diumenge, 28 d’abril del 2013

Coney Island Baby


El seu aspecte era magnífic. Va baixar del tren elegantment distesa , amb aquella naturalitat pròpia de les persones  que fan un pas sense pensar ni preveure quin serà el següent.

A la Kate Branson no li calia anunciar-se.  No li feia falta presentar-se  com inaccessible, com aquelles  dives  absurdes que van presentant els seus títols sense que ningú els hi pregunti per ells.

Al Tom Frost sempre  li havien molestat profundament aquest  tipus de dones, les que abans d´obrir la  boca  ja li havien enumerat puntillosa i escrupolosament tots els seus trofeus: “el meu marit”, “ el meu nòvio”…

Viure de les vitrines no pot ser bo. Quants pobres desgraciats passaven la seva vida dissecats a la paret al costat del cèrvol de les grans banyes? El Tom havia après que els caçadors són massa soberbis, que ni es plantegen que la presa pugui sorprendre´ls, que creuen cegament que amb la seva superioritat tàctica en tenen prou per vèncer. Passen tant temps vanagloriant-se de les seves  gestes passades que les armes se´ls oxiden.

Però a la Kate no la recordava així. Tenia tanta feina en aclarir-se ella mateixa que li faltava temps per gaudir-se. Era de les que quan es comprava un vestit nou el deixava setmanes, fins i tot mesos, a l´armari. Sabia que era seu però no tenia clar si se´l mereixia, si se la veuria excessivament guapa, si la creurien una pretenciosa, o si el simple fet de posar-se´l faria desaparèixer la seva màgia.  La inseguretat conscient i noble és encantadora.

Quan els seus peus van establir-se pausadament a l´andana  el Tom Frost va axinar els seus ulls fent-los somriure. Aquella boja despistada no havia canviat.

La seva primera conversa en molt de temps va ser mantinguda en silenci, només amb la mirada.

 Com està la meva noia de Coney Island?

Ei Tom, ho has vist? He aconseguit baixar del tren sense fotre´m de lloros a terra!




La nena de Coney  Island

Cada nit ve a portar-me a la terra dels somnis
Quan estic amb ella sóc l´home més ric de la Ciutat.
És una rosa. És una perla.
És la roda que fa girar el meu món.
Totes les estrelles compleixen els seus desitjos en els seus ulls
És la meva nena de Coney Island!
És la meva noia de Coney Island!
És una princesa amb un vestit vermell.
Per mi és la lluna enmig de la boira
És la meva nena de Coney Island!
És la meva noia de Coney Island!

3 comentaris:

  1. Una de las canciones más bonitas de Tom.

    ResponElimina
  2. Sembla que comença una història interessant. I això que encara són a l'andana.

    La cançó és bonica, coincideixo amb Mares.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Baixar d'un tren sense caure és tota una efemèride. Felicitats!

      Elimina