dijous, 21 de març de 2013

MR SIEGAL


Les estacions de tren  havien perdut  amb els  anys  l´encant de l´abandó  , aquella subtil deixadesa  envellida, inalterable i digna, que continuava fent la seva  feina  sense  que ningú es preocupés per ella.

Ara les havien aprimat, reduïdes a una aparença funcional i vistosa, amb les llums exagerades, els espais oberts i buits.  Amb molta imaginació  podria  haver dibuixat l´andana com un  immens  cel on perdre´s. Però no era així. Ara tot estava dissenyat simplement perque no et trobessin.

Tom Frost no tenia un sentit massa agut de l´enyor. Era només la seva particular lucidesa la que a  voltes l´entristia, però només  cap endins.  A les  afores només  hi havia un home disposat,  afable i educat , que només  fugia amb el silenci quan  la claredat se li feia insuportable, intentant  sempre  no fer mal a ningú.

Hauria agafat  aquell  home distret amb el ditxós “ Apalabrados” i no li hauria parlat del mar,  ni del vent, ni de la nit, ni de cap tòpic  de romanticisme nyonya i irreal. Només li diría: Quina  manera de competir més  absurda. Guanyar per guanyar sense  cap recompensa, cap premi, ni tan sols el de tenir  el gust de veure-li la cara  al vençut.  A quin nivell  més baix han caigut  els límits de la satisfacció…

Hauria abordat aquell  jove  amb la camiseta imperi que  havia  convertit la seva esquena i les  seves  espatlles en  els set turons de  Roma i que   ara lluïa  orgullós ser el centre de les set mirades i li hagués dit: Noi, està molt bé  que  et cuidis però vigila i no t´obsessionis. És veritat que el menjar entra pels ulls però  el que  realment  necessites és  que el seu gust mati la gana. I si no tens  gana noi, tens un problema. Al final sempre la necessites per  viure.

I potser també  hauria explicat a qualsevol home o a qualsevol dona dels que carretejaven per allà  la seva  insidiosa  rutina, conformats  i encara contents de tenir alguna  cosa a  fer , que : no és normal que  creguis  que  el que tens és el millor  que pots tenir . Que no hi ha res millor i que  si  hi és a tu no et pertany. Que tot està bé ja com està.

Tom Frost  va baixar els ulls i tot ell es va convertir en una pregària. Déu Meu, fes que no se´ls oblidi l´emoció!

El tren que esperava Tom Frost també arribava  tard però aquest no era el motiu de la seva  fúria.  Tenia molt clar que ningú escoltava ningú , que ningú fa cas a ningú, però tenia la intuició, intensament dolorosa, que havien oblidat  escoltar-se a si mateixos

Es va encendre una cigarreta  i  amb l´encenedor encara  en flama hauria calat foc a  aquella funcional, vistosa i buida estació.

Mr Siegal, vostè mateix….

 


 
Mr Siegal

 

Vaig gastar  tots els meus diners en una casa de putes mexicana,
a l´altra banda del  carrer d´una església  católica,
vaig netejar la meva pistola
i vaig cordar-me els botons de la  meva camisa de Borgonya.
Vaig disparar al matí per l´esquena
amb les  meves ales  vermelles posades.
Li vaig dir al sol que millor no baixés.
Si puc trobar una capsa de llumins
Pendré  foc a aquell Hotel. 

Digue´m valent capità!
Per que els dolents són tan  forts?
Com és que els Àngels se´n van a dormir
Quan  el dimoni deixa encesa la llum del porxo?

 Vaig deixar caure trenta dels grans,
Vaig vendre el meu cul al carrer Freemont.
EL batería em va  dir que hi havia un santuari
En una de les  habitacions del “Bagdad”
Vinga!. Una per les peles. Dues pel  xou,
Tres per estar preparats.
Vingia tia  tio, vinga!
 
Vaig dir-li: Ei Mr Siegal
Com collons puc sortir d´aquí?
 
Bé, en Willard anava  ben pet
amb una  botella plena de calor
conduint pels  revolts massa perillosos
d´ uns llençols bruts.
Va  dir: Ei tio, l´has de veure
quan els seus pares  han marxat.
Ei tio ,l´ has  d´escoltar
com engega la  sirena!!!!

Digue´m valent capità!
Per que els dolents són tan  forts?
Com és que els Àngels se´n van a dormir
Quan  el dimoni deixa encesa la llum del porxo.
 
Saps que no hi ha cap botella trencada
que hagi recollit amb els meus  fars
a l´altre costat de la frontera amb Nevada?
Allà la gent tés dura i moren joves
I tenen un cadáver amb bona pinta a cada moment.
Bé , el vigilant del Casino em  va dir
que havia de seguir movent-me.
Aquest és el lloc on vas  quan et mors.
Així que vaig disparar a una bellesa negra
I li vaig donar un petó entre els dos ulls

 Bé, en Willard anava  ben pet
amb una  botella plena de calor
conduint pels  revolts massa perillosos
d´ uns llençols bruts.

Va  dir: Ei tio, l´has de veure
quan els seus pares  han marxat.
Ei tio ,l´ has  d´escoltar
com engega la  sirena!!!!
 
Digue´m valent capità!
Per que els dolents són tan  forts?
Com és que els Àngels se´n van a dormir
Quan  el dimoni deixa encesa la llum del porxo.

1 comentari:

  1. La gana i la fam es confonen de dents. Unes s'esmolen en el ganivet. Les altres, en el menjar a taula. Per això cal distingir-les bé...

    M'encanta aquest paio. No tindrà pas la seva adreça de correu? ;)

    Kisses!

    ResponElimina