Tom Frost va acabar de dutxar-se . Mirant per la finestra el dia ja
no li semblava tan núvol. Va pensar que
devia fer fred perque per la finestra veia com voleiaven
les bufandes com si fossin els estandards de la rutina, centenars d´atribulades banderes d´un lloc a l´altre, creuant-se sense saludar-se, la de llana perque era una pija, la de fil perque no
s´entera mai de res.
En aquell moment, les persones que
les portaven no l´ interessaven. Era
molt més romàntic, molt més kitch observar
aquell espectacle matinal com si fos la
presentació d´una justa medieval
en la que Tom Frost era l´únic
jutge, l´ únic rei.
De molt jove s´havia apuntat a un grup de teatre amateur només
perque la Betty Batagglia també
hi era. En condicions normals el Tom Frost mai hauria gosat apropar-s´hi , però si
havia Shakaspeare pel mig qualsevol cosa era possible….
Ni així. En els tres mesos que va
durar el curs d´iniciació, la Betty ni es va adonar
que aquell arbre tan elegantment
estàtic, tan cofoi, tan vestit de panti verd era la inigualable estrella
Tom Frost. Premonitori , com diria el Robert Z.
Com en un exercici d´auto tortura que repetiria moltes vegades durant la seva vida,
Tom Frost va reservar-se un seient a la primera fila de l´obra de cloenda del curs.
La Srta Batagglia, espectacular fins
on arribava a la memòria del Tom , tenia
un paper principal junt amb el Teddy Bare, de qui se la sabia enamorada, qui mesos després se la follaria una sola vegada, i que
li deixaria el cor trencat per sempre.
La Betty es va casar amb el
Teddy absolutament entregada, que és molt pitjor que estar enamorada . L´entrega no genera esforç . És un èxit
immediat tan gran que et fa creure fins i tot amb el dret d´exigir-lo. Si tu ets perfecte, perquè has d´acceptar
fisures?
D´aquella obra de teatre el Tom Frost
només
recordava l´autor, la bellesa infinita de la Betty i una
frase: Era d´Oscar Wilde i deia: Es força difícil no ser injust amb allò que un
estima.
Tom Frost estava segur de que mai es va estimar la Srta
Batagglia.
Va tornar a la finestra, va
mirar els estandards dels seus súbdits,
i amb un silenci terrorificament trist
va condemnar a mort a tots els Teddy Bare que s´havien creuat amb
ell . No és culpa vostra però tampoc és
culpa meva . Aparta´t amor, que sempre estàs enmig.
I enmig, l´amor.
I enmig l´amor . I intentant dissenyar
l´ amor.
Qui ho havia de dir que ens podiem trobar amb això!
Mai vaig pensar amor, no quedar-me
atrapat amor
entre la màgia dels teus ulls.
I el teu amor és com el vent, és
fresc i és alegre.
Mai vaig pensar que estimar seria
tan fàcil.
I enmig l´amor . I intentant dissenyar l´ amor
I enmig l´amor. Una altra vegada.
I enmig l´amor . I intentant dissenyar l´ amor.
Qui ho havia de dir que ens podiem trobar amb això!
Tot aquest temps he fet sublim l´amor
En els sentiments que tenia
en el meu cap
Però el teu amor és com el vent, és fresc i és alegre.
Mai vaig pensar que estimar seria
tan fàcil.
I enmig l´amor . I intentant dissenyar l´ amor
I enmig l´amor. Una altra vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada