dissabte, 20 d’abril de 2013

El tren de les 2:19


Tenia ganes de  sortir d´aquella estaciói s´estava posant nerviós. Ja havia escrit el que  havia d´escriure i , amb un sentiment inútil de buidor, sentia que havia pagat religiosament a les muses. Era el de sempre, els premis són pels altres. A ell només li quedaria, com a molt,  un: “és un poema preciós Tom”.

I què en faria d´això?  No volia que el paguessin ni  amb satisfacció,  vanitat, ni orgull. Un poema no deixa de ser una petició perque algú et convidi a una cervesa, perque algú que et besi, que t´abraci , i perque alguna dona es depulli per tu sense demanar-li.

Tom Frost va mirar el rellotge. Passaven quaranta minuts de les dues del migdia i l´espera se li havia  fet eterna. El tren de les 2:19 anava  amb retard , tenia gana i estava de molta mala llet.

Es recriminava a si mateix  el que sempre  havia  estat, un il.lús incorregible. Però les coses estaven canviant i ja no hi creia tant amb la justícia divina, aquella  tonteria que  diuen  que tothom acaba  sent una conseqüència de les seves pròpies actuacions, que tothom acaba recollint allò que sembra.

Aquesta teoria és igual de maca que d´estúpida. Els cabrons sempre et roben la bona  sort i la se la queden per ells, per continuar fent el que els roti, immaculats, cínics, cruels.

De vegades Tom Frost havia analitzat el seu propi comportament, i en una visió punyent i crítica , acabava concloent  de que no es tractava res més que un acte de pura covardia, de no atrevir-se a rebel.lar-se  , de conformar-se vençut, d´esperar la justícia d´un Déu del que no va tenir mai notícies.

De l´horitzó mig emboirat s´albirava que el tren ja venia. Presumit, va ajustar-se instintivament l´abric i amb les mans es va pentinar els cabells. Hauria perdut la  reserva en el  Restuarant?

Li donava  exactament igual, en trobaria un altre. Aquest cop no es deixaria guanyar tan fàcilment. Havia decidit jugar la partida i disfrutar-la.-






En el tren de les 2:19

Vaig perdre tot el que  tenia en el diluvi de 1929
El paller va quedar soterrat sota una gran capa de fang.
Ara no em queda  res més que el xiulet i el vapor ,
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

Vaig dir-li: Ei, Ei, no sé què fer!
Però et recordaré!
Ei, Ei, no sé què fer!
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

Hi ha un  tio que està predicant
sobre l´infern i la condemnació
rebotint-se contra les parets de l´Estació Central.
La vaig tractar molt malament,
em  vaig comportar com un capullo
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

Vaig dir-li: Ei, Ei, no sé què fer!
Però et recordaré!
Ei, Ei, no sé què fer!
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

Sempre m´ha confós aquella merda del “ying” i el “yang”
Potser sortiràs ben rentat però sempre quedarà una taca,
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

Vaig dir-li: Ei, Ei, no sé què fer!
Però et recordaré!
Ei, Ei, no sé què fer!
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

Vaig pedre el meu fill amb l´aigua,
 i el capellà va emportar-se a la núvia.
La vaig enviar per una botella
però quan va tornar no tenia el meu whisky,
no tenia la meva ginebra.
només tenia un barret ple de plomes
i un somriure macabre

Vaig dir-li: Ei, Ei, no sé què fer!
Però et recordaré!
Ei, Ei, no sé què fer!
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

En el tren et fas més petita mentre t´allunyes
La remor cobreix tot el que em vas voler dir.
Era una gota de pluja o una llàgrima el que hi havia en els teus ulls?
T´assecaves les ungles o m´estaves dient adéu amb la mà?

Vaig dir-li: Ei, Ei, no sé què fer!
Però et recordaré!
Ei, Ei, no sé què fer!
La meva nena se´n va en el  tren de les 2:19

1 comentari:

  1. A beer, 2 kisses, and thousand words. I'll be waiting on this platform with a set of cards... just in case you want to stay.

    Kisses...

    ResponElimina