divendres, 24 de maig de 2013

Union Square

A la Kate li havien diagnosticat cinc minuts de  fred abans no arribessin al  restaurant. Tots dos  estaven disposats a  disfrutar-los com  es  gaudeixen  les coses de veritat, sense  dir-les. Sense  dir-les perque no es poden explicar i no es pot perdre el temps en intentar-ho.

L´abraçada del Tom Frost era el triomf d´un bell  vençut. Tenir-la  fins allà, fins on la Kate volia, sense pretendre  res  més, sense demanar  ni respostes ni contraprestacions a aquella immensa  brutalitat  a la que algú va  posar.li un nom. No em feu dir  quin era….

L´aixopluc de la Kate també tenia la dignitat escrita en el seu somriure  sorrut , infantil i inofensivament capritxós. No tenir el que  volia tenir,  per no patir i  no fer patir  en no tindre´l  també tenia  el seu mèrit.

A tots dos els havia costat horrors  arribar a  aquest punt. Qui cregui que les coses són tan fàcils de dir com de  fer és que és un imbècil integral, una arma perillosa  a la que no es pot deixar que  vagi sola pel  carrer, adoctrinant  i posicionant les coses , les seves al cantó del bé i totes les que fan els altres al cantó de les coses que es critiquen i no s´entenen.

Però allà estaven, a gust amb el que  tenien i sobretot preparats perque tot pogués continuar igual quan  qualsevol dels  dos  necessités  saltar-se els límits que s´havien auto-establert.

Preparats i entrenats sempre per no decebre´s l´un a l´altre.

Els cinc  minuts van passar com si no haguessin passat. Quan  Tom Frost va  obrir l´abric a la Kate Branson se li va obrir el teló d´un  escenari que no coneixia. Un quiosc de verd menta,  l´enrenou  i el garbuix d´un dia de feina, les presses, l´anonimat més multitudinari.

-On som Tom?
- A Union Square nena, a Union Square….





Union Square

Bé, el temps sempre és diner
Pels nois de Union Square
Pots trencar-te  el cul
Fins el dia del judici final
Però mai  t´oblidis de  resar.

Algú té un feix de  bitllets en el carreró:
Diu: el papa va conseguir  una goma nova,
Però la teva nena està emmanillada
Al seient del davant  i et diuen:
Nen, senta´t aquí i relaxa´t.

Tots cap avall,
Anem tots  cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall.

Surten tots de cop del cinema 14
Cap aquell bar de mariques
En el bloc  que hi ha a sota,
El millor “show” en  viu que s´ha vist fins ara
En tota la costa Oest.
Portes la pasta enrotllada al mitjó
Ella es queda just davant teu perque disfrutis,
És mig de Puerto Rico i mig  de Xina.
Tindràs que buscar algú a la  teva  nena
Perque ella pugui comparar,
Pillaré alguna d´aquestes nena!.
Vinga nena: sents el que estic fent ara?

Tots cap avall,
Anem tots  cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre
Anem avall, avall, avall.

Són les quatre del matí del  diumenge,
El Sacco beu whisky a l´Església
Mitja pinta de  Brandy “Festival”
Aquest tio està a punt de  caure  rodó.
El tio del jersei guai està fet caldo,
Just davant de l´hotel de l´Assistència Social
Aquell tio del vestido és un  autèntica bellesa.
Tira  cap avall!
Et juro que mai  ho podràs explicar!!!

Vinga nena, posa´t les mitges
Tots cap avall,
Anem tots  cap avall,
Anem cap al centre,
Cap al centre

Anem avall, avall, avall

dilluns, 20 de maig de 2013

A good man is hard to find


Els petons no van dir  res. La complicitat era  massa poderosa com per deixar-se subornar per un equívoc.

Sabien massa bé que s´havien estimat  molt i que encara  ho continuaven  fent. En converses d´enginy els savis  i erudits haurien decidit que s´estimaven d´una altra manera, ni millor ni pitjor. Diferent dirien….

Tom Frost  va prendre les mans  de la Kate abans de  dir-li que estava guapissima.

Era una  antiga i subtil maniobra de  distracció .  Mentre la Sra Branson  intentava dissimular la seva agraïda vergonya  amb un somriure d´aquells que diuen: “ Gràcies nen,després de tres hores de tren, amb la calefacció desproporcionada  i amb el cul quadrat enganxat a la polipell , menteixes molt bé”, Tom Frost  comprovava que les seves  mans  estaven tranquiles,  fresques  i  confiades, que estaven contentes de  veure´l.

El canvi sobtat de  temperatura la  va fer tremolar per un instant. Ell  va obrir el seu abric com un ocell pretendent  a protector i la va acollir en el seu esguard. Vinga , marxem a dinar que fem tard.  No sé si encara ens tindran la  taula  guardada.

-         Em sap molt greu com  ha acabat lo teu amb el Víctor.
-         Són coses que passen Tom .
-         Si. Ja. Ara m´ho expliques.

La Kate  va fer-los aturar un moment, va  aixecar  la mirada des de l´aixella del Tom Frost  i tot petant-se el cul de  riure li va atzibar un “ Aixx  Tom… ja no existeixen els bons homes com tu”…

La cabrona ho va  fer expressament i el Tom li ho va  recordar amb un expresiu: La mare que et va parir!

Quantes  vegades la Kate li havia sentit la lletania  sobre el bondadós, noble  i desinteressat amic amb  qui tothom es confessa. 

Va ser ella qui li va ensenyar que no hi ha res més inútil que auto-compadir-se, que és la forma d´egoisme més patètica .

Que és molt més senzill compartir  què sents, qui ets  i què tens que perdre´t en intentar amagar què vols. 
  
Ella li havia dit, feia molts anys, que l´amor no és diferent a l´amor, te´l follis o no.









És difícil trobar un  bon home



És difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.

Sempre jugo a la  ruleta russa amb el meu  cap,
És 17 al negre, 29 al  vermell
Estic massa lluny del  rierol,
Estic massa lluny de l´Església.
Sempre recordaré oblidar-me de  tu.

Perque és difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.

Un soldat mort fa temps em mira
des de la foto del  prestatge.
Ningú recorda la seva  guerra,
Ningú recorda el seu nom.
Surt , ves-te´n al camp
i espanta a tots els  corbs
Aquí només fa  que ploure
I res més pot créixer.

És difícil trobar un bon home.
Només estranys dormen en el meu llit.
La meva paraula preferida és “ Adéu”
I el meu color preferit és el vermell.