divendres, 24 de maig de 2013

Union Square

A la Kate li havien diagnosticat cinc minuts de  fred abans no arribessin al  restaurant. Tots dos  estaven disposats a  disfrutar-los com  es  gaudeixen  les coses de veritat, sense  dir-les. Sense  dir-les perque no es poden explicar i no es pot perdre el temps en intentar-ho.

L´abraçada del Tom Frost era el triomf d´un bell  vençut. Tenir-la  fins allà, fins on la Kate volia, sense pretendre  res  més, sense demanar  ni respostes ni contraprestacions a aquella immensa  brutalitat  a la que algú va  posar.li un nom. No em feu dir  quin era….

L´aixopluc de la Kate també tenia la dignitat escrita en el seu somriure  sorrut , infantil i inofensivament capritxós. No tenir el que  volia tenir,  per no patir i  no fer patir  en no tindre´l  també tenia  el seu mèrit.

A tots dos els havia costat horrors  arribar a  aquest punt. Qui cregui que les coses són tan fàcils de dir com de  fer és que és un imbècil integral, una arma perillosa  a la que no es pot deixar que  vagi sola pel  carrer, adoctrinant  i posicionant les coses , les seves al cantó del bé i totes les que fan els altres al cantó de les coses que es critiquen i no s´entenen.

Però allà estaven, a gust amb el que  tenien i sobretot preparats perque tot pogués continuar igual quan  qualsevol dels  dos  necessités  saltar-se els límits que s´havien auto-establert.

Preparats i entrenats sempre per no decebre´s l´un a l´altre.

Els cinc  minuts van passar com si no haguessin passat. Quan  Tom Frost va  obrir l´abric a la Kate Branson se li va obrir el teló d´un  escenari que no coneixia. Un quiosc de verd menta,  l´enrenou  i el garbuix d´un dia de feina, les presses, l´anonimat més multitudinari.

-On som Tom?
- A Union Square nena, a Union Square….





Union Square

Bé, el temps sempre és diner
Pels nois de Union Square
Pots trencar-te  el cul
Fins el dia del judici final
Però mai  t´oblidis de  resar.

Algú té un feix de  bitllets en el carreró:
Diu: el papa va conseguir  una goma nova,
Però la teva nena està emmanillada
Al seient del davant  i et diuen:
Nen, senta´t aquí i relaxa´t.

Tots cap avall,
Anem tots  cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall.

Surten tots de cop del cinema 14
Cap aquell bar de mariques
En el bloc  que hi ha a sota,
El millor “show” en  viu que s´ha vist fins ara
En tota la costa Oest.
Portes la pasta enrotllada al mitjó
Ella es queda just davant teu perque disfrutis,
És mig de Puerto Rico i mig  de Xina.
Tindràs que buscar algú a la  teva  nena
Perque ella pugui comparar,
Pillaré alguna d´aquestes nena!.
Vinga nena: sents el que estic fent ara?

Tots cap avall,
Anem tots  cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall.

Són les quatre del matí del  diumenge,
El Sacco beu whisky a l´Església
Mitja pinta de  Brandy “Festival”
Aquest tio està a punt de  caure  rodó.
El tio del jersei guai està fet caldo,
Just davant de l´hotel de l´Assistència Social
Aquell tio del vestido és un  autèntica bellesa.
Tira  cap avall!
Et juro que mai  ho podràs explicar!!!

Vinga nena, posa´t les mitges
Tots cap avall,
Anem tots  cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre

Anem avall, avall, avall

1 comentari:

  1. Places on tot és possible. Aquest circ que és la humanitat...

    ResponElimina