diumenge, 18 de maig de 2014

COLD WATER

Havien passat vàries setmanes sense res trascendent a la vida del Tom Frost , però s´acostava l´estiu i l´estiu el feia tornar un gamberro.

Els seus ulls eren com un nivellador de paleta en direcció a qualsevol escot que tingués unes mínimes ( i no massa exigents ) dosis de qualitat.

S´atabalava si en tenia més de dos alhora i per les víctimes que li venien de cara els havia de semblar més que un pollastre rescalfat, un guenyo amb un grau sever d´incontinència nerviosa ocular.

Perque els mira-tetes del Tom Frost portaven un segell de distinció, un treball acurat i científic que anava molt més enllà d´un rudimentari babeig.

Per passar la primera ronda els pits havien de saber somriure. D´entrada doncs descartava tots aquells pitrams fitxats a cop de talonari, que no són fills de la cantera,que no senten els colors, que són uns mercenaris que per la seva lluissor volen alguna cosa a canvi.

També quedaven esborrades de la llista les tetes-estrella, aquelles que tothom brama un ohhh! quan les veu.

L´adulació és la fàbrica més productiva de gilipolles que existeix. I no hi ha ningú més gilipolles que aquell que creu que no necessita de ningú i que es desprèn de tothom, fins i tot dels qui l´estimen

I què fan dues tetes soles?... Perdre´s sempre.

Pel Tom Frost un pit que somriu no era un mugró tallat per la meitat com una síndria .

Somriure és agradar-se un mateix, siguin tetes-càntir, tetes-pitorru o tetes-maraca.

Però a més, un bon parell de pits havien de superar la prova del temps, i això demanava un gran exercici de perspectiva.

Sabia que tots s´acabarien rendint a la llei de la gravetat i a la manca
d´irrigació , però Tom Frost no podia contradir-se quan ell sempre havia dit que era un error pensar que totes les coses bones , i entre elles la bellesa del cos, són efímeres.

Si totes les tetes acabarien caigudes i arrugades què les faria per sempre especials?

Tom Frost va parar d´escriure. Estava en un punt crucial d´aquella tarda desaprofitada embrutant papers que acabarien a la brossa.

Va pensar en tots el pits que  havia tingut i en tots els que  havia somiat, i de tots ells en  recordava el gust de  vida . 

Tocar-los  era obrir una porta a tot el que elles et volien donar , una porta sense edat on   amagar-se, orgullós de que sempre et protegiran

Era hora de  xapar i de donar-se una dutxa amb aigua  freda, ben freda






COLD WATER
( aigua freda)

Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda
Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda.
Amb l´aigua freda.

Hi han polis a la comisaria i no semblen que estiguin de bon rotllo.
Sembla que no estan de bon rotllo.
No estan de bon rotllo.
Hi han polis a la comisaria i no semblen que estiguin de bon rotllo.
Sembla que no estan de bon rotllo.
No estan de bon rotllo.

Cec o coix, llest o atontat
estic llegint la Bíblia al costat d´una bombeta de 40 vats
Quin preu té la llibertat?
La brutícia és el meu llençol.
Bé, dormo com un nen petit entre serps i altres bitxos.

Les botigues estan obertes però no tinc diners
no tinc diners, no tinc diners
Les botigues estan obertes però no tinc diners
no tinc diners, no tinc diners

Vaig trobar un gos vell i sembla que li agrado,
sembla que li agrado, sembla que li agrado
Vaig trobar un gos vell i sembla que li agrado,
sembla que li agrado, sembla que li agrado.

He vist a tota aquella penya amb els lletreros de cartró
intentant esgarrapar una mica de pasta per comprar una botella de vi,
dones prenyades i veterans del Vietnam
suplicant per tot el voral de l´Autopista.
Que això sigui més dur és impossible.

Vaig dormir en el cementiri . Estava fred i tranquil
fred i tranquil, fred i tranquil
Vaig dormir en el cementiri . Estava fred i tranquil
fred i tranquil, fred i tranquil

Vaig dormir tota la nit al Cedar Groove.
Vaig néixer per lluitar.
Vaig néixer per vagar.
Alguns homes busquen en Sant Grial
però no hi ha res més dolç
que resseguir les vies del tren.

Sembla que tingui 47 anys però en tinc 24.
La vegada anterior algú em va fotre fora d´aquí
es van donar la volta i van tancar la porta.
Ara estic veient la tele
en l´aparador d´ una botiga de mobles.

Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda
Em vaig llevar aquest matí amb l´aigua freda. Amb l´aigua freda.

Amb l´aigua freda.

2 comentaris:

  1. "L´adulació és la fàbrica més productiva de gilipolles que existeix", no vull adular el capítol, simplement dir-te que la digressió de Frost sobre tetes m'ha semblat genial!

    ResponElimina