diumenge, 19 de gener de 2014

Flower´s grave

Mentre Tom Frost s´abotonava la camisa, la Ginger  es va quedar mig crucificada  en aquell garbuix de llençols que havíen quedat derrotats, tendríssimament anàrquics, en el seu llit.

Una llum de terra, semblant a un crepuscle ventós d´hivern,  il.luminava  l´habitació . La Ginger  va  tombar el seu cap en el coixí  per emmordassar la riallada.  El seu fill no podia despertar-se  per culpa seva.

Quan es va poder re-incorporar  ja només somreia. Irònicament punyent li va  dir  al  Tom que estava  molt guapo amb  els mitjons  blaumarins, els  boxers grisos  i la camisa de  fil blanca, ja definitivament cordada.

Tom Frost es sentia ridicul però còmode.  Amb molt poca gent a la seva  vida  havia  estat capaç de que es desactivessin els camps de mines  que es posen entre ells, les pretensions, els  objectius, les defenses, els orgulls, les pors i tot allò que ens distorsiona el paisatge.

Els paisatges més bells són els més humils, aquells que no se´ns mostren, se´ns ofereixen... aquells que només saben desprendre i regalar-nos la seva imperfecta llibertat.

Tom Frost recordava perfectament quin dia va ser aquell dia amb la Gínger.  Feia més de mitja hora que uns “ nachos”  s´havien aliat diabòlicament  amb la salsa calenta de formatge. Com un volcà de merda,  va començar a desprendre uns gasos terribles. La Gínger va entrar al lavabo  . No es podia aguantar la pixera. Es va sentar al costat del Tom i, entre rius , trons i bidets, li va demanar un petó.

Aquella situació de  recíproca debilitat podria  haver estat obviada per  la  vergonya però hi  va néixer la complicitat, la necessària i única percepció correcta de l´amor, la certesa absoluta de que voluntàriament, ni voldrien, ni podríen, ni sabrien com fer-se mal l´un a l´altre .

Quan sortia , Tom Frost va  veure que en el  rebedor  on   havia deixat els  calers hi havia un gerro amb quatre  gerberes que començaven a  tombar el coll, mig moribundes. 

Ningú podria evitar que  en un  termini màxim de dos dies  acabessin  a la brossa.

Quan va tancar la porta de  l´apartament de la Gínger pensava en fer algun poema sobre la tomba de les  flors. Era un tema romànticament atractiu però aviat va  desistir-hi.

Tom Frost sempre  havia estat contrari a posar un lloc i un nom a les coses bones. Per no oblidar-les només hi havia una manera: portar-les sempre a sobre.






La tomba de les flors

(Flower´s grave-Tom Waits)

Algun dia, la lluna platejada i jo
Anirem a la terra dels somnis
Tancaré els meus ulls
I em despertaré allà a la terra dels somnis.
Però diga´m qui posarà flors
a la tomba de les  flors?
Qui els hi reserà una pregària?

Trobaré una rosa xinesa a la terra dels somnis?
Està l´amor dessagnant-se a la terra dels somnis?
Han marxat aquests  dies per sempre més?

Si tu i jo hem de morir aquesta nit,
Ens il.luminarà la llum de la lluna?
Si tu i jo hem de morir aquesta nit
Una altra rosa florirà.
Per una rosa desapareguda,
Seré jo l´únic a qui salvis?
M´agrada quan plou,
Però ningú posa  flors
A la tomba de les  flors

Quan una rosa floreix una altra  morirà.
Sempre ha estat d´aquesta manera.
Recordo  les pluges.
Però ningú posa  flors
A la tomba de les  flors

diumenge, 5 de gener de 2014

GOD´S AWAY ON BUSINESS

La Ginger no era una puta a l´ús. Si més no, no era més puta que totes les que amb el seu cos intenten guanyar alguna cosa més del que donen, que som gairebé tots i totes.

Tom Frost la va trobar un dia en un anunci de premsa local que el va impactar i que deia: “ Com que sé que no em donareu res de franc us ofereixo l´experiència de la meva dolça figa tota una nit, vosaltres us estalvieu el sopar i les copes, i em doneu dos-cents dòlars que em fan més falta a mi que al “puto pato xino” del xamfrà. Interessats trucar al....”

Aquella nit era la seva setena trobada en mig any. Ho sabia perque havia hagut de comprar una nova caixa de condons.

Podria escriure per ell de que es tractava d´una manera d´afrontar l´ escassa confiança en les seves dots pel flirteig, encara que fos de pagament. Però la veritat era que Tom Frost era un garrepa orgullós que mai va pensar que en necessitaria més d´una caixa de sis per superar la crisi, les carències afectives, la sequera sexual i la mare que ho va parir a tot plegat.

Admirava a aquell coi de dona que només exigia que les visites fossin a partir de les onze, quan estava segura que cap so possible podria despertar al seu fill.

El rebia a la seva habitació completament despullada , amb una peli porno de quaranta-sis polzades a tot drap, entre fluïds que barrejaven amb monstruosa humanitat l´excés de calefacció, un perfum mediocre i aquell bassal engafitat en unes mans que havien anat per feina.

La tàctica de la Ginger era perfecta. Anava tan calenta que s´ho hagués passat bé amb qualsevol home . Sort que el tracte sempre quedava tancat abans, a sobre de la tauleta del seu rebedor.

Com a qualsevol home, el que impresionava a Tom Frost era l´entrega folla, l´egoisme gairebé dictatorial d´una dona deslligada, l´hedonisme brut i visceral, percebre que
l´intercanvi no és tendenciós.

La Ginger sempre deia: Passar-s´ho bé no és intentar amb totes les teves forces que l´altre s´ho passi bé , si no que l´altre s´ho passi bé només veient lo bé que t´ho passes tu mateixa”

Tom Frost no passava mai dels deu minuts. La Ginger no passava dels set. Tot el que venia després era un repàs mutu i sense flagels de totes les injustícies d´un Déu massa enfeinat en els seus negocis.

Tots dos havien esdevingut uns savis en conèixer els seus propis límits i a no jutjar, ni jutjar-se amb massa severitat .

Les nits de la Ginger i el Tom sempre acabaven suggerint al propi Déu que potser si follés més no estaria tan permanentment cabrejat,  sobretot amb els pobres.





TOM WAITS
GOD´S AWAY ON BUSINESS
(Déu ha marxat fora, de  negocis)

Ei tio, vendria el teu cor a un ferroveller,
Per un centau, per un centau.
Si busques algú que et tregui
D´aquest  forat,
Noi , estàs de mala  sort, estàs de mala  sort
Perque el vaixell s´està esfonsant,

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,
Els pobres, els coixos, els cecs.
Qui són els que mantenen l´ordre?
Els assassins, els lladres i els advocats.
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis

Desenterrar els morts a pic i pala
Només és un treball, només és un treball
La lluna sagnant està creixent ,
Amb una plaga,  amb una inundació
Uneix-te a la multitud, uneix-te  a la gentada
Això és tot. Això s´ha acabat.

Hi ha una  fuita, hi ha una fuita a la sala de  calderes,
Els pobres, els coixos, els cecs.
Qui són els que mantenen l´ordre?
Els assassins, els lladres i els advocats.
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis

Joder, sempre hi ha una gran temptació
Per ser bons, per ser bons
Sempre hi ha formatge gratis a les rateres
És una ganga, Es una  ganga!
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis

Estrenyo els meus ulls com si fossin la ranura d´una moneda
Deixa que soni, deixa que soni
Déu ha marxat fora, de  negocis
Déu ha marxat fora, de  negocis


dissabte, 4 de gener de 2014

LIE TO ME

Tom Frost no podia assegurar que cada nit que hi havia timba de cartes la Claire i el Zach follessin però li molava pensar que si el pobre Zach tenia alguna possibilitat de tocar teta era per culpa d´ell.

I no perque la Claire utilitzés el cos del seu pobre espòs com un criptograma visionari dels seus anhels més bruts respecte l´anfitrió. Hauria pogut passar , perque la penya té gustos molt exòtics , però no era el cas.

Una de les conclusions que per vell havia arribat Tom Frost és que les nostres accions responen a premises molt bàsiques i molt senzilles. I de tant que ho són ens neguem a acceptar-les . Aleshores ens liem i ens dediquem a creure´ns teories absurdes acompanyades d´ algun tipu de força, superioritat o de despreci per imposar-les.

Aquella nit, el Zach i la Claire follarien com dos campions però no seria per culpa de que tots dos en tinguessin masses ganes.

Per la Claire seria una manera de marcar territori, de donar-li al Zach la llaminadura que més li agradava per tenir-lo content i relaxat, sense que donés gaires problemes. Pel Zach seria una manera de no dir-li de que allò ja li anava bé, de que acceptava i preferia no sentir-se desitjat a sentir-se sol i desvalgut sense ella.

Les discusions , encara que siguin banals, obren les escletxes de la por, que el nostre orgull se´n ocupa de deixar-les convenient i profundament silenciades.

De vegades confonem silenci amb inexistència . I no són el mateix.

Però tampoc és recomanable posar-se sempre tan tràgic. Hi havia un tercer motiu pel qual aquella nit hi hauria sexe en aquell bloc . I és que el whisky que posava Tom Frost a la taula era la barbie guarra dels licors , la viciosa més irressistible de les perdicions.

Ni el propi Frost se´n podia deslliurar . A la seva bragueta li faltava el bull que l´hauria fet obedient i enviar-lo a dormir. En canvi era exigent, protestona, impertinent, tossuda i sobretot impacient. I això tenia un temps:ara. I un nom: Ginger. I un preu: dos-cents dòlars.

  • Bona nit vell macarra!. Has deixat la pasta sobre la tauleta del rebedor?
  • Si amor. Gràcies per estalviar-me el sopar, les copes i haver de despullar-te.
  • Tenia ganes de que em vinguessis a veure Tom.
  • Aixx nena! Tu també hauries de mentir-te






Menteix-me nena
(Tom Waits)

Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena- continua

Jo sé que tu tens un altre joquei  a casa
però deixa que  sigui jo qui et manegui
fins que el  teu home de veritat arribi
Fustiga´m nena.
Menteix com a una gossa
Realment no m´importa si ho fas.-

Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena- continua

Sé que  per tu mateixa tens un home vell i prim
deixa´m que jo sigui el teu nen,
Se que puc fer-ho
Pega´m nena,
Dona´m tota la teva pena
No estic acostumat a la veritat

Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena
Tu has de  mentir-me nena- continua

Jo sé que tu tens un altre joquei  a casa
però deixa que  sigui jo qui et manegui
fins que el  teu home de veritat arribi
Fustiga´m nena.
Menteix com a una gossa

No paris de dir-me mentides

dimecres, 1 de gener de 2014

TAKE IT WITH ME

Aquella nit havia una timba de cartes a casa seva. A prop de les vuit del vespre van anar venint tots els convidats, però cap d´ells es podia considerar un clàssic a la vida del Tom Frost.

Però clàssic no exclou que sigui important. El tema , entre farol i farol, havia estat molt debatut les últimes setmanes i la culpa la va tenir una samarreta.

La Claire va iniciar una diatriba moral contra la vella samarreta blanca dels Ramones que sempre portava el Zach. Deia que els fils de cotó que anaven morint a cada rentada li havien embussat el desguàs , que algun dia explotaria el tambor i que la reparació aniria a compte de tots els regals futurs d´aniversari del Zach. També insistia en demostrar que allò no es podia considerar una samarreta si no una cortina enreixada feta passar amb molta mala pata pel ratllador de formatge.

El Zach li va demanar una mica de respecte pel seu tresor. No hi havien samarretes blanques dels Ramones. Totes les clàssiques eren , històricament, de color negre.

Tom Frost no intentava moderar la discusió perque en el fons era un cabronet que disfrutava com un canijo veient discutir als seus nous, flamants i molt divertits veïns.

Pensava que les discusions instrascedents però defensades amb coherència i intensitat són el camp d´entrenament ideal per una relació. El conflicte és la base del progrés .
L´únic límit es saber enviar a cada púgil al seu recó una vegada les hòsties comencen ja a fer pupa.

Tom Frost es decantava per la posició del Zach. Creia que , com el Whisky, el bon cotó no és que millori amb el temps si no que s´adapta als temps. El cotó no és ningú sense una pell a la que abrigar. I això ho haurien de saber tots els poetes


Quan es van acabar la nit i l´última partida, Tom Frost va acompanyar al Zach i a la Claire a la porta. Ja no se´n recordaven de què havien discutit. Ella li passava la mà per dintre de les quatre reixes de la samarreta . Instintivament cuidadosa, mirava de no fer-hi més forats mentre felicitava al Tom per les delicioses croquetes que havien sopat

Tom Frost va despedir-los sentint-se afortunat. Després de molts anys i algunes baixes pel camí, havia conseguit sumar persones , no històries ni projectes.

No volia posar ni títols, ni mapes , ni retrovisors al seus viatges. En aquesta vida només pretenia la saviesa i la lucidesa de saber escollir el seu equipatge, el que voldria emportar-se quan hagués de marxar.



Take it with me ( M´ho emportaré)

He despenjat el  telèfon, ningú sap on som.
Fa molt temps que vaig deixar de beure  .
L´oceà és blau, tan blau com els teus ulls.
Me´ls emportaré amb mi quan me´n vagi.

Ens hem fet grans des de que vam marxar,
ara tornem a  com vivíem a Coney Island.
No totes les coses bones  moren sempre.
Me les emportaré quan me´n vagi.

En la distància  sona el xiulet d´un tren.
Allà on vagis, allà on hagis estat
dius Adéu a algú quan s´acaba el dia.
Estàs amunt, estàs avall, estàs molt lluny.

Sempre per tu i per  sempre teu.
Em sento com en els vells temps en els que
ens adormíem  en el porxo de  casa.
Això m´ho emportaré quan me´n vagi.

Tot està trencat  al costat del camí.
Mai vaig estar més viu i més sol.
He desgastat les cares de totes les  cartes.
Me les emportaré quan me´n vagi.

Els nens  estan jugant al final del  dia,
hi han estrangers que  estan cantant a la nostra gespa.
Hem de ser alguna cosa més que carn i ossos.
Tot el que  has  estimat és l´única cosa que realment et pertany
i m´ho emportaré quan me´n vagi.

En un país hi ha una  ciutat.
En una ciutat hi ha una casa.
En aquesta casa hi ha  una dona
En aquesta dona hi ha un cor que t´estimo
i que me l´emportaré quan me´n vagi.