Tom Frost havia estat i era un
addicte a moltes coses. Lluny
de ser un exemple de res i per ningú només
sabia una cosa: s´havia fet vell
i reconeixent-se hiper sensible
havia sobreviscut al suïcidi.
Bé, potser exagerava, l´auto flagel.lació, l´auto compassió, el continuu i
perpetu enfrontament amb un món que només és injust amb un mateix on s´enveja tot el que tenen
els altres , és molt més habitual .
El suïcidi és però massa freqüents en determinades professions; la
típica, tòpica i massa
idealitzada d´artista i la del pobre executiu
que està just per sota del Director General. No les entenia però les respectava . Per fotre´s sota la via del tren s´havien de tenir un parell d´ous.
En la seva dilatada carrera de
voyeur social Tom Frost havia reconegut dos
tipus d´especímens dignes d´estudis separats i just
se,ls trobava ara de front, sortint del supermercat i a punt d´agafar el bus que el portaria al bell mig de la Harbour Avenue .
Un “ - Ei hola Tom ….” el va
garratibar per complet: Coneixia aquell
atemptat de veu. Era la Cindy Florez ,
flamant i estupenda esposa del David Deer. La Cindy anava acompanyada de la
seva cosina Bess …
La
Cindy era d´aquell tipus de dona
en la que es creava una àurea de
misteri impenetrable fins i tot
pel gran Tom: Hauria sigut igual de
sossa, avorrida i previsible si li
hagués tocat en sort un altre home que
el tontet del David o bé era un producte que venia esgarrat de fàbrica?
De fet si hagués estat idiota hauria sigut
més fàcil. No era ni enginyer ni
fisica nuclear però de les noies que
havien coincidit amb el Tom a la High School va ser la primera, i gairebé l´única en
treure´s una llicenciatura universitària
.
La Cindy era el clar exemple d´una nova raça: la raça dels CONTINGUTS.
Tom Frost va tornar-li un “- ei Hola guapa” però aquell guapa
li va dir baixant el cap , deixant la bossa a terra i
intentant tapar amb les
tovalloles de paper les dues botelles
de whisky que s´havia acabat de
comprar per culpa de la seva tonta
rebel.lió amb les cerveses per no estar
en el seu lloc.
La remor del vidre amb l´asfalt el
va delatar, però amb la Cindy no hi havia mai cap problema. Li
hauria contestat aquell “- Quèeeee tal
quant de temps ? “ en qualsevol estat,
situació i circumstància, per més rara,
obscena i ofensiva que fos.
Així són els continguts. Individuus
incapaços de donar una opinió ni
original ni sentida de les coses
i que no es mullen per res ni per ningú ni que els matin. Aixx, quant
canguel.lo miedica s´amaga sobre la paraula
“respecte….”
Els continguts corren, caminen o
juguen a pàdel, llegeixen qualsevol llibre que vagi a partir de la 15ª edició , miren les
mateixes sèries , follen sempre quan toca i tots, absolutament tots van a
manifestacions i creuen en el reciclatge
.
La Cindy Florez era perfecte per oblidar-s´hi una nit. Sabia que el seu marit , com qualsevol
mortal , tenia debilitat pels seus fracassos, i el fracàs del David havia estat la Kate Branson.
La seva evasió, només que l´haguessin punxat una mica, hauria estat justificada i amb el cos que tenia la Senyora no li haurien faltat pretendents.
Tom Frost va sentir a la Cindy en tota la seva dimensió i va preferir no
entrar-hi. L´egocentrisme cateto del
David i la repressió emocional de la Cindy
eren patologies. L´empatia i l´addicció als sentits eren Tom Frost .
En pujar al bus va mirar al conductor
i va pensar: haurien de
capar també al que va dissenyar
el teu uniforme. Cadascú té les seves
raons per no ser perfecte i posar-se
fins el cul de bourbon
Un conductor fins el cul de Bourbon
( Jockey full of bourbon)
L´Edna Million porta un vestit que fa girar d´esquena
La puta alemana en un
tren de rodalies
Una pistola una dos
dòlars però l´arma no dispararà.
Estic en una cantonada sota la pluja.
Setze homes en el pit
d´un home mort.
He estat bevent d´una copa trencada.
Un parell de pantalons i un vestit de mohair.
Estic fins el cul de bourbon, no m´aguanto dempeus.
Ei ocellet, vola cap
a casa!
Casa teva s´està
incendiant
i els teus fills estan sols
Ei ocellet, vola cap
a casa!
Casa teva s´està incendiant
i els teus fills estan sols
L´ Schiffer va trencar una botella en el cap del Morgan
I jo he estat trepitjant-li la cua al propi dimoni
a través de les ratlles
del cap d´una lluna plena
a través dels barrots d´una presó cubana,
els dits plens de sang en un ganivet de porpra,
un flamenc que beu en
una copa de còctel.
Estic tirat a la gespa amb la dona d´algú altre.
Vine i admira la vista
des de el cim de l´arbre.
Ei ocellet, vola cap
a casa!
Casa teva s´està
incendiant
i els teus fills estan sols
Ei ocellet, vola cap
a casa!
Casa teva s´està
incendiant
i els teus fills estan sols
Llençols grocs en un llit de Hon Kong.
Un organ Stazybo i un sol
de Slingerland.
Anem al carnaval, va ser
tot el que ella va dir!
Cent dòlars
poden enfosquir-ho tot…
L´Edna Million porta un vestit que fa girar d´esquena
La puta alemana en un
tren de rodalies
Una pistola una dos
dòlars però l´arma no dispararà.
Estic en una cantonada sota la pluja.
Ei ocellet, vola cap a casa!
Casa teva s´està
incendiant
i els teus fills estan sols
Ei ocellet, vola cap
a casa!
Casa teva s´està
incendiant
i els teus fills estan sols
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada