre llit.
I en canvi recorda sempre
no amoinar-te per això.

Totes les teves cartes
van cremar en el foc.
El temps és només un record
barrejat amb desig.
No. Això no és el camí,
només és el mapa
Que se´n va com les parelles
d´un cabaret tancat

En una casa de putes portuguesa
una mosca va donant voltes
per l´habitació.
Aviat oblidaràs la cançó
que estaves  tocant
perque aquesta
és la part on la  cagues.
La part on la  cagues.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada