Només faria tres minuts que Tom Frost
s´havia quedat dempeus davant del cementiri jueu i
ja començava a sentir la
necessitat de moure´s . Pensava: La humitat és la gran cabrona de la maduresa.
En aquell precís moment, caminant
com un idiota sobre les
seves pròpies petjades en un pam
i mig de terra, va pensar en el
seu amic
Robert Z.
Com a jueu li hauria dit que del pam i mig li
sobrava el pam, però com
amic seu
li hauria dit : Tom…no et
posis romàntic amb res que estigui mort,
jo no et vaig ensenyar a ser un inútil.
Feia temps que no el veia. Sabia que
estava viu perque si no la Suze, la seva dona i gran fan
dels enterraments, l´hauria avisat. Sabia que
estava bé perque ell no li havia
dit lo contrari. De fet, els
amics són com el gran whisky escocès: només
s´ha de fer servir en les grans ocasions i quan se´l necessita.
I va ser així quan va recordar una
anècdota que els hi va passar a ell, a la Kate Branson i a l´il.luminat del
David Deer .
Estaven tots tres sentats en una
taula ronyosa del “ Sands” i tocats de l´ala per culpa de tres “bloody
mary” de garrafa per barba. El Tom
Frost, en una esgarrapada furiosa del misticisme més
carca i flatulent , va espetar solemne que aquella vetllada resposaria
per sempre majestuosa a la part lúdica
de les seves ments.
El David Deer va preguntar patós i pastós: Qui és aquesta Lúdica?
La Kate , amb un somriure inconscient de la seva pròpia tendresa, va agafar-li les mans al Tom Frost i li va dir:
creus que només sóc una joguina?
Només la senzillesa pot desarmar als capullos. Potser la Kate no havia fet l´esforç d´ entendre la seva bona intenció
o potser ensenyava al (¿) gran Tom Frost que les paraules no són sempre les armes més
efectives.
Dempeus davant del cementiri jueu, clavat en un calfred de pam i mig de terra, Tom Frost, va
recordar que entre els morts enterrats estava el Table Tap Joe, una de les dues grans estrelles que
havia donat el “ Sands”.
L´altra gran estrella va ser el
somriure de la Kate , clavat des
d´aquell dia en la part lúdica del cervell del Tom.
Aquell dia inconscient de la seva pròpia tendresa.
Table Tap Joe
Ei.. ho vaig
saber un dia… Un, un, dos, un , dos , tres….
La meva
mare no em va voler des del dia en què vaig néixer
Vaig néixer sense un cos, només vaig rebre que menyspreu.
Però sempre vaig ser un enamorat de la música
Però tot el que
tenia eren les meves mans.
Vaig somiar que seria famós i que treballaria al “ Sands”
Cantant “ Table Tap Joe”. Ara tothom ho sabrà
que sóc el “Table Tap Joe “
Vaig tenir
problemes amb els pedals, però la
meva mà esquerra era forta,
Podia
tocar Stravinsky en un piano de mitja cua.
Un dia em vaig
dir: M´uniré al circ perque aquest és el
meu lloc
Així quan vaig marxar a Coney
Island cantava aquesta cançó
Cantant “ Table Tap Joe”. Ara tothom ho sabrà que sóc el “Table Tap Joe “
Em van donar el xou de màxima audiència en
l´espectacle de la terra dels somnis.
Vaig tenir
la meva pròpia orquesta on l´estrella era … Table Tap Joe.
I aquell home sense cos va demostrar que tot el món estava
equivocat.
Era ric- Era famós. Estava en el meu lloc i cantava
“ Table Tap Joe”. Ara tothom ho sabrà que
sóc el “Table Tap Joe “
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada