dimecres, 25 de desembre de 2013

Tom Traubert´s Blues

Tom Traubert va ser la primera mort del vell Frost. Si més no, la que recordava amb més inquietud, la que li suggeria més preguntes que, en males èpoques, es convertien en remordiments.

En la seva conversa , la Kate li havia dit que aquells Nadals faria trenta anys que es va estavellar amb la seva moto en la primera cruïlla just sortint del Passeig del Port.

De vegades els tòpics es confonen amb les llegendes. I encara que fos veritat que el Tommy ( mai ningú li va dir Tom) era un descarriat passat de voltes , no va ser ell qui es va saltar l´ Stop.

Hi han tragèdies que mai sorprenen i que en el fons no saben greu. De cara la galeria podem inventar-nos un centenar d´epitafis i un acurat i filosòfic reguitzell de motius, però el cert és que hi han morts que ens venen bé, primer per eliminar perillosos adversaris sensitius i en segon lloc per re-afirmar-nos que es millor mentir-nos, viure en els clichés que els altres han fet per nosaltres, no exposar-nos mai al dolor encara que el preu sigui ser com un puto xampú de ph neutre, insípid, incolor, i gens gens interessant.

El Tommy era un tio al.lèrgic a les teories. Era el gall del nostre terrat, canviant, inestable i ingènuament apassionat. El seu únic error va ser la Cindy Florez.

De la colla de satèl.lits que rondaven el triangle que formaven la Kate Branson , el David Deer i Tom Frost , la Cindy i el Tommy eren els més interessants per l´espectacle.

La Cindy era la guapa despitada que no va entendre mai perque el David preferia a
l´esquifida de la Kate Branson. El Tommy només sabia que estava enamorat de la gran Florez.

Una nit, reunits tots al voltant d´unes copes, la Cindy va besar al Tommy amb l´infantil propòsit de provocar al David.- Al Tom Frost ja li anava bé que al David se li pugessin una mica els fums i que es presentés com un conqueridor pedant davant la Kate. Per això mai mai advertir a la Cindy que quan ets una persona guanyada sempre seràs invisible

No era la primera vegada que ho feia, però va ser l´única en la que el Tommy se´n va donar compte de que estava sent utilitzat. En la primera nit lúcida es va beure de cop tota la seva idiotesa . I la va vomitar allà mateix, en aquella cruïlla

Quan estàs dins de la piràmide només tenen sentit les estratègies, mai les conseqüències.

I quan has arribat al cim te n´adones que la competició és tan salvatge que arriba fins i tot als amics que més estimes, quan no vols admetre que , en el fons, el que més t´interessa es tenir la raó, aquell “ jo ja ho veia a venir”, aquell “ ja t´ho vaig dir”.

Tom Frost va mirar l´única fotografia que li quedava del Tommy Traubert. S´havia posat una gorra de cèrvol amb una bigoti de cervesa i s´el veia content.

Va pensar : Ningú sap del cert si podem ser determinants en el devenir de les coses. Només és veritat que el remordiment és la resposta més cruel i silenciosa a la nostra falta d´honestedat.








El Blues del Tom Traubert

Borratxo i ferit.
No va ser la lluna qui ho va fer.
Tinc tot allò pel que vaig pagar.
Potser et vegi aquest matí.
Escolta Frank!
Pots deixar-me un parell de dòlars?
He d´anar a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi .

Sóc una víctima innocent
en un carreró sense sortida.
Estic fins els ous de tots aquests soldats
que corren per aquí.
Cap d´ells parla anglès
i tot està tan trencat....
i els meus Stacys estan xops
per anar a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi

Els gossos estan bordant
i el taxi està aparcant
Tots ells poden fer moltes coses per mi.
Et vaig implorar que em clavessis una ganivetada
però només em vas fer un set a la meva camisa oberta,
i estic aquí aquesta nit de genolls
trontollant-me amb una botella de l´Old Bushmils.
Tu vas enterrar el ganivet
Allà va la teva silueta a la llum de la finestra.
On va?
a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi?

He perdut el meu Sant Cristòfor
ara que l´he besada
i la màquina escura-butxaques ho sap,
i també aquell xino dissident
i totes aquelles senyals de sang freda,
i les noies dels strip-tease van
a ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi

No. No vull la vostra compassió
diuen tots els fugitius...
El carrer ja no està fet per somiar
Redades d´homicidis
i tots els fantasmes que venen records
Al cap i a la fi tots volen
estar enmig del merder
per ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi.

Pots preguntar-li a qualsevol mariner
i a les claus del carceller
i als vells de les cadires de rodes.
Tots ells saben
que Matilda és la que està acusada.
En va matar a prop d´un centenar
i et segueix allà on vagis per
ballar el vals de Mathilda
el vals de Mathilda,
el vals de Mathilda amb mi.

Hi ha una vella maleta feta pols
en un hotel que no està enlloc,
i una ferida que mai es curarà .
No hi ha cap primma donna,
el seu perfum està en una camisa
tacada de sang i de whisky.
Bona nit a tots els escombriaires
Bona nit als vigilants de nit,
als guardians de la flama.
Bona nit també per tu.
Matilda.


dimarts, 24 de desembre de 2013

LUCKY DAY

Havien passat tres mesos i ja érem a l´hivern. A prop del passeig del port la humitat i aquell coi de boirina sempre mullada s´havien instal.lat de forma malhumorada i perpètua en els ossos de Tom Frost.

La Kate Branson ja havia marxat de la Ciutat.

Aquest cop, la Kate i el Tom havien decidit rebel.lar-se contra la prudència, contra aquell instint innat que els impedia ni tan sols intentar-se fer mal .

Tot el que la distància havia convertit en aquella pseudo-tristesa cruel que no et deixa ensorrar-te del tot l´havien reconduït en aquella breu trobada en el restaurant d´Union Square.-

Tom Frost creia, absolutament convençut, que tots els problemes son una piràmide de multituds.

La gent no té temps per la gent i per tant , traidorament encoratjats, comencem a pujar la piràmide amb relativa solvència. Ningú ens qüestiona. Ningú es preocupa per ensenyar-nos . Cadascú és l´amo absolut de la seva raó. Els objectius sempre per sobre dels perquès.

I quan eres a dalt només estaves tu i la teva por a fotre´t la gran hòstia. Et creies massa bo com per dir-los que et feien por les altures. Eres massa orgullós per dir-los que no tenies ni puta idea del perquè s´havia d´anar tan amunt.

En els cims només hi ha lloc per un . Dels cims neixen totes les solituts.

La Kate Branson i el Tom Frost van decidir baixar de les respectives cúspides i barrejar-se en l´anònima rutina de necessitar-se l´un de l´altre.

Aquell dia a Union Square van prometre no abandonar-se. L´experiència sempre ens acaba dient que les bones intencions no són una droga suficient per sobreviure.

Tom Frost encara es sorprenia de com la Kate havia pogut arrencar-li el jurament de que la trucaria cada divendres. 

 Serà el nostre dia de la sort li va dir tossudament entremaliada.


I com cada divendres a l´entrar al capvespre Tom Frost deixava anar un “ la mare que la va parir...” mentre preparava el seu propi altar: la manta , el sofà, un bon escocès de vint anys i l´única frase per la que valia la pena tota la setmana:

Hola Kate.




Dia de sort

La noia més guapa de tot el món
està a una petita ciutat espanyola.
però la vaig deixar per un bombonet
i li vaig dir que ja ens veuríem
però aquell bombonet
i el seu cor de vidre
no podria ni aguantar una espelma
per anar donant voltes
sense fer res.

Així que no ploris per mi
perque jo ja me´n vaig
i tornaré
algun dia de sort

Digue-li a la penya
que ho estic fent bé
que vaig deixar enrere
els meus problemes
i les meves afliccions.

Així que canteu per mi
perque jo no puc tornar a casa.
Encara em queda
molt camí per recórrer

Perque la Sra Kelsey,
la que ensenyava ball a l´escola
i al vell Johnny O´Toole
encara els guanyaria al billar
Així que no ploris per mi
perque jo ja me´n vaig
i tornaré
algun dia de sort

Quan només era un noi
el meu pare em va sentar als seus genolls
i em va dir...
bé em va dir moltes coses.
Em va dir: fill meu,
Hi hauran moltes coses en aquest món
a les que no trobaràs cap sentit,
però quan estiguis trist
i hagis perdut tots els teus somnis
veuràs que no hi ha res
com un foc de camp
i una llauna de mongetes.

Així que no ploris per mi
perque jo ja me´n vaig
i tornaré

algun dia de sort