divendres, 9 d’agost de 2013

Table Tap Joe

Només faria tres minuts que  Tom Frost s´havia quedat dempeus  davant del  cementiri jueu  i  ja  començava a sentir la necessitat de moure´s . Pensava: La humitat és la gran  cabrona  de la maduresa.

En aquell precís moment, caminant   com un  idiota  sobre les  seves pròpies petjades  en un pam i mig de terra,  va pensar  en  el seu  amic  Robert Z.  

Com a jueu li hauria dit que del pam i mig  li  sobrava  el pam, però com amic  seu  li hauria  dit : Tom…no et posis  romàntic amb res que estigui mort, jo no et vaig ensenyar a ser un inútil.

Feia temps que no el  veia. Sabia que estava  viu  perque si no la Suze, la seva dona i gran fan dels  enterraments, l´hauria  avisat.  Sabia que  estava bé perque ell no li havia  dit lo contrari.  De fet, els amics són com el  gran whisky escocès:   només  s´ha de  fer servir en les  grans ocasions i quan se´l necessita.

I va ser així quan  va recordar una anècdota que els hi va passar a ell, a la Kate Branson  i a l´il.luminat  del  David Deer .

Estaven tots  tres sentats en una taula ronyosa  del  “ Sands” i tocats de l´ala per culpa de tres “bloody mary” de garrafa per barba.  El Tom Frost, en una esgarrapada  furiosa  del misticisme  més  carca i flatulent , va espetar solemne que aquella vetllada  resposaria  per sempre  majestuosa a la part lúdica de les seves ments.

El David Deer va preguntar patós i pastós: Qui és aquesta Lúdica?

La Kate , amb un somriure inconscient  de la seva pròpia tendresa,  va agafar-li les mans al  Tom Frost i li va  dir:  creus que només sóc una  joguina?

Només la senzillesa pot desarmar als    capullos. Potser la Kate no havia  fet l´esforç d´ entendre la seva bona intenció o potser ensenyava al (¿) gran Tom Frost  que les paraules no són sempre  les armes més  efectives.

Dempeus  davant del  cementiri jueu, clavat en un  calfred de pam i mig de terra, Tom Frost, va recordar que entre els morts enterrats estava el Table Tap Joe,  una de les dues grans estrelles  que  havia donat el “ Sands”.

L´altra gran estrella  va ser el somriure de la Kate  , clavat des d´aquell dia en la part lúdica del cervell del Tom. 

Aquell dia inconscient de la seva pròpia tendresa.









Table Tap Joe

Ei.. ho vaig  saber un dia… Un, un, dos, un , dos , tres….
La meva  mare no em va voler des del dia en què vaig néixer
Vaig néixer sense un cos, només  vaig rebre que menyspreu.
Però sempre vaig ser un enamorat de la música
Però tot el que  tenia  eren les meves mans.
Vaig somiar que seria famós  i que treballaria al “ Sands”

Cantant “ Table Tap Joe”. Ara tothom ho sabrà que sóc  el “Table Tap Joe “

Vaig tenir  problemes amb els  pedals, però la meva mà esquerra era forta,
Podia  tocar  Stravinsky  en un piano de mitja cua.
Un dia  em  vaig dir: M´uniré al circ perque aquest  és el meu lloc
Així quan vaig marxar a Coney Island  cantava aquesta  cançó

Cantant “ Table Tap Joe”. Ara tothom ho sabrà que sóc  el “Table Tap Joe “

Em van donar el xou de màxima audiència en l´espectacle de la terra dels somnis.
Vaig tenir  la meva pròpia orquesta on l´estrella era … Table Tap Joe.
I aquell home sense  cos va demostrar que tot el món estava equivocat.
Era ric- Era famós. Estava en  el meu lloc i cantava

“ Table Tap Joe”. Ara tothom ho sabrà que sóc  el “Table Tap Joe “


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada