diumenge, 30 de març de 2014

TELL ME


Quan Tom Frost va arribar al seu replà va fer un càlcul mental de quantes hores li farien falta per recuperar tots els excessos del sopar, de la timba més alcohòlica que un es pot imaginar i de la magnífica predisposició que sempre tenia la Gínger per fer-lo feliç.

En aquella llum rara, impersonal, moribunda i buïda que tenen tots els replàs, es va aturar un moment a buscar les claus de casa, perdudes en algun dels abismes del seu abric.

Abans de sentir el seu monòton cascavell , Tom Frost va imaginar-se què hauria passat una mica més enllà de la porta de l´apartament de la Claire i el Zach.

Estarien els dos ben adormits ( òbviament de cul) i amb les deixalles de la fritanga de croquetes, algun pet dissimulat i la suor pròpia del sobrepès fent de boira sobre el seu llit.

Tom Frost sempre va creure que la gran putada que ens havia fet Déu era desprogramar-nos per sistema, i a una velocitat cruel, la memòria dels moments feliços.

El tio cabró va ser molt subtil en la seva trama. Sembla que disfruti provocant-nos el desequilibri. Però tampoc li tindrem massa en compte. De fet tothom, fins i tot Déu, necessita que el necessitin

Per fi va sentir el tintinar de les claus a la butxaca interior que més se li apropava al cor. Sempre les deixava allà quan sabia que al tornar no hi hauria ningú a qui poder demanar que li obrís la porta .- La pèrdua i la solitut són de les poques coses que et donen perspectiva i et fan ser més caut.

En posar-les al pany , Tom Frost es va quedar un moment clavat, absort en el seu món , pensant en la Claire i el Zach.

Potser el sexe havia estat conegut i rutinari. Potser en aquell moment l´única cosa que importava era que ens ferís un comentari desafortunat sobre la feina.

Potser el detall que no li preguntés com es trobava d´aquell mal de panxa que li havia comentat just a l´hora d´esmorzar va fer que aquella nit no li xupés.

Tom Frost va pensar en centenars de “potser” que ens poder esgarrar els moments que hauríem de regalar-nos els uns als altres. Déu hauria de resetejar totes les condicions que ens posem per ser i fer feliços

Quan va obrir la porta ningú l´esperava per passar-li la ma , instintivament cuidadosa, dintre les quatre reixes de la samarreta . Tampoc en tenia cap dels Ramones.

Però Tom Frost no s´havia compadit mai. L´única direcció que coneixia anava sempre endavant.

Per una  banda la il.lusió de trobar noves pàgines on escriure un "t´estimo" i per altra, l´esforç, constància, respecte  i devoció en no oblidar mai tots els que ja  havia escrit







Digue´m

Per què plantar una llavor a la terra?
Per què? Per què? Per què?
Per què posar una pedra sobre la tomba d´una ciutat?
Per què? Per què? Per què?
Digue´m, digue´m , digue´m
digue´m perque és així.
digue-m´ho perque així ho pugui saber

Per què un anell de casament té la pedra més dura?
Per què? Per què? Per què?
Per què els gossets enterren els seus ossos?
Per què? Per què? Per què?
Perque així el riu no l´afogarà
Perque així l´autopista no se l´emportarà
i la pols no els cobrirà
i el sol no els enlluernarà
i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Per què tancar a un ocell que canta en una gàbia?
Per què? Per què? Per què?
Per què escriure un “T´ESTIMO” a cada pàgina
Per què? Per què? Per què?
Digue´m, digue´m , digue´m
digue´m perque és així.
digue-m´ho perque així ho pugui saber.

Per què un ocell fa el seu niu tan alt?
Per què? Per què? Per què?
Per què abraçar a un nen petit quan plora?
Per què? Per què? Per què?
Perque així el riu no l´afogarà
Perque així l´autopista no se l´emportarà
i la pols no els cobrirà
i el sol no els enlluernarà
i el vent no s´ho podrà emportar volant.

Perque així el riu no l´afogarà
Perque així l´autopista no se l´emportarà
i la pols no els cobrirà
i el sol no els enlluernarà

i el vent no s´ho podrà emportar volant.