dimecres, 1 de gener de 2014

TAKE IT WITH ME

Aquella nit havia una timba de cartes a casa seva. A prop de les vuit del vespre van anar venint tots els convidats, però cap d´ells es podia considerar un clàssic a la vida del Tom Frost.

Però clàssic no exclou que sigui important. El tema , entre farol i farol, havia estat molt debatut les últimes setmanes i la culpa la va tenir una samarreta.

La Claire va iniciar una diatriba moral contra la vella samarreta blanca dels Ramones que sempre portava el Zach. Deia que els fils de cotó que anaven morint a cada rentada li havien embussat el desguàs , que algun dia explotaria el tambor i que la reparació aniria a compte de tots els regals futurs d´aniversari del Zach. També insistia en demostrar que allò no es podia considerar una samarreta si no una cortina enreixada feta passar amb molta mala pata pel ratllador de formatge.

El Zach li va demanar una mica de respecte pel seu tresor. No hi havien samarretes blanques dels Ramones. Totes les clàssiques eren , històricament, de color negre.

Tom Frost no intentava moderar la discusió perque en el fons era un cabronet que disfrutava com un canijo veient discutir als seus nous, flamants i molt divertits veïns.

Pensava que les discusions instrascedents però defensades amb coherència i intensitat són el camp d´entrenament ideal per una relació. El conflicte és la base del progrés .
L´únic límit es saber enviar a cada púgil al seu recó una vegada les hòsties comencen ja a fer pupa.

Tom Frost es decantava per la posició del Zach. Creia que , com el Whisky, el bon cotó no és que millori amb el temps si no que s´adapta als temps. El cotó no és ningú sense una pell a la que abrigar. I això ho haurien de saber tots els poetes


Quan es van acabar la nit i l´última partida, Tom Frost va acompanyar al Zach i a la Claire a la porta. Ja no se´n recordaven de què havien discutit. Ella li passava la mà per dintre de les quatre reixes de la samarreta . Instintivament cuidadosa, mirava de no fer-hi més forats mentre felicitava al Tom per les delicioses croquetes que havien sopat

Tom Frost va despedir-los sentint-se afortunat. Després de molts anys i algunes baixes pel camí, havia conseguit sumar persones , no històries ni projectes.

No volia posar ni títols, ni mapes , ni retrovisors al seus viatges. En aquesta vida només pretenia la saviesa i la lucidesa de saber escollir el seu equipatge, el que voldria emportar-se quan hagués de marxar.



Take it with me ( M´ho emportaré)

He despenjat el  telèfon, ningú sap on som.
Fa molt temps que vaig deixar de beure  .
L´oceà és blau, tan blau com els teus ulls.
Me´ls emportaré amb mi quan me´n vagi.

Ens hem fet grans des de que vam marxar,
ara tornem a  com vivíem a Coney Island.
No totes les coses bones  moren sempre.
Me les emportaré quan me´n vagi.

En la distància  sona el xiulet d´un tren.
Allà on vagis, allà on hagis estat
dius Adéu a algú quan s´acaba el dia.
Estàs amunt, estàs avall, estàs molt lluny.

Sempre per tu i per  sempre teu.
Em sento com en els vells temps en els que
ens adormíem  en el porxo de  casa.
Això m´ho emportaré quan me´n vagi.

Tot està trencat  al costat del camí.
Mai vaig estar més viu i més sol.
He desgastat les cares de totes les  cartes.
Me les emportaré quan me´n vagi.

Els nens  estan jugant al final del  dia,
hi han estrangers que  estan cantant a la nostra gespa.
Hem de ser alguna cosa més que carn i ossos.
Tot el que  has  estimat és l´única cosa que realment et pertany
i m´ho emportaré quan me´n vagi.

En un país hi ha una  ciutat.
En una ciutat hi ha una casa.
En aquesta casa hi ha  una dona
En aquesta dona hi ha un cor que t´estimo
i que me l´emportaré quan me´n vagi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada